Tweet
L’Ajuntament i l’entitat H2O també oferiran formació i material sobre el col·lectiu LGTBI als mestres, per tal d’a
Els nois i noies gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals de Tarragona tindran, des de l’inici d’aquest pròxim curs, un nou servei d’acompanyament quan més ho necessitin. L’Ajuntament de Tarragona i l’entitat LGTBI H2O posen en marxa un telèfon per tractar i denunciar el bullying per part de companys d’escola, d’institut, del seu equip esportiu, del seu casal, o de qualsevol altre àmbit on es moguin.
De fet, la línia la podran utilitzar també familiars, professors o monitors, en cas que vegin una situació humiliant cap a un jove homosexual, per part d’altres integrants d’un determinat grup, per saber com actuar. El Lluís Romero, tècnic de Salut Jove de l’Ajuntament, que ja realitza xerrades sobre sexualitat i afectivitat arreu dels instituts tarragonins, serà qui estigui a l’altra banda del telèfon. També ho poden fer pel WhatsApp, ja que segons explica a Diari Més la seva companya Clàudia Viñals (responsable del telèfon anti-bullying del Vendrell, que ja està actiu) la majoria dels adolescents amb problemes no s’atreveixen a marcar el número i mantenir una conversa directa, «se senten més còmodes per missatge, així poden pensar-se dues vegades què escriure o com respondre. Més endavant quan ja et coneixen, acaben trucant», comentava la tècnica.
Segons expliquen de l’experiència del Vendrell, molts joves temen que la seva trucada pugui tenir una repercussió directa, en forma de represàlies, en cas que el tècnic prengui cartes en l’assumpte, i busqui els responsables. Però aquesta no serà la forma d’actuar de Romero. Escoltarà i aconsellarà, i només en cas que l’adolescent ho demani, emprendrà mesures perquè s’investiguin els fets. «Estarem a disposició de la persona afectada», resumia el tècnic. «Si vol, podrem contactar amb el centre on succeeixen els fets, parlar amb el director i fer un informe», aclaria Viñals. Ara mateix, Viñals i Romero d’H20 treballen conjuntament amb les àrees d’ensenyament i de polítiques per la igualtat de l’Ajuntament per tal de definir els protocols a seguir, en cas de problemàtiques greus.
Els professors, els primers
Abans que un noi o una noia hagi d’arribar al nivell límit de despenjar el telèfon per demanar ajuda, segons els dos tècnics experts en sexualitat i afectivitat, les escoles i els professors de la ciutat haurien d’haver-ho evitat. Es tracta, en definitiva, de què els docents sàpiguen identificar el bullying homofòbic i el frenin. D’aquí que l’Ajuntament i H2O preparen també, de forma paral·lela al telèfon, unes formacions específiques per a mestres. «Els hi donarem eines, els hi aclarirem els conceptes en els que puguin tenir dubtes i els donarem materials perquè els puguin treballar a classe», ampliava Romero. El material didàctic, que ja el tenen llest, inclou contes que parlen de diversitat, cançons i un seguit de textos, adaptats en cada cas, al marge d’edat específic. Haurà de ser la mateixa escola qui ho demani. «La idea és assessorar sobre el col·lectiu LGTBI i que treballem junts, fent una feina en cascada», deia el tècnic.
I en aquesta àmplia ofensiva contra l’odi per motius de sexualitat i de gènere en adolescents, seguiran sent claus les xerrades pedagògiques que realitzen des de fa temps a escoles i instituts. Seguiran, i amb més força. «A les xerrades parlem de la diversitat, i ens qüestionem molts aspectes. Parlem de tota mena de relacions perquè sinó una part dels joves desconnecta ràpidament i diu: ‘jo no sóc homosexual, no m’interessa’. També ens trobem sovint amb nois que diuen que no veuen normal l’homosexualitat, o que l’espècie humana s’extingirà. Això es tracta de por a les coses que no coneixen, por al que és diferent del que t’han ensenyat que teòricament és normal. Però què és normal i què no?», desenvolupaven Viñals i Romero.
El telèfon, la formació dels mestres i les xerrades amb adolescents també s’encaminen cap a l’autoacceptació, ja que molts cops «el rebuig també és contra un mateix, de no acceptar la seva pròpia condició», assegurava Romero. Amb tot, la situació dels joves i les joves gais, lesbianes i transsexuals millora a passos agegantats amb el pas dels anys a Tarragona. «Ara vaig a fer les xerrades i em trobo alguna vegada dos nois que van agafats de la mà i que no s’amaguen, això era impensable fa 10 anys, quan vaig començar tot eren burles», recordava el tècnic.
