Tweet
no a la transfobia.jpg
Per Ricard de la Rosa, Advocat
L’any 1995 es va aprovar el text de l’actual Codi penal, que va ser anomenat “Codi penal de la democràcia”, ja que era la primera vegada que el gruix del nostre dret penal era posat en ordre i al dia, després que entrés en vigor la Constitució de 1978.
El nou Codi penal configurava un conjunt d’articles, dins del que considerava com actes que eren delictes contra els drets fonamentals de les persones, també coneguts com delictes d’odi. Un d’aquests delictes és el de denegació discriminatòria de prestacions mercantils, recollit a l’article 512.
La redacció original de l’article deixava molts dubtes relatius a la forma en què podia ser aplicat, com havia de ser realment la conducta de l’autor del delicte i quin havia de ser realment l’abast discriminatori de la conducta delictiva, tot i que aparentment la mateixa restava ben clara. No va ser, però, fins l’any 2015, que l’article 512 va trobar una nova reforma que, ara sí, deixa ben clara la conducta que cal dur a terme per tal que es produeixi un delicte de denegació discriminatòria de prestació mercantil: Els qui en l'exercici de les seves activitats professionals o empresarials deneguin a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa, incorren en la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de professió, ofici, indústria o comerç, per un període d'un a quatre anys.
Tot i que ja l’any 1997 es va donar un cas que encaixava perfectament en la previsió del delicte, quan un grup de nois i noies van ser expulsats d’una discoteca, a Sabadell, quan una parella de dos nois integrants del grup es van fer un petó en públic, en aquell cas la sentència va absoldre els responsables de la discoteca, considerant que no es donava la gravetat necessària, ni que el grup de nois i noies expulsats comptessin amb un dret subjectiu per tal de poder ser-hi al local, ja que s’admetia que els propietaris del mateix apliquessin el seu dret d’admissió, tot i que en aquell cas era més que dubtosa la legalitat d’aplicar el dret d’admissió en un cas així.
Ara ens hem de felicitar: ens els últims dies s’ha fet pública la Sentència de 12 de desembre de 2018, dictada pel Jutjat Penal 27 de Barcelona, que condemna un porter de discoteca i també l’empresa com responsable del pagament de la corresponent indemnització, davant la denegació d’accés a una dona transsexual a una discoteca, ja que segons el porter condemnat, “no coincide su aspecto de mujer con el nombre del N.I.E.”, quedant ben clar que som davant d’una discriminació fonamentada en el gènere de la víctima.
La Sentència és novedosa, tot i què no sigui la primera que castiga un fet basat en no permetre l’entrada a una discoteca a algú, per un motiu discriminatori. I suposa l’aportació d’una nova pedra útil per a la construcció d’una societat que no discrimini els seus membres per cap motiu. La tasca de la Fiscalia de Barcelona i, concretament, del Servei de Delictes d’Odi, és un cop més realment meritòria i digna d’elogi, ja que tant en aquest cas, com en molts altres, sense la seva intervenció, fets tan lamentables com el sancionats, restarien sense cap mena de sanció i acabarien sumant més mostres de desigualtat entre les persones. Per això, cal que ens felicitem pel resultat que ens dona la Sentència comentada i per la feina feta en defensa dels drets de les persones
Per Ricard de la Rosa, Advocat
L’any 1995 es va aprovar el text de l’actual Codi penal, que va ser anomenat “Codi penal de la democràcia”, ja que era la primera vegada que el gruix del nostre dret penal era posat en ordre i al dia, després que entrés en vigor la Constitució de 1978.
El nou Codi penal configurava un conjunt d’articles, dins del que considerava com actes que eren delictes contra els drets fonamentals de les persones, també coneguts com delictes d’odi. Un d’aquests delictes és el de denegació discriminatòria de prestacions mercantils, recollit a l’article 512.
La redacció original de l’article deixava molts dubtes relatius a la forma en què podia ser aplicat, com havia de ser realment la conducta de l’autor del delicte i quin havia de ser realment l’abast discriminatori de la conducta delictiva, tot i que aparentment la mateixa restava ben clara. No va ser, però, fins l’any 2015, que l’article 512 va trobar una nova reforma que, ara sí, deixa ben clara la conducta que cal dur a terme per tal que es produeixi un delicte de denegació discriminatòria de prestació mercantil: Els qui en l'exercici de les seves activitats professionals o empresarials deneguin a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa, incorren en la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de professió, ofici, indústria o comerç, per un període d'un a quatre anys.
Tot i que ja l’any 1997 es va donar un cas que encaixava perfectament en la previsió del delicte, quan un grup de nois i noies van ser expulsats d’una discoteca, a Sabadell, quan una parella de dos nois integrants del grup es van fer un petó en públic, en aquell cas la sentència va absoldre els responsables de la discoteca, considerant que no es donava la gravetat necessària, ni que el grup de nois i noies expulsats comptessin amb un dret subjectiu per tal de poder ser-hi al local, ja que s’admetia que els propietaris del mateix apliquessin el seu dret d’admissió, tot i que en aquell cas era més que dubtosa la legalitat d’aplicar el dret d’admissió en un cas així.
Ara ens hem de felicitar: ens els últims dies s’ha fet pública la Sentència de 12 de desembre de 2018, dictada pel Jutjat Penal 27 de Barcelona, que condemna un porter de discoteca i també l’empresa com responsable del pagament de la corresponent indemnització, davant la denegació d’accés a una dona transsexual a una discoteca, ja que segons el porter condemnat, “no coincide su aspecto de mujer con el nombre del N.I.E.”, quedant ben clar que som davant d’una discriminació fonamentada en el gènere de la víctima.
La Sentència és novedosa, tot i què no sigui la primera que castiga un fet basat en no permetre l’entrada a una discoteca a algú, per un motiu discriminatori. I suposa l’aportació d’una nova pedra útil per a la construcció d’una societat que no discrimini els seus membres per cap motiu. La tasca de la Fiscalia de Barcelona i, concretament, del Servei de Delictes d’Odi, és un cop més realment meritòria i digna d’elogi, ja que tant en aquest cas, com en molts altres, sense la seva intervenció, fets tan lamentables com el sancionats, restarien sense cap mena de sanció i acabarien sumant més mostres de desigualtat entre les persones. Per això, cal que ens felicitem pel resultat que ens dona la Sentència comentada i per la feina feta en defensa dels drets de les persones
