Problemes

[Gralla]

Aquest estiu vaig conèixer un noi. Ens vam fer molt amics, fins al punt d'acabar com a parella.

Des de què va començar el curs vam començar a tindre problemes per quedar i veure'ns... El cas és que en un d'aquests caps de setmana en que vam quedar, anavem pel carrer agafats de la mà i vam tindre la mala sort de què uns companys de la seva classe ens veiessin.

Al principi ell passava dels seus comentàris homofòbics però a cada dia que passa pateix més bulling a l'institut. Al final a casa seva també es van assebentar de què ell estava amb mi i, tot i que ell els va voler convèncer de que la bisexualitat no és un prolema (l'argument que feia servir era "l'amor és un sentiment i els sentiments no distingeixen entre sexes") els seus pares han començat a fer el possible perquè no ens puguem veure.

Ells creuen que com que ell és bisexual, poden aconseguir que torni a ser heterosexual; això ho fan intentant que no ens poguem veure i, de moment ho estàn aconseguint...

Les presions que rep a l'institut i a casa seva l'estan fent canviar, fins al punt de posar en perill la nostra relació. Ja no té tant interès en quedar amb mi i no m'explica tantes coses sobre ell com feia abans.

Jo a ell me l'estimo molt (fins al punt de què durant l'estiu li vaig donar la meva virginitat), i semblava que ell també m'estimava a mi, però tinc por de què per culpa de totes les pressions que ell rep, talli amb mi... Què és el que puc fer per evitar que això passi?

[ylake]

El que plantejes es difícil de respondre. No soc persona de consells i molt menys, a qui no conec.

Com que suposo que has fet un esforç per a obrir-nos al teu problema, intentaré fer el mateix, perque penso que t'ho mereixes.

Per un moment intento veure't com a un del meus germans. L'únic que es gai.

Si fossis ell, et diria que has/heu començat un temps que a bon segur, será molt transitori. On tot pot semblar que sigui fosc i contradictori. On els pares a vegades semblen els nostres enemigs fins que, amb el temps, en moltes ocasions, acavem tots junts, madurant i acceptan l'evidència.

Un temps on "els amics", desapareixen o quasi. Alguns d'ells, els descobrireu el rostre real i si teniu sort, a un altre que no imaginàvau, la seva mà extèsa.

Un temps que heu de passar, però que no necesariament heu de passar sols. Actualment, no. Ens teniu per aqui i a l'Associació.

Et diria que no t'ha d'amoïnar la ignorancia, la estupidesa i l'estructura bordelain que puguin tenir el demès. Que intenteu estar junts el màxim de temps possible i ben acompanyats l'altre.

Que parleu amb el vostre tutor/a de l'institut o aquell altre professor/a que us dóni confiança i als vostres pares, seguiu demostrant-los quant equivocats están des del respecte i la vostra responsabilitat madura.

Que no permeteu que els estudis passin a segon lloc, perque será la vostra eina amb la que pugueu tenir més opcions per a aconsellir la vostra autonomia e independència personal en el seu moment.

Que si veieu que el problema us fa massa pes, us adreceu al Departament d'atenció cuitadana on us facilitaran el millor camí per a estar assessorats de forma convenient. Paral·lelament, dirigui-vos a la Coordinadora LGTB o GAG i parleu amb una persona responsable, que estic segura, us sentireu acompanyats i trobareu un espai per a estar fora de pressions.

També et diria que, si el teu xicot no pot arribar a estimar-te com deus tenir guanyat, estigues segur que, encara que pensis que es imposible, més endavant, trobaras a la teva persona i et preguntarás on era abans. Tanmateix que el xicot que no va saber lluïtar i conservar-te, s'empenedirà un dia no molt llunyà. Segur! Ja m'ho diras!

Si fossis el meu germà, et diria que tú no ets la persona que s'equivoca.
I que mantenir-te en la teva coherencia, t'ajudarà a estar en el lloc i moment que vulguis, malgrat tot!.

Una abraçada enorme

[Gralla]

Ja ho se que és el seu pare qui s'equivoca, però la seva situació (la del meu xicot) és molt més complicada del què pot semblar...

Té els pares separats i viu amb el seu pare (que per desgràcia és bastant homofòbic) i això li porta molts mésproblemes a casa. Si fos major d'edat ho tindria més fàcil (podria independitzar-se), però tots dos sóm menors d'edat i ens queden, almenys, 3 anys de viure amb els pares...
__________________________________________________ __________________________________________________ _________

Fa unes hores he rebut un SMS seu en què m'explicava que el seu pare ja gairebé no li dirigeix la paraula i que a casa seva l'ambient està molt tens...

Tinc assumit que em puc menjar molts marróns pel fet de ser homosexual, però aquest és... hòstia... no m'havia passat mai pel cap que em pogués passar això...

[ylake]

..es el vostre principi

..de l'edad adulta pq haureu d'afrontar el tema com a adults. Ser adult significa afrontar problemes inherents a la vida. I aquest es un dels molts que anireu trobant.

