Tweet
22_sbengoechea.jpg
Sofía Bengoechea, col·laboradora de la Fundació Enllaç, al passatge de Roger de Flor de l’Eixample.
“Vaig estar dins de l’armari durant dècades, i ara no hi vull tornar”. És el crit de Paulina Blanco, una dona lesbiana de 73 anys i activista pels drets de les persones LGBTI. Un clam que és també una reivindicació crucial d’aquest col·lectiu: poder continuar vivint amb dignitat, llibertat i orgull quan s’arriba a la tercera edat.
Les persones LGBTI majors de 65 anys van néixer i créixer sota el règim franquista, on la moral nacionalcatòlica rebutjava i criminalitzava la diversitat sexual i d’identitat de gènere. Aquest és l’entorn en què Blanco va créixer. Originària d’El Torno (Càceres) i mestra de professió, va començar a sentir atracció per les noies al col·legi. La manca d’informació i el tabú de la sexualitat li van provocar un sentiment d’incomprensió. “Em sentia sola perquè no vaig poder parlar amb ningú sobre allò que m’estava passant”, explica. Va conèixer la seva dona en un poble d’Extremadura on era professora. Quan la seva parella es va mudar a la ciutat, ella la va acompanyar, i així van començar a viure juntes, fins avui. El rebuig de la família va ser frontal. Mai va arribar a dir-los que era lesbiana, però sabien que ella tenia una amiga “molt especial”. Es van casar el 2005, el mateix any que es va aprovar el matrimoni igualitari a Espanya.
Blanco és patrona de la Fundació Enllaç, creada el 2008 a Barcelona per defensar els drets de la població gran LGBTI. “És un projecte d’ajuda mútua, pensat per cobrir les necessitats dels membres fundadors, però amb una orientació comunitària: ofereix suport a la resta de persones grans de la ciutat”, exposa Josep Maria Mesquida, membre del comitè de direcció. Un dels objectius de l’entitat és garantir un entorn segur en els serveis de dependència per a gent gran, com les residències. Assessora sobre recursos d’atenció a persones grans i forma professionals del sector sobre la diversitat sexoafectiva i identitat de gènere per garantir la no discriminació. “Hi ha la percepció que aquests espais no són segurs”, diu Mesquida. A Madrid, la Fundació 26 de Diciembre ha inaugurat la primera residència especialitzada en gent gran LGBTI d’Espanya.
La soledat, un problema freqüent
La soledat és una preocupació de la gent gran en general, però s’agreuja en la població LGBTI. Segons l’informe 50 + LGTB, el 38,7% de les persones del col·lectiu majors de 50 anys residents a Barcelona viu sola, i el 30% ho fa en parella i sense fills. Cal afegir que el 36,8% de les persones que manifesten tenir dificultats per fer activitats quotidianes no rep cap ajuda. “És un grup social que viu amb més freqüència situacions de soledat no desitjada”, manté Mesquida. Tot i que no és un fenomen aplicable a tothom: l’estudi indica que hi ha l’estereotip que les persones LGBTI estan “condemnades a envellir en soledat”, però segons les vivències dels participants, això “no ha de ser considerat una característica del col·lectiu, perquè no sempre hi és present”. “El mite de la persona LGBTI sola també és una forma de violència”, expressa Mesquida.
Trencar estereotips és també un pas. “Hi ha una sèrie de tòpics sobre ser dona trans: ‘El teu matrimoni s’acabarà’, ‘els fills et rebutjaran’, ‘t’han d’agradar els homes’ o ‘has d’odiar els teus genitals’”. Són les paraules de Sofía Bengoetxea, dona trans de 65 anys i veïna de Nou Barris. Va manifestar-se públicament com a dona trans el 2014, amb 57 anys. Ja estava casada i continua amb la seva dona. Assegura que no encaixava en els valors de la masculinitat del franquisme, i a l’adolescència es va començar a sentir i vestir com una dona, d’amagat: “Fer el que no s’esperava de mi em generava una culpa terrible”. Bengoetxea, que és activista social i ha coordinat EnFemme -una associació que dona suport a dones trans i crossdressers-, demana no reduir la comunitat a una única realitat: “Hi ha una manera en què la societat ens dicta com hem de ser”.
Barcelona va ser pionera en la defensa dels drets LGBTI a Espanya durant la transició. La generació actual de gent gran del col·lectiu és l’evolució d’aquella lluita. “Nosaltres no tenim por, nosaltres som” era el lema de la primera manifestació LGBTI a l’Estat, feta a la ciutat el 1977. I és un clam que encara fa seu aquella generació. “Hem aconseguit el que tenim gràcies a la lluita; ara us correspon als joves defensar els drets de tothom”, conclou Paulina.
Fuente:https://favb.cat/articlescarrer/enca...ertat-i-orgull
