Laia és un nom que prové d’un poble íber, pre-romà, anomenat Laie; establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. Segons les seves creences, Laia era la deesa dels laietans, els antics habitants d’aquest poble. Laia és un nom totalment pagà encara que a molta gent li sàpiga greu, no té sant, no té dia de l’onomàstica ja que els laietans tenien les seves pròpies creences i no tenien res a veure amb la religió catòlica ni molt menys. Tot i això durant anys ( franquisme i posteriorment transició ) s’ha volgut associar el nom d’Eulàlia amb el de Laia ja que avans no es podien posar noms que no fòssin catòlics als fills. Però això era avans, si us plau, deixeu de confondre aquests dos noms que no tenen res aveure.Laia és un nom, ( i no un diminutiu, ni cap traducció ), català i pagà.
-------------------------------
Laia es un nombre que proviene de un pueblo íbero, pre-romano, llamado Laie, establecido en las comarcas del Maresme, Barcelonés, Baix Llobregat y el Vallès. Según sus creencias, Laia era la diosa de los layetanos, los antiguos habitantes de este pueblo. Laia es un nombre totalmente pagano aunque a mucha gente le pese, no tiene santo, no tiene día de la onomástica ya que los layetanos tenían sus propias creencias y no tenían nada que ver con la religión católica ni mucho menos. Sin embargo durante años (franquismo y posteriormente transición) se ha querido asociar el nombre de Eulalia con el de Laia ya que antes no se podían poner nombres que no fuesen católicos a los hijos. Pero eso era antes, por favor, dejad de confundir estos dos nombres que no tienen nada que ver.Laia es un nombre, (y no un diminutivo, ni traducción), catalán y pagano.
Rovira-Brull
Les pedres vermelles
canten el teu nom
en mars
banyats per la lluna;
et dic,
et busco,
salt,
i em banyo a la teva llet.
El teu cos s'estén
des del cim de Montserrat
fins a la mar laietana.
El teu cabell és bressolat
des del sud pel xaloc,
pel nord,
la tramuntana
i fa que el teu cabells
es divideixin
en dues fileres
del color de la terra de la Garrotxa.
Obres teus braços
Tenses l'arc
T'apuntes al Castell de Burriac.
El teu fletxa s'enfonsa en el meu pit
sense aire
arrossegada
Fins teva faldilla verda,
on s'alimenten
tots els desitjos
passats
presents
futurs.
Comentario