Fotografia: Zanele Muholi
Trenta testimonis de dones que denuncien en públic per primera vegada la violència masclista, l'explotació sexual i l'odi contra les persones LGTBI
Yo no quería ser madre (Egales, 2019), de l’escriptora Trifonia Melibea Obono (Guinea Equatorial, 1982), és un testimoni aclaparador de la violència i la cruel repressió familiar, social i institucional de les lesbianes i els altres col·lectius LGTB avui a l’ex-colònia espanyola.
Ser lesbiana a Guinea és ser repudiada per la família i la tribu, ser obligada a tenir fills amb un home, ser denunciada a la policia o als militars, ser apallissada, empresonada, violada, sotmesa a violència física i verbal familiar, veïnal, social, normalment no poder estudiar ni trobar feina i acabar, segurament, vivint de la prostitució i el submón de l’alcohol i les drogues. Ser lesbiana a Guinea és, per a moltes, viure sempre a la defensiva i en perill. Segons una de les entrevistades, les cremaven. La darrera vegada que van cremar una lesbiana va ser el 2006.
Els trenta relats del llibre descriuen l’infern actual de dones que la família i la societat tracta com a malaltes o bruixes, com a éssers inferiors, gairebé com a animals que poden sotmetre a tota mena d’abusos i vexacions sexuals amb la cínica ‘bona intenció’ de reformar-les, guarir-les i fer-les tornar al camí correcte. Les experiències i reflexions que confia aquest grup divers de dones LGTB, protegides per l’anonimat, a Trifonia Melibea Obono, són una denúncia estremidora i contundent i, a la vegada ?cosa que remarco? una demostració de la força vital, les ganes d’estimar i de ser lliures que tenen, malgrat la vida desgraciada i perillosa a què han estat forçades per no haver nascut segons els patrons sexuals considerats normals.
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/la-cruel-repressio-de-les-lesbianes-a-guinea-equatorial/?fbclid=IwAR1qyxTG6YZkENKRpC-ePM20FLf1ugW1_aMUTyk5k7Nf2bSo7KRZ3-arFwE