Tweet
Bandera Trans GAG .jpg
31 DE MARÇ. Manifest: DIA DE LA VISIBILTAT TRANS*
Un any més, el 31 de març 2018 va ser Dia Internacional de la Visibilitat TRANS*, nosaltres volem fer-nos ressò d'aquest dia, que permet que les persones diverses en gènere, siguin escoltades i puguin fer-se visibles sense por. És un deure i una necessitat per la nostra part, seguir dient, reivindicant i de vegades fins i tot cridant, que els nostres drets en molts països i en altres regions veïnes es veuen vulnerats, també en el nostre, menyspreats i trepitjats. Com sabem, els col·lectius trans són protagonistes de la lluita pels drets LGBTI a Catalunya fa més de 40 anys, des que en 1977, la primera manifestació oficial encapçalada pel que en aquella època deien transvestits, va prendre els carrers del centre de la nostra ciutat exigint l'inici d'una obertura ciutadana que permet que avui tinguem importants avenços socials com la despatologització de la TRANS* a Catalunya. Però aquests èxits desgraciadament no han disminuït les intoleràncies, les omissions, les injustícies i les reiterades temptatives de naturalització de les desigualtats.
¡Respectem i respectaremos la història de lluita trans en la nostra ciutat i a Catalunya i no permetrem retrocessos de cap manera en la nostra societat! Mentre una persona trans sigui discriminada, continuarem lluitant doncs ella no està sola, estem i continuarem sempre al seu costat. La transfòbia pot encara estar present en la nostra societat, però mai serà naturalitzada, menyspreada o oblidada! La nostra lluita és perquè tota la població, principalment els joves, entenguin que defensar els drets trans és defensar la ciutadania i els valors democràtics, la llibertat i enfortiment dels drets humans.
De vegades, és un fet al món, que moltes persones TRANS* arriben a perdre la vida a la lluita per aconseguir aquesta igualtat legal, que serà la que ens aportarà al final una igualtat social real.
Hem de reivindicar l'existència de la infància TRANS*, persones que tot i ser menors, han de ser escoltades, tenir en compte la seva existència i que aquesta no deixarà de ser una realitat, elles pateixen encara les imposicions del gènere social binari i del heteropatriarcat , respecte del sexe biològic, menors que tenen molt a aportar, la innocència i sinceritat, demostren el respecte a les altres, al fet que el gènere és sentit i no ha de ser correspost amb una identitat sexual, fets que moltes persones adultes encara han de aprendre i interioritzar.
Però l'odi continua, la transfòbia, la LGTBIfobia, ja sigui en els carrers amb campanyes d'autobusos sufragades per la jerarquia heteronormativa, el Govern del estat, l'avioneta de Fes-te Sentir, que en nom d'una falsa "llibertat d'expressió" ha temptat difondre l'odi i la intolerància, a les aules, on el bullying transfòbic s'assenta com la repressió del sistema perquè la joventut i la infància segueixin tenint dificultats per fer visible la realitat de la seva diversitat.
La població adulta TRANS* també vam ser en el seu dia menors TRANS, ens va tocar viure una infància molt més difícil, però avui, i ara, és moment de lluitar. Cap de les persones que podrien ser classificades en aquest vexatori i arcaic diagnòstic, anomenat "disfòria de gènere", haurien de viure sota rols de gènere basats en el sexe biològic, amb un sentiment de vergonya impostat i menys encara amb por pel simple fet de existir. La transfòbia mata i l'assassinat social del menor Ekai a Euskadi, que malauradament reflecteix moltíssims altres assassinats com aquest, no pot ser oblidat. Aquestes persones tenen dret a viure la seva realitat en la llibertat que posseeixen per ser qui són, en definitiva el seu Dret A Ser.
Però encara que lluitem perquè la gent gran trans tinguin els mateixos drets que els majors cis, i que despatologització de la trans es converteixi en una realitat a les escoles, hospitals, a les residències i en tots els espais públics, no hem de confondre aquesta amb la desmedicalització de les persones TRANS, ja que algunes i alguns requerim d'un seguiment per a la hormonació i per a la reassignació de sexe. Aquest tractament, que ha de ser sufragat pel Sistema Públic de Salut sense les llistes d´espera de 20 anys que hi ha actualment, ha de ser reconegut i protegit per l'Estat per garantir la igualtat TRANS respecte de la resta de la ciutadania. Hem de lluitar, reivindicar i fer-nos visibles, per acabar amb els estigmes socioculturals que comporta ser una persona TRANS.
Els temps de l'odi i la discriminació encara no estan en el passat, encara hem de seguir manifestant-nos per molts dels nostres drets, i necessitem lleis que ens protegeixin de l'opressió, la discriminació, i en definitiva, de la transfòbia. Per això, és fonamental reflectir el tema de la interseccionalitat, és a dir, la convergència de prejudicis: algunes persones trans són també negres (i per això pateixen racisme), seropositives (i per això pateixen serofòbia), estrangeres (i per això pateixen xenofòbia ) i / o majors (i per això pateixen amb el discriminació per l'edat).
Hem de ser conscients de tots aquests reptes actuals perquè la nostra lluita per igualtat sigui efectiva i eficaç. Tant activistes LGTBI + com a polítics han arribat a creure i han vist reflectida aquesta realitat des d'un altre prisma. A dia d'avui seguim escrivint una història que farà que gran part de la joventut i de la infància visqui sense reglaments estrictes impostos d'una societat binària respecte a gèneres i / o orientacions sexuals:
Per això diem:
No a la transfòbia a les escoles i qualsevol centre públic.
Reivindiquem un accés lliure i igualitària a la feina lliure de prejudicis.
Una societat lliure d'agressions al col·lectiu trans.
Un sistema de Salut públic sense transfòbia
Facilitat per al canvi del DNI.
No necessitem psicòlegs imposats en aquest acompanyament. Sabem perfectament el que som i el que volem.
Volem gaudir d'una vellesa digna i sense cap prejudici transfòbic.
Per això demanem a totes les administracions que s'impliquin en aquesta tasca perquè també som ciutadans i ciutadanes que contribuïm amb els nostres impostos a aquesta societat. El problema no és el nostre, és de la societat amb la nostra presència no només millora el Col.lectiu TRANS sinó la societat en general.
Associació Generem, Chrysallis (Asociación de familias de meores Trans), ACATHI (Migración, Refugio, LGTBI+), Associació Grup d'Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG)
