VAN EXISTIR LES DONES PIRATES? DE LEOPOLD ESTAPÉ

[José Benito]

MUJERES PIRATAS.jpg

Les dones pirates eren rares, però no inaudites. Aquesta imatge del segle XIX d'un artista desconegut representa Charlotte de Berry, que, com Maria Lindsey Cobham, portava sovint un abric d'oficial de la marina. BIBLIOTECA D'ART BRIDGEMAN La literatura i el cinema s'ha acostat a un fet del qual poques evidències han arribat a nosaltres. Aquí m'aproximaré a algunes d'elles El cas més conegut és el de l'Anne Bonny i Mary Read, segurament amants, del que si hi ha relats del seu temps. El més conegut procedeix del capità Charles Johnson (probablement Daniel Defoe) a l'obra documentada "A General HistoryoftheRobberiesandMurdersoftheMostNotoriousPirates" ,publicat el 1724 poc després queAnneiMaryfossin jutjades per pirateria a alta mar. Anne Cormak encegada per la idea romàntica que tenia dels pirates, en complir setze anys es va enamorar bojament d'un mariner de mig pèl anomenat James Bonny. Amb ell es va casar i va adoptar el cognom. Mentre el seu marit seguia a alta mar, va continuar amb les seves conquestes sentimentals. Va ser llavors quan va conèixer al pirata Jack Rackham, també conegut per "Calico Jack" de qui es va enamorar novament. La pirateria va resultar profitosa i els cops continus. Al cap de poc temps Jack i Anne van capturar un vaixell alemany, on un jove extremadament delicat i bell va cridar l'atenció d'Anne. Jack recelós de la relació, aparentment més enllà de l'amistat entre Anne i el jove, va demanar explicacions i va descobrir llavors que aquest jove no era sinó altra dona que s'havia vestit d'home per evitar l'assetjament d'altres pirates. Amb Mary Read com a nova companya, la fortuna va continuar somrient a la parella, les dues dones lluitaven igual o millor que qualsevol home i no hi va haver problemes amb la resta de tripulants. Tot i que el temps va passar i van ser moltes les aventures amb desenllaços victoriosos, el 1720, un navili dirigit pel comandant Jonathan Barnet a les ordres del governador de Jamaica va posar fi als seus dies de pirateria. Mary va morir en presidi, Anne va aconseguir la llibertat. Per això va intervenir des d'un procurador enamorat d'ella fins al temible pirata Bartholomew Roberts que va amenaçar d'incendiar totes les colònies. Lliure amb 21 anys encara va participar en nombroses baralles amb homes i dones, però aquí se li va perdre el rastre per sempre. Rictor Norton precisa: La literatura pirata no destaca per la seva precisió i mai no hi ha hagut cap investigació exhaustiva sobre les vides d'Anne Bonny i Mary Read. La seva història, com la de tots els pirates, ha estat tractada com una anécdota fantàstica de la qual la imaginació burgesa pot penjar la seva set de mobilitat, guanys il·lícits i independència romàntica. I com tots els contes d'alta aventures, la seva història es presenta en versions molt diferents, segons el caprici de l'historiador o novel·lista o dramaturg. Com va dir Steve Gooch, "Tota l'àrea és de llegenda i mite i depèn del que en facis". El cine i la literatura ens han apropat a aquesta història. Generalment evitant mostrar la relació amorosa entre les dues dones. La més curiosa va ser la "Isla de las Cabezas Cortadas", on el personatge de Mary Reed va ser interpretat per un home, però almenys van canviar els noms dels personatges. Zoe Valdés entra en la història dels tres personatges en "La Loba". Clara Paget va fer una magnífica caracterització de l'Anne a la irregular sèrie de pirates Black Sails. Un altre història ens apropa a Grace O'Malley (c. 1530-1603), anomenada Granuaille («la calba») segurament per anar amb el cap rapat. Era irlandesa, i en enviudar no va poder accedir a les propietats del seu espòs, les dones no tenien dret a ser propietàries i es va llançar al món de la pirateria. Es diu que comandava una flota de 20 vaixells del seu pare amb els que assaltava els vaixells mercants i es dedicava al saqueig dels vaixells. A la batalla, Grace lluitava personalment amb pistoles i alfanges. Un cop capturada va fer les paus amb la reina Elisabet Tudor, entrant segurament al seu servei. Un altre llegenda ens parla de Maria Lindsey (àlies Cobham) va formar una societat de pirates amb el seu marit Eric, un pirata establert. A principis del segle XVIII rondaven per les aigües del Cap Bretó, a l'Atlàntic occidental, el seu objectiu principal eren els vaixells que transportaven pells valuoses. Famosos per la seva crueltat amb els mariners capturats, es diu que Maria va apunyalar un capità rival i que va utilitzar els presoners com a blanc per practicar amb la seva pistola. Les coses van acabar tràgicament quan Maria va ingerir verí i va saltar per un penya-segat. Leopold Estapé. Expert en Història LGTBI. Font: http://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/01/van-existir-dones-pirates.html