Fins a la posada en marxa oficial al setembre, Romero atén ara qualsevol problema d’homofòbia al telèfon de Salut Jove Tarragona: 692 93 02 04
Font: http://www.diarimes.com/noticies/tar...6007_1091.html
Els nois i noies gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals de Tarragona tindran, des de l’inici d’aquest pròxim curs, un nou servei d’acompanyament quan més ho necessitin. L’Ajuntament de Tarragona i l’entitat LGTBI H2O posen en marxa un telèfon per tractar i denunciar el bullying per part de companys d’escola, d’institut, del seu equip esportiu, del seu casal, o de qualsevol altre àmbit on es moguin.
De fet, la línia la podran utilitzar també familiars, professors o monitors, en cas que vegin una situació humiliant cap a un jove homosexual, per part d’altres integrants d’un determinat grup, per saber com actuar. El Lluís Romero, tècnic de Salut Jove de l’Ajuntament, que ja realitza xerrades sobre sexualitat i afectivitat arreu dels instituts tarragonins, serà qui estigui a l’altra banda del telèfon. També ho poden fer pel WhatsApp, ja que segons explica a Diari Més la seva companya Clàudia Viñals (responsable del telèfon anti-bullying del Vendrell, que ja està actiu) la majoria dels adolescents amb problemes no s’atreveixen a marcar el número i mantenir una conversa directa, «se senten més còmodes per missatge, així poden pensar-se dues vegades què escriure o com respondre. Més endavant quan ja et coneixen, acaben trucant», comentava la tècnica.
Segons expliquen de l’experiència del Vendrell, molts joves temen que la seva trucada pugui tenir una repercussió directa, en forma de represàlies, en cas que el tècnic prengui cartes en l’assumpte, i busqui els responsables. Però aquesta no serà la forma d’actuar de Romero. Escoltarà i aconsellarà, i només en cas que l’adolescent ho demani, emprendrà mesures perquè s’investiguin els fets. «Estarem a disposició de la persona afectada», resumia el tècnic. «Si vol, podrem contactar amb el centre on succeeixen els fets, parlar amb el director i fer un informe», aclaria Viñals. Ara mateix, Viñals i Romero d’H20 treballen conjuntament amb les àrees d’ensenyament i de polítiques per la igualtat de l’Ajuntament per tal de definir els protocols a seguir, en cas de problemàtiques greus.
Els professors, els primers
Abans que un noi o una noia hagi d’arribar al nivell límit de despenjar el telèfon per demanar ajuda, segons els dos tècnics experts en sexualitat i afectivitat, les escoles i els professors de la ciutat haurien d’haver-ho evitat. Es tracta, en definitiva, de què els docents sàpiguen identificar el bullying homofòbic i el frenin. D’aquí que l’Ajuntament i H2O preparen també, de forma paral·lela al telèfon, unes formacions específiques per a mestres. «Els hi donarem eines, els hi aclarirem els conceptes en els que puguin tenir dubtes i els donarem materials perquè els puguin treballar a classe», ampliava Romero. El material didàctic, que ja el tenen llest, inclou contes que parlen de diversitat, cançons i un seguit de textos, adaptats en cada cas, al marge d’edat específic. Haurà de ser la mateixa escola qui ho demani. «La idea és assessorar sobre el col·lectiu LGTBI i que treballem junts, fent una feina en cascada», deia el tècnic.
I en aquesta àmplia ofensiva contra l’odi per motius de sexualitat i de gènere en adolescents, seguiran sent claus les xerrades pedagògiques que realitzen des de fa temps a escoles i instituts. Seguiran, i amb més força. «A les xerrades parlem de la diversitat, i ens qüestionem molts aspectes. Parlem de tota mena de relacions perquè sinó una part dels joves desconnecta ràpidament i diu: ‘jo no sóc homosexual, no m’interessa’. També ens trobem sovint amb nois que diuen que no veuen normal l’homosexualitat, o que l’espècie humana s’extingirà. Això es tracta de por a les coses que no coneixen, por al que és diferent del que t’han ensenyat que teòricament és normal. Però què és normal i què no?», desenvolupaven Viñals i Romero.
El telèfon, la formació dels mestres i les xerrades amb adolescents també s’encaminen cap a l’autoacceptació, ja que molts cops «el rebuig també és contra un mateix, de no acceptar la seva pròpia condició», assegurava Romero. Amb tot, la situació dels joves i les joves gais, lesbianes i transsexuals millora a passos agegantats amb el pas dels anys a Tarragona. «Ara vaig a fer les xerrades i em trobo alguna vegada dos nois que van agafats de la mà i que no s’amaguen, això era impensable fa 10 anys, quan vaig començar tot eren burles», recordava el tècnic.
Fins a la posada en marxa oficial al setembre, Romero atén ara qualsevol problema d’homofòbia al telèfon de Salut Jove Tarragona: 692 93 02 04
Font: http://www.diarimes.com/noticies/tar...6007_1091.html
