Tweet
1.inquisició.PNG
Des del GAG llancem una nova exposició sobre la persecució de la sodomia a Barcelona i Catalunya. Els interessats cal que enviïn una sol·licitud a la següent adreça: amicsgais@amicsgais.org
Està formada per 5 roll-ups i 30 imatges comentades, a més un full informatiu complementarà l'exposició amb una breu bibliografia. Els temes que tracta són "Els orígens" "La Inquisició a Barcelona" "Eufemismes i eines" "Les víctimes" i "Europa i América"
L'objectiu d'aquesta exposició és donar a conèixer com va actuar la inquisició a Barcelona i Catalunya, com van ser els seus processos, els turments i les condemnes. També mostrarem com es va crear, com estava composta, en quin moment va iniciar la persecució de la sodomia, quina relació tenien amb les autoritats civils o els eufemismes que utilitzaven.
La Inquisició va entrar a Catalunya de la mà de Ramon de Penyafort, en temps de Jaume I i amb competència exclusiva de perseguir als heretges (càtars) a la Catalunya Vella. El principat llavors no tenia cap llei que condemnés la sodomia, els Usatges no en deien res. El de Penyafort va crear un concepte "pecat nefand", el va definir com a crim i el Papa Gregori IX ho va incloure a les lleis decretals del Papa, d'obligat compliment per a tots els cristians. No en va tenir prou, i va demanar autorització per perseguir a sodomites i bruixes, un nou Papa ho va denegar, va ser Alexandre IV.
El somni de l'Inquisidor no es va complir fins a 1525, l'emperador Carles I va imposar al Papa Climent VII la capacitat de perseguir la sodomia a la Inquisició, però sols als territoris de la Corona d'Aragó. Per una banda volia controlar més a uns territoris que molts cops no acceptaven els seus designis, per altra banda ni les constitucions, ni els furs d'aquests regnes condemnaven la sodomia. Però el Sant Ofici era una institució castellana i les seves resolucions les havien de refrendar les justícies territorials. El conflicte de competències estava servit. Felip II va intentar posar-hi remei, obligant a introduir en les Constitucions la penalització de la sodomia. Però no va servir de res. Amb el decret de "Nueva Planta" les sentències havien de ser refrendades pels capitans generals, generalment il·lustrats, i tampoc ho van posar fàcil. El 1820 la Inquisició va ser eliminada, però encara alguna ciutat com Tarragona va crear una Junta de Fe que la va substituir. El 1848 tot vestigi inquisitorial va desaparèixer.
Gràcies al conflicte de competències poca gent va ser executada, es creu entre 5 i 10 casos. Però centenars de persones van ser enviades a galeres, d'on molt pocs van tornar.
Recordo anteriors exposicions:
Format petit (roll ups)
L'ACTIVISME LGTBI ABANS I DESPRÉS DE STONEWALL.
40 ANYS DE LA DESPENALITZACIÓ DE L'HOMOSEXUALITAT
EXPOSICIÓ HOMOSEXUALS I TRANSSEXUALS A LA HISTÒRIA DE BARCELONA
Format gran:
L'HOMOSEXUALITAT A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA
VIH EN POSITIU
Des del GAG llancem una nova exposició sobre la persecució de la sodomia a Barcelona i Catalunya. Els interessats cal que enviïn una sol·licitud a la següent adreça: amicsgais@amicsgais.org
Està formada per 5 roll-ups i 30 imatges comentades, a més un full informatiu complementarà l'exposició amb una breu bibliografia. Els temes que tracta són "Els orígens" "La Inquisició a Barcelona" "Eufemismes i eines" "Les víctimes" i "Europa i América"
L'objectiu d'aquesta exposició és donar a conèixer com va actuar la inquisició a Barcelona i Catalunya, com van ser els seus processos, els turments i les condemnes. També mostrarem com es va crear, com estava composta, en quin moment va iniciar la persecució de la sodomia, quina relació tenien amb les autoritats civils o els eufemismes que utilitzaven.
La Inquisició va entrar a Catalunya de la mà de Ramon de Penyafort, en temps de Jaume I i amb competència exclusiva de perseguir als heretges (càtars) a la Catalunya Vella. El principat llavors no tenia cap llei que condemnés la sodomia