Tweet
Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, celebrem la nostra visibilitat, la de les dones lesbianes! Avui és un dia per reivindicar la nostra visibilitat, la nostra sortida de l’armari, la nostra presència, la nostra lluita!
Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple, com a dones i com a lesbianes.
Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Recordar que de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos, per pors o angoixes que hem après d’una societat en què, si la dona està relegada a un segon pla, la dona lesbiana encara ho està més. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a voltes oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.
Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGTB hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia als nostres metges i les nostres metgesses. Però ho seguim fent; de fet, segons les darreres dades de l’Observatori Contra l’Homofòbia, el nombre de denúncies per part de dones lesbianes a Catalunya ha augmentat respecte d’altres anys (28% el 2013).
I per tot això cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra societat.
Durant el darrer any hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar. La nova proposta de llei de l’avortament suposa una retallada de drets de les dones, però, a més, durant el 2013 també s’han aprovat les noves directrius del Ministerio de Sanidad, Igualdad y Servicios Sociales en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, que suposen una discriminació en l’accés a aquestes tècniques per part de parelles de dones i dones soles. En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes, especialment pel que fa a la salut sexual.
Per tal de treballar contra aquests prejudicis, l’educació és essencial; cal educar des de la coeducació i incloure l’educació afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat afectivosexual i de gènere.
Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reinvidiquem una visibilitat real, més Enya dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar els estereotips.
Enguany, però, estem vivint un moment històric a Catalunya gràcies a la Llei contra la LGTB-fòbia, una llei que reconeix i garanteix els drets de les persones LGTB en tots els àmbits de la vida quotidiana i en totes les etapes vitals de la vida d’una persona. Aquesta llei suposa un avenç per a totes les persones LGTB, incloses les dones lesbianes, i és motiu d’alegria que s’estigui tramitant al Parlament de Catalunya en aquests moments. És veritat que encara queda molta feina per fer, però aquesta llei reconeix els nostres drets i ens fa visibles!
Us animem a compartir el nostre manifest allà on considereu.
--
Lescat, Lesbianes a Catalunya
Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple, com a dones i com a lesbianes.
Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Recordar que de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos, per pors o angoixes que hem après d’una societat en què, si la dona està relegada a un segon pla, la dona lesbiana encara ho està més. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a voltes oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.
Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGTB hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia als nostres metges i les nostres metgesses. Però ho seguim fent; de fet, segons les darreres dades de l’Observatori Contra l’Homofòbia, el nombre de denúncies per part de dones lesbianes a Catalunya ha augmentat respecte d’altres anys (28% el 2013).
I per tot això cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra societat.
Durant el darrer any hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar. La nova proposta de llei de l’avortament suposa una retallada de drets de les dones, però, a més, durant el 2013 també s’han aprovat les noves directrius del Ministerio de Sanidad, Igualdad y Servicios Sociales en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, que suposen una discriminació en l’accés a aquestes tècniques per part de parelles de dones i dones soles. En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes, especialment pel que fa a la salut sexual.
Per tal de treballar contra aquests prejudicis, l’educació és essencial; cal educar des de la coeducació i incloure l’educació afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat afectivosexual i de gènere.
Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reinvidiquem una visibilitat real, més Enya dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar els estereotips.
Enguany, però, estem vivint un moment històric a Catalunya gràcies a la Llei contra la LGTB-fòbia, una llei que reconeix i garanteix els drets de les persones LGTB en tots els àmbits de la vida quotidiana i en totes les etapes vitals de la vida d’una persona. Aquesta llei suposa un avenç per a totes les persones LGTB, incloses les dones lesbianes, i és motiu d’alegria que s’estigui tramitant al Parlament de Catalunya en aquests moments. És veritat que encara queda molta feina per fer, però aquesta llei reconeix els nostres drets i ens fa visibles!
Us animem a compartir el nostre manifest allà on considereu.
--
Lescat, Lesbianes a Catalunya
Comentario