Tweet
A 'La casa de l'àvia' del barri madrileny de Lavapiés no critiquen,
protegeixen i escolten, i per això van a ella els set dies de la
setmana majors gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals (LGTB)
per superar les pors, compartir experiències i fer-li front a la solitud.
La fundació Veintiséis de desembre acull en aquest "centre social", des de febrer
d'aquest any, a prop de cinquanta persones del col·lectiu LGTB a qui, en paraules
del director del centre, Federico Armenteros, "els ha canviat la vida".
Ser homosexual no ha estat fàcil per a la gran part de les persones grans que
formen part de la "família" d'aquest centre, i fins i tot algun d'ells ha estat a la
presó per la seva condició sexual.
Per això, els ciutadans com ells no solen acudir als serveis socials i "és estrany"
que un homosexual gran vagi a un centre de dia o una residència o sol·liciti
l'ajuda a la dependència, compte Armenteros.
D'aquesta forma, perquè poguessin agrupar-se per afinitats, va sorgir la idea de
crear aquest centre social, que espera convertir-se "molt aviat" en un centre de
dia per donar un tracte similar a què una àvia dóna els seus néts.
Els majors que van a la fundació Veintiséis de desembre tenen molta por que els
tornin a anomenar "marieta" o de patir una persecució com quan eren joves,
explica EFE el director del centre.
"Alguns no volen donar ni les dades per fer-se socis", assenyala.
Però aquesta por no dura gaire, i al cap de poc temps de participar en les activitats
del centre -teatre, informàtica, servei jurídic, suport psicològic, fins i tot balli de
sevillanes- asseguren estar fent coses que no feien des de fa molt temps i se
senten útils.
Fins i tot alguns arriben a assegurar que acudir|anar a aquest centre els ha canviat la
vida: "Abans anava del treball a casa i des que he conegut això la meva vida és
una altra"; "M'ha donat la vida", en comenten alguns dels grans.
Uns esmorzaran, xerren i se'n van, d'altres apareixen pel centre a última hora del
matí per menjar acompanyats i després llançar-se la migdiada perquè, com apunta
Armenteros, en el centre tenen "la seva casa".
Així mateix, hi ha persones que només van per estar envoltades de gent i es
passen la tarda asseguts en un sofà.
I alguns, com no, van a buscar "nuvi o núvia", reconeix Armenteros.
A la tarda és el moment del dia en què hi ha un atrafegament més important a les
instal·lacions del centre, en ser l'hora de les activitats i classes que els grans reben
de mà de voluntaris com el dissenyador Petro Valverde, que cada dimarts ensenya
els seus coneixements de costura i confecció als grans.
Per dur a terme les activitats, tots "són necessaris" i "fan de tot", comenta Rebeca,
que no es considera més gran, sinó una persona que "té anys".
"Menys cuinar, la qual cosa no sé, faig de tot", afegeix Rebeca, que s'ocupa de coordinar
les activitats i lluitar pels drets del col·lectiu LGTB.
"El mateix planxo un ou que fregeixo una camisa", fa broma el treballador social Koldo,
encarregat alguns dies de la setmana de fer el dinar, a més de les seves tasques habituals.
"Fem tot amb una miqueta d'amor", afegeix.
Amor que també posa en els treballs d'administració Paloma, usuària del centre -que va
conèixer a través del boca a boca- des de la seva posada en marxa fa ja gairebé vuit
mesos.
Paloma subratlla que, gràcies a aquest "centre social", està amb els seus amics i en un
entorn amb persones com ella en el qual ja no se sent sola.
Amb informacions de "www.abc.es"
protegeixen i escolten, i per això van a ella els set dies de la
setmana majors gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals (LGTB)
per superar les pors, compartir experiències i fer-li front a la solitud.
La fundació Veintiséis de desembre acull en aquest "centre social", des de febrer
d'aquest any, a prop de cinquanta persones del col·lectiu LGTB a qui, en paraules
del director del centre, Federico Armenteros, "els ha canviat la vida".
Ser homosexual no ha estat fàcil per a la gran part de les persones grans que
formen part de la "família" d'aquest centre, i fins i tot algun d'ells ha estat a la
presó per la seva condició sexual.
Per això, els ciutadans com ells no solen acudir als serveis socials i "és estrany"
que un homosexual gran vagi a un centre de dia o una residència o sol·liciti
l'ajuda a la dependència, compte Armenteros.
D'aquesta forma, perquè poguessin agrupar-se per afinitats, va sorgir la idea de
crear aquest centre social, que espera convertir-se "molt aviat" en un centre de
dia per donar un tracte similar a què una àvia dóna els seus néts.
Els majors que van a la fundació Veintiséis de desembre tenen molta por que els
tornin a anomenar "marieta" o de patir una persecució com quan eren joves,
explica EFE el director del centre.
"Alguns no volen donar ni les dades per fer-se socis", assenyala.
Però aquesta por no dura gaire, i al cap de poc temps de participar en les activitats
del centre -teatre, informàtica, servei jurídic, suport psicològic, fins i tot balli de
sevillanes- asseguren estar fent coses que no feien des de fa molt temps i se
senten útils.
Fins i tot alguns arriben a assegurar que acudir|anar a aquest centre els ha canviat la
vida: "Abans anava del treball a casa i des que he conegut això la meva vida és
una altra"; "M'ha donat la vida", en comenten alguns dels grans.
Uns esmorzaran, xerren i se'n van, d'altres apareixen pel centre a última hora del
matí per menjar acompanyats i després llançar-se la migdiada perquè, com apunta
Armenteros, en el centre tenen "la seva casa".
Així mateix, hi ha persones que només van per estar envoltades de gent i es
passen la tarda asseguts en un sofà.
I alguns, com no, van a buscar "nuvi o núvia", reconeix Armenteros.
A la tarda és el moment del dia en què hi ha un atrafegament més important a les
instal·lacions del centre, en ser l'hora de les activitats i classes que els grans reben
de mà de voluntaris com el dissenyador Petro Valverde, que cada dimarts ensenya
els seus coneixements de costura i confecció als grans.
Per dur a terme les activitats, tots "són necessaris" i "fan de tot", comenta Rebeca,
que no es considera més gran, sinó una persona que "té anys".
"Menys cuinar, la qual cosa no sé, faig de tot", afegeix Rebeca, que s'ocupa de coordinar
les activitats i lluitar pels drets del col·lectiu LGTB.
"El mateix planxo un ou que fregeixo una camisa", fa broma el treballador social Koldo,
encarregat alguns dies de la setmana de fer el dinar, a més de les seves tasques habituals.
"Fem tot amb una miqueta d'amor", afegeix.
Amor que també posa en els treballs d'administració Paloma, usuària del centre -que va
conèixer a través del boca a boca- des de la seva posada en marxa fa ja gairebé vuit
mesos.
Paloma subratlla que, gràcies a aquest "centre social", està amb els seus amics i en un
entorn amb persones com ella en el qual ja no se sent sola.
Amb informacions de "www.abc.es"
