Mani trans a Barcelona (11-10-08)

[nadia]

[nadia]

El manifest

MANIFEST

Per segona vegada, activistes trans i intersex d’aquesta ciutat hem decidit sortir al carrer per a visibilitzar les violències que viu el nostre col∙lectiu, la precaritat i la vulnerabilitat en les que vivim, però sobretot per a denunciar públicament una vegada més la psiquiatrització de les identitats trans i les greus conseqüències de l’anomenat “trastorn d’identitat sexual o de gènere” (TIG).

Aquesta manifestació s’emmarca en una jornada de lluita que té lloc a diverses ciutats europees: A Corunha, Barcelona, Bilbo, Brusel.les, Donosti, Gasteiz, Lisboa, Madrid, Paris i Saragossa.

Per a controlar les identitats de gènere no‐normatives i normalitzar aquests cossos i comportaments, les institucions governamentals disposen de mecanismes com ara la institució mèdico‐psiquiàtrica. Motivada per interessos estatals, religiosos, econòmics i polítics, aquesta treballa sobre els cossos de les persones emparant i reproduint un binomi que pressuposa un cos i un comportament específic segons se’ns cataloga com a homes o dones. Per a legitimar el binomi cal doncs invisibilitzar i patologitzar totes les altres opcions que existeixen. Si invisibilitzar suposa intervenir els nadons intersex ( nascuts amb genitals ambigus funcionals ) amb violents tractaments normalitzadors així es farà, per tal d’esborrar la possibilitat d’aquests cossos i vetar l’existència de les diferències.

La transsexualitat i la intersexualitat són definitivament processos mèdics de normalització binària. I amb la nostra resistència a aquests processos resistim també a ser transsexuals o intersexuals, en el sentit en que en cap cas no responem a la definició psiquiàtrica. No acatem cap catalogació, etiqueta o definició que ens vingui imposada per part de l’ institució mèdica.

Actualment la transsexualitat és considerada un “trastorn d’identitat sexual”, patologia mental classificada a la CIM‐10 (Classificació Internacional de Malalties de la Organització Mundial de la Salut) i al DSM‐IV‐R ( manual diagnòstic i estadístic de malalties mentals de l’Associació de Psiquiatria Nord‐Americana). Aquestes classificacions són les que guien els i les psiquiatres de tot el món a l’hora de fer els seus diagnòstics.
Ara fa dos anys va començar la revisió del DSM‐IV‐R, una classificació que determina també els canvis en la llista de malalties de la OMS. En aquests darrers mesos s’han fet públics els noms dels psiquiatres que decidiran el futur del trastorn d‘identitat sexual.

Al capdavant del grup de treball sobre el TIG es troben el Dr.Zucker (director del grup de treball), el Dr. Blanchard i el Dr. Bailey, entre d’altres. Aquests psiquiatres, que son coneguts per utilitzar teràpies reparatives de reconducció a homosexuals i transsexuals i que estan vinculats a clíniques de nens intersexuals, proposen no només no retirar el trastorn sinó ampliar el seu tractament als nens que presentin comportaments de gènere no‐normatius i aplicar‐los teràpies reparatives d’adaptació al rol
d’origen. En aquest sentit el moviment trans nord‐americà ha fet una crida per a que aquests psiquiatres siguin expulsats de la revisió del DSM.

La patologització de la transsexualitat sota el « trastorn d’identitat sexual » és un gravíssim exercici de control i normalització. El tractament d’aquest trastorn es porta a terme a l’Hospital Clínic de Barcelona i a tantes altres Unitats d’Identitat de Gènere del món. Aquesta avaluació psiquiàtrica obligatòria suposa un control setmanal de la nostra identitat de gènere a través teràpies de grup i familiars i tota mena de processos denigrants que vulneren els nostres drets. A l’Estat espanyol, qualsevol persona que vulgui canviar el seu nom en la seva documentació o modificar el seu cos amb hormones o operacions ha de passar obligatòriament per una consulta psiquiàtrica.

Ens adrecem directament a la classe política catalana i a la de l’Estat espanyol, la nostra demanda és clara: ‐ Reivindiquem el dret de canviar el nostre nom en els nostres documents oficials sense haver de passar cap avaluació mèdica ni psicològica. I exigim la derogació de l’art.54 de la llei de Registre Civil que diu que cap ciutadà pot posar‐se un nom que “indueixi a error sobre el seu sexe”. Pensem fermament que l’Estat no hauria de tenir cap competència sobre els nostres noms, els nostres cossos i les nostres identitats.

‐ Fem nostres les paraules del moviment feminista en la lluita pel dret a l’avortament i el dret al propi cos, reivindiquem el nostre dret a decidir lliurament si volem o no modificar els nostres cossos i poder dur a terme la nostra elecció sense impediments burocràtics, polítics ni econòmics. Volem que el sistema sanitari català es posicioni davant del trastorn d’identitat sexual i replantegi el seu programa d’atenció sanitària a la transsexualitat fent de l’avaluació psiquiàtrica una opció voluntària. Exigim també l’aturada de les operacions a nadons intersex.

‐ Denunciem l’extrema vulnerabilitat i les dificultats en l’accés al mercat laboral del col∙lectiu trans. Exigim que es garanteixi l’accés al món laboral i la posada en marxa de polítiques específiques per acabar amb la marginació i discriminació del nostre col∙lectiu. Exigim a més, condicions de salut i de seguretat en el desenvolupament del treball sexual i la fi de l’assetjament policial d’aquestes persones i del tràfic sexual. ‐ Aquesta situació de vulnerabilitat s’accentua en el cas de les persones trans immigrades , que arriben al nostre país fugint de situacions d’extrema violència. Exigim la concessió immediata d’asil polític en aquests casos alhora que reivindiquem la plena equiparació de drets de les persones immigrants.

‐ Alhora que cridem que no som víctimes sinó essers actius i decisoris de la pròpia identitat, volem recordar també totes les agressions, els assassinats i també els suïcidis de les persones trans a conseqüència de la transfòbia. Assenyalem el sistema com a culpable d’aquestes violències. El silenci és complicitat.

Per tot això, els activistes trans de Lisboa, Madrid, Donosti, Bilbo, A Corunha, París , Brusel.les i Barcelona exigim:

‐ La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic.
‐ La retirada de la menció de sexe dels documents oficials
‐ L’abolició dels tractaments de normalització binària a persones intersex
‐ El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirurgies (sense la tutela psiquiàtrica)
‐ La prevenció de la transfòbia: el treball per la formació educativa i la inserció laboral de les persones trans

Dient que no son ni homes ni dones volem demostrar que el binomi home‐dona i totes les diferencies que s’atribueixen als gèneres masculí i femení son construïdes i poden ser qüestionades. I que quan la medicina i l’Estat ens defineixen com a trastornats posen en evidencia que les nostres identitats, les nostres vides trastornen el seu sistema. Per això diem que la malaltia no és en nosaltres sinó en el binarisme de gènere.
Ni homes ni dones, el binarisme ens emmalalteix!