de 18 anys, va ser descobert divendres passat a Ventersdorp, al nord-oest del país.
Havia estat violada, estrangulada i li havien introduït una mànega a la boca. Tot apunta
que s'ha tractat d'un nova “violació correctiva”, terme amb què es coneix a la brutal
pràctica, estesa a Sud-àfrica, de violar dones obertament lesbianes per a així donar-los
“una lliçó”. En molts casos la violació desemboca en assassinat. Un home de 24 anys
ha estat ja detingut com a sospitós.
“Era una noia formidable, per a gens violenta. Li agradava jugar a futbol i fer d'àrbitre en
els partits del veïnat”, ha declarat el seu cosí, Lucky Gaorongwe, que ha confirmat que
la família, que es troba destrossada per l'ocorregut, era perfectament coneixedora de la
seva condició de lesbiana.
El de Gift Makau és un nou nom per sumar a la ja llarga llista de dones sud-africanes
de raça negra brutalment agredides per ser lesbianes. Un col·lectiu que amb freqüència
és víctima de les terribles “violacions correctives” amb l'objectiu de “curar-les” de la seva
homosexualitat i, en darrer terme, “castigar-les”, desembocant fins i tot en la mort.
Altres casos han estat els de Patricia Mashigo, de 36 anys, apedregada fins a la mort
l'abril de 2013; Sihle Skotshi, una joveníssima jugadora de futbol, assassinada per un
grup de salvatges el novembre de 2012; una adolescent de només 13 anys violada el
maig de 2011; Noxolo Nogwaza, activista brutalment violada i assassinada l'abril de 2011,
o la futbolista Eudy Simelane, també violada i assassinada l'any 2009.
Casos que no són més que la punta de l'iceberg: es calcula que només a Ciutat del Cap
es produirien cada setmana fins a deu violacions d'aquest tipus. I almenys s'haurien produït
una trentena d'assassinats en els últims 15 anys, segons la periodista sud-africana Janet
Smith.
No va ser fins al maig de 2011 que el Govern de Sud-àfrica decidia crear una comissió per
perseguir els crims d'odi d'arrel homòfoba, després que li arribés una petició firmada per
170.000 persones en la qual es demanava al Govern que va prendre cartes en l'assumpte
(una iniciativa promoguda per activistes lesbianes locals). Una comissió que tanmateix no
sembla haver aconseguit gran cosa, i la passivitat de la qual va ser denunciada el 2013 pels
activistes. Això ocorre, no ho oblidem, al país de l'Àfrica amb un nivell de protecció
jurídica més important de les persones LGTB -gràcies a la seva avançada legislació
en drets civils després del final de l'apartheid- i en el qual fa poques setmanes coneixíem
la notícia del nomenament de la primera ministra obertament lesbiana en la història del
continent.
Amb informacions de "dosmanzanas.com"