Tweet
Captura.PNG
La presència d'homosexuals i transsexuals en la història ha estat sovint silenciada, falsejada o modificada segons els interessos de cada època. Historiadors i arqueòlegs s'han esforçat a dissimular el que és obvi, i encara avui quan es mostra aquesta realitat es considera una cosa supèrflua, sense interès, pròpia d'ignorants. Gran part de la història de la humanitat ha desaparegut fruit de la intolerància religiosa o política i, especialment, allò que fa referència amb la diversitat sexual.
Durant el segle passat, i especialment sota els règims totalitaris d'Hitler o Stalin, es va viure una etapa de dura repressió i extermini de la comunitat homosexual. Les imatges de la destrucció dels arxius del Comitè Científic Humanitari de Hirschfeld és una evidència d'aquest odi cap a homosexuals i transexuals. Però no van ser els únics.
A l'Índia i des de 1920 fins a la dècada de 1940, es va destruir gran part del llegat eròtic homosexual. Això formava part part d'un programa l'objectiu del qual era fomentar la creença que aquests comportaments eren el resultat d’influxos estrangers. El seu instigador va ser Gandhi.
A Espanya, Juan Valera va traduir al castellà la novel·la grega "Dafnis i Cloe". En la versió original de Longo, el personatge de Gnató assetja sexualment a Dafnis, però en la traducció de Valera ho fa a Cloe. En la introducció, Valera adverteix que ha practicat certa censura moral.
També la família de Federico García Lorca va ocultar els seus "Sonetos del Amor Oculto” i tot i que finalment es van publicar, van intentar tapar tota evidència d'amor homosexual, amb la "inestimable" ajuda del diari monàrquic ABC. Van arribar fins i tot a intentar eliminar el terme "ocult" del títol de l'obra.
A la poesia aràbic-andalusí, l'ambigüitat dels textos originals desapareix amb les traduccions. Els joves són referits sovint "com belles gaseles" (masculí en la llengua original, femení en les traduccions). Sota el pretext de la moral de la qual parla Valera, s'han destruït un nombre infinit d'obres escrites. Safo ha estat qui més ha patit aquest atac homofòbic: la seva obra va ser destruïda en gairebé la seva totalitat durant el regnat de l'Emperador Teodosi (s.IV) primer, i amb el papa Gregori VII (s.XI) després. De les 12.000 línies escrites, només n’han arribat a nosaltres 600.
Ja a principis del segle III, gran part de l'obra grega en la qual s’evidenciaven les relacions homosexuals, havia desaparegut. Ateneu a principis del s.III cita títols d'obres que ja no existien, com ara "Els pederastes" de Diphilus, una obra anomenada "Ganimedes" i "Els efeminats" de Cratino. Quatre peces de teatre perdudes d'Èsquil tractaven el tema de l'amor grec, així com la tragèdia d'Eurípides perduda sobre "Crisip i Sòfocles" o "Els amants d'Aquil·les".
La figura d'Aquil·les com a amant passiu de Pàtrocle, va ser canviada a la Grècia clàssica, ja que posava en dubte el concepte de masculinitat del món hel·lènic. Des de l'antiguitat grega fins als nostres dies s'han destruït obres escrites, s'ha canviat el sexe d'estàtues, s'han ensorrat monuments o s'han transformat textos per amagar l'homosexualitat. Una llarga relació de fets s'han produït durant segles amb la finalitat de silenciar i negar la presència homosexual en la història.
Recentment Rússia ha prohibit que a les pel·lícules produïdes al seu país aparegui l'homosexualitat de personatges històrics. La mesura pretén evitar, per exemple, que la biografía de Piotr Ilitx Txaikovski mostri la història real. Les conseqüències de tot això porten a la falsa impressió que l'homosexualitat és una cosa moderna, que neix amb el romanticisme, i que abans mai no va existir l'amor o el desig sexual entre persones del mateix sexe. I el més greu de tot això és que a aquest discurs s'apunten molts falsos progressistes, fins i tot homosexuals.
Aquests han estat algun exemples, la relació de censures o destruccions de fets i obres seria infinita.