Ser persona madura a més, significa donar un sentit de mesura al problema. No fer-lo ni gran ni petit sinó just la seva proporció i viviure'l mentres s´hagui de fer. Mentres tant, compensar la situació amb altra motivació satisfactòria per a seguir.

Això si, sempre desde la voluntad i l'optimiste.

Que tingueu molt bon dia!!

Gràcias a tu per la confiança del teu problema.

[bausells123]

Resposta a Gralla

Hola noi. ¿Qui ha dit que tu no lluites? ¿Qui t'ha dit que ningu t'escolta? Dins la meva modesta opinio m'agradria donar-te un cop de llum al teu problema.
Realment a la teva edad es prau difcil mantindre un amor vers la perssona que estimes. Dius que aquests estiu l'hi has donat la teva virginitat. Malgrat tot, has tingut una relació plena y bonique, ja que no hi ha millor cosa que tindre la teva primera relacio amb qui mes estimes. Amb el temps el recordaras amb molt de carinyo. (Ens ha pasat a tots, i tu no ets una excepció). Vull encoratjarte per continuar essen tu. Si ell no pot o no vol defedre el vostre amor, es que ho va fer amb tu per que si. Quí et vol de britat defenserà fins al maxim l'amor que sent. Procuro de possar-me en el teu lloc, y francament "quina putada" tio, La vida es aixi, en qui crellem que estimen en realitat es una pantalla que el cor projecta al nostre cervell. Ara no facis el ximple, ni facis quelcom tonteria. Tu sent el que ets ja en tens prau i et sobra. Centrat en els estudis i si pots, oblida aquest tema. Moltes vegades a la vida em d'estimar en silenci, sense domostra-ho. Es una manera d'estimar sense que ningú si possi pel mitg. Es molt fotut el que dius del seu pare. Pero com et deia abans, si ell no pot o no sap lluitar per a tu, la cosa està malament. Si et val de que, vull dir-te que el xicot al qual vaig tindre la meva primera relacio plena, mai en va reconeixer i mai en va dir que m'estimaba. Despres d'un accident de transit i la seva mort vaig descubrir que en el seu diari personal em deia unas cosas molt boniques i que estaba molt de mi. La seva mare ho sospitaba i el el seu pare em va perdonar. Pero la dignitat va ser l'unic que em va quedar d'ell. Foran trobades amagades i sense expresar-me ni un peto. Ara per ara el recordo molt i tot que fa mes de 25 anys que l'he perdut encara el recordo amb carinyo.
Pero no cal possar-me melancolic. Vull dir-te anim noi, encara et queda molt de camí. Si no es ell serà altre, pero estic segur que trobaras qui t'estimi de britat. Torno a dir-te ara els estudis i res més. Has de prendre a patir en silenci i esperar. Deixa que ell s'acosti. Deixa que ell vingui i t'expliqui el que sent. Si el trobes, procura no treure la conversa, procura no gurxà la ferida. Si ell es com cal de ben segur que et donara una explicació sino ja sabras que ell sols ha sigut un moment en el cami de la teva vida. Ho tindras que sentir aixi. No obstant has fet una gran passa endabant i es el treure el problema dins del col-lectiu i parlar-ho amb naturalitat. Tio anim. La vida no s'acaba amb ell. Obre el teu cor a qui de britat t'estima. Resto ala teva dispossició pel que volguis el meu nº de telefon esta penjat en els posis del pablo65. Ha i si vols vindre al teatre ja saps que has de fer.
La vida es aixi de marrana. Un cop una de sorra i de vegades una de cal. Si no pots o quan tu volguis truca'm parlarem tranquilament. CONTAMOS CONTIGO GRALLA.

[ylake]

a Gralla

Te recomiendo la lectura de uno de los foros de bausells, "los padres del colectivo" y tb la lectura de un buen libro del cual nos informó pablo65, Carta de un padre a su hija" (no recuerdo el título literal).

Saludotes

[pabloa65]

Si, se llama "Carta de un padre homosexual a su hija", creo que lo vi en la libreria Nosotr@s.

Besos porque yo también quiero darlos, qué caray!!!

Me refugio en todos vosotros porque he vuelto a tener ataques homofóbicos otra vez...

[ylake]

Gralla he recordado tb

un foro publicado hace dias. Josep Soria planteo un tema bajo el título de "Felididad".

En particular hay una respuesta de un tal Edmond que tambien te recomiendo.

[ylake]

Corrección título

Es Felicidad.

[nadia]

Es Felicidad.

Fíjate que puedes editar tus mensajes anteriores.

[Gralla]

Al final hem tallat...

Cada vegada estavem més distants i vam acabar decidint que abans de fer-nos mal ho enviavem tot a la merda...

Espero poder recordar-me nomès dels bons moments que hem passat junts i tot això... I ja veurem si d'aquí a un temps trobo a algú millor (i que no li faci por ser com és)...