"Avui és un dia molt bonic per al departament. No sé si hi haurà rodes de premsa que convocarem amb tanta il·lusió", ha arrencat aquest divendres el conseller de Salut, Toni Comín. Acompanyat de vuit entitats feministes i de defensa dels drets LGTB –Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, Creación Positiva, FLG-Associació de Famílies LGTBI, OCH-Observatori Contra l'Homofòbia, Casal LAMBDA, Gais Positius i FAGC-Front d'Alliberament Gai de Catalunya–, ha presentat el nou protocol de reproducció humana assistida. El nou text, que substitueix l'anterior del 2011, deixa de reservar aquesta prestació a les parelles heterosexuals estèrils, i per tant amplia el dret a ser ateses a la sanitat pública a totes les dones que vulguin ser mares, incloent-hi dones solteres o lesbianes.
Comín ha subratllat que, amb el canvi, el departament ha volgut preservar un dret "que fins ara no estava garantit", una reclamació que la campanya feminista pel dret a la reproducció humana assistida ja va portar al Parlament l'any passat.
El conseller també ha destacat que el canvi s'ha fet en només mig any des que va assumir el càrrec, tot i que ha evitat valorar el comportament de l'anterior departament: " La meva disposició a jutjar la feina dels anteriors equips és zero. No ho he fet i no ho faré", ha assegurat.
El departament de Salut va destinar l'any passat 8,5 milions d'euros a sufragar la reproducció humana assistida a la sanitat pública, un fet que va suposar el pagament de 1.291 tractaments d'inseminació artificial i 1.122 processos de fecundació 'in vitro' –una tècnica més complexa que s'utilitza quan falla la primera–. Tot i així, aquestes xifres són molt menors que les que registren els centres de reproducció privats. De fet, la llista d'espera al sistema públic per rebre una fecundació 'in vitro' és de 22 mesos de mitjana i, al final de l'any passat, eren més de 2.700 les dones que es trobaven en aquesta situació.
Davant del previsible augment de demanda, Salut ha anunciat també que ampliarà en un futur el nombre de centres públics que fan inseminació artificial de 8 a entre 15 i 20, tot i que ha reconegut que primer caldrà veure l'impacte de la mesura i en quin grau es produeix un repunt de les peticions. Les estimacions que ha fet apunten que el nombre de dones interessades podria situar-se entre les 10.000 i les 36.000, xifres en qualsevol cas molt superiors a les actuals. Però davant del fet que és "molt difícil saber el potencial desig gestacional" de la població, el nou protocol no inclou dades sobre l'impacte pressupostari del canvi. Comín sí que ha assegurat que es garantirà la suficiència financera "sigui quina sigui" perquè es tracta d'un dret.
El canvi del protocol és una conseqüència directa de la l'aprovació al Parlament de la llei contra l'homofòbia l'octubre del 2014, però també de la pressió de la societat civil, ha afegit el conseller. Eugeni Rodríguez, de l'Observatori contra l'Homofòbia, ha destacat la seva felicitat perquè "és genial poder tocar els drets amb les mans", mentre que la portaveu de Ca la Dona, Maria Rodó, ha celebrat la fi d'una "situació de vulneració de drets fonamentals". Ara bé, també ha destacat el camí que ara falta per recórrer, com és la difusió d'aquest canvi perquè tota la societat el conegui. L'advocada de la campanya feminista, Laia Serra, ha subratllat que aquest "canvi radical" era necessari i representa una "conquesta de drets" que va més enllà de la maternitat.
Font: http://www.ara.cat/societat/comin-salut-protocol-reproduccio-humana-assistida-dones-lesbianes-solteres_0_1609639138.html