Leopold Estapé. Expert en històira LGTBI
La presència d'homosexuals i transsexuals en la història ha estat sovint silenciada, falsejada o modificada segons els interessos de cada època. Historiadors i arqueòlegs s'han esforçat a dissimular el que és obvi, i encara avui quan es mostra aquesta realitat es considera una cosa supèrflua, sense interès, pròpia d'ignorants. Gran part de la història de la humanitat ha desaparegut fruit de la intolerància religiosa o política i, especialment, allò que fa referència amb la diversitat sexual.
Durant el segle passat, i especialment sota els règims totalitaris d'Hitler o Stalin, es va viure una etapa de dura repressió i extermini de la comunitat homosexual. Les imatges de la destrucció dels arxius del Comitè Científic Humanitari de Hirschfeld és una evidència d'aquest odi cap a homosexuals i transexuals. Però no van ser els únics.
A l'Índia i des de 1920 fins a la dècada de 1940, es va destruir gran part del llegat eròtic homosexual. Això formava part part d'un programa l'objectiu del qual era fomentar la creença que aquests comportaments eren el resultat d’influxos estrangers. El seu instigador va ser Gandhi.
A Espanya, Juan Valera va traduir al castellà la novel·la grega "Dafnis i Cloe". En la versió original de Longo, el personatge de Gnató assetja sexualment a Dafnis, però en la traducció de Valera ho fa a Cloe. En la introducció, Valera adverteix que ha practicat certa censura moral.
També la família de Federico García Lorca va ocultar els seus "Sonetos del Amor Oculto” i tot i que finalment es van publicar, van intentar tapar tota evidència d'amor homosexual, amb la "inestimable" ajuda del diari monàrquic ABC. Van arribar fins i tot a intentar eliminar el terme "ocult" del títol de l'obra.
A la poesia aràbic-andalusí, l'ambigüitat dels textos originals desapareix amb les traduccions. Els joves són referits sovint "com belles gaseles" (masculí en la llengua original, femení en les traduccions). Sota el pretext de la moral de la qual parla Valera, s'han destruït un nombre infinit d'obres escrites. Safo ha estat qui més ha patit aquest atac homofòbic: la seva obra va ser destruïda en gairebé la seva totalitat durant el regnat de l'Emperador Teodosi (s.IV) primer, i amb el papa Gregori VII (s.XI) després. De les 12.000 línies escrites, només n’han arribat a nosaltres 600.
Ja a principis del segle III, gran part de l'obra grega en la qual s’evidenciaven les relacions homosexuals, havia desaparegut. Ateneu a principis del s.III cita títols d'obres que ja no existien, com ara "Els pederastes" de Diphilus, una obra anomenada "Ganimedes" i "Els efeminats" de Cratino. Quatre peces de teatre perdudes d'Èsquil tractaven el tema de l'amor grec, així com la tragèdia d'Eurípides perduda sobre "Crisip i Sòfocles" o "Els amants d'Aquil·les".
La figura d'Aquil·les com a amant passiu de Pàtrocle, va ser canviada a la Grècia clàssica, ja que posava en dubte el concepte de masculinitat del món hel·lènic. Des de l'antiguitat grega fins als nostres dies s'han destruït obres escrites, s'ha canviat el sexe d'estàtues, s'han ensorrat monuments o s'han transformat textos per amagar l'homosexualitat. Una llarga relació de fets s'han produït durant segles amb la finalitat de silenciar i negar la presència homosexual en la història.
Recentment Rússia ha prohibit que a les pel·lícules produïdes al seu país aparegui l'homosexualitat de personatges històrics. La mesura pretén evitar, per exemple, que la biografía de Piotr Ilitx Txaikovski mostri la història real. Les conseqüències de tot això porten a la falsa impressió que l'homosexualitat és una cosa moderna, que neix amb el romanticisme, i que abans mai no va existir l'amor o el desig sexual entre persones del mateix sexe. I el més greu de tot això és que a aquest discurs s'apunten molts falsos progressistes, fins i tot homosexuals.
Aquests han estat algun exemples, la relació de censures o destruccions de fets i obres seria infinita.
Leopold Estapé. Expert en històira LGTBI
