Tweet
Per DAVID McFADDEN -Associated Press
Quan Angeline Jackson i una amiga van ser emboscats i violats a punta de
regirar en un sender als afores de la capital de Jamaica, la policia inicialment
va semblar menys preocupada amb l'atac que amb el fet que ella era lesbiana.
"La primera dona policia amb qui vaig parlar em va dir que havia de canviar de vida i
apropar-me a l'església", relata Jackson sacsejant el cap en evocar l'atac del 2009.
És una actitud bastant comuna a l'illa, on activistes defensors dels drets dels gais diuen
que els homosexuals són molt discriminats i de vegades agredits. Alguns molts membres
de la comunitat LGBTI -lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals - han estat
blanc d'atacs sexuals brutals a fi de fer-los heterosexuals o de castigar-los per no encaixar
dins de certs paràmetres socials.
Jackson diu que integrants d'un petit grup de violadors antigai es van fer passar per
lesbianes i les van citar en un sender aïllat. La resposta que va rebre després de l'atac la
va impulsar a fer alguna cosa. Ara, als 24 anys, Jackson dirigeix l'única organització de
dones lesbianes i bisexuals registrada que hi ha a Jamaica.
L'illa és coneguda per la seva intolerància envers els homosexuals, que són vistos per
molts com a gent que adopta comportaments morals pervertits importats de l'exterior.
Però ara està rebent bastant d'atenció l'estigma de les dones homosexuals i les
agressions sexuals que són víctimes, sovint no denunciades.
Jackson està guanyant renom aquí i a l'exterior pel treball de la seva organització.
Però poques dones de la comunitat LGBTI s'atreveixen a donar la cara.
A Montego Bay, al nord, una lesbiana li va dir que no estava llesta per buscar justícia
per una "violació correctiva" que va patir en el 2011 en mans d'un amic del seu germà.
L'home la va acorralar i li va dir: "Creus que no sé qui ets? T'espaviles com si fossis un
home. Però sé com et vesteix i sé qui ets", va relatar.
La dona, que va demanar de romandre anònima per temor a represàlies del seu
agressor i a ser marginada per la seva família, va admetre que probablement mai no
denunciï la violació.
"Alguna vegada vaig pensar que si tenia una arma, mataria l'home que em va violar",
va expressar la dona, que és una d'uns vint anys. "Però faig el possible per mirar cap
endavant".
Font: elnuevoherald.com
Quan Angeline Jackson i una amiga van ser emboscats i violats a punta de
regirar en un sender als afores de la capital de Jamaica, la policia inicialment
va semblar menys preocupada amb l'atac que amb el fet que ella era lesbiana.
"La primera dona policia amb qui vaig parlar em va dir que havia de canviar de vida i
apropar-me a l'església", relata Jackson sacsejant el cap en evocar l'atac del 2009.
És una actitud bastant comuna a l'illa, on activistes defensors dels drets dels gais diuen
que els homosexuals són molt discriminats i de vegades agredits. Alguns molts membres
de la comunitat LGBTI -lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals - han estat
blanc d'atacs sexuals brutals a fi de fer-los heterosexuals o de castigar-los per no encaixar
dins de certs paràmetres socials.
Jackson diu que integrants d'un petit grup de violadors antigai es van fer passar per
lesbianes i les van citar en un sender aïllat. La resposta que va rebre després de l'atac la
va impulsar a fer alguna cosa. Ara, als 24 anys, Jackson dirigeix l'única organització de
dones lesbianes i bisexuals registrada que hi ha a Jamaica.
L'illa és coneguda per la seva intolerància envers els homosexuals, que són vistos per
molts com a gent que adopta comportaments morals pervertits importats de l'exterior.
Però ara està rebent bastant d'atenció l'estigma de les dones homosexuals i les
agressions sexuals que són víctimes, sovint no denunciades.
Jackson està guanyant renom aquí i a l'exterior pel treball de la seva organització.
Però poques dones de la comunitat LGBTI s'atreveixen a donar la cara.
A Montego Bay, al nord, una lesbiana li va dir que no estava llesta per buscar justícia
per una "violació correctiva" que va patir en el 2011 en mans d'un amic del seu germà.
L'home la va acorralar i li va dir: "Creus que no sé qui ets? T'espaviles com si fossis un
home. Però sé com et vesteix i sé qui ets", va relatar.
La dona, que va demanar de romandre anònima per temor a represàlies del seu
agressor i a ser marginada per la seva família, va admetre que probablement mai no
denunciï la violació.
"Alguna vegada vaig pensar que si tenia una arma, mataria l'home que em va violar",
va expressar la dona, que és una d'uns vint anys. "Però faig el possible per mirar cap
endavant".
Font: elnuevoherald.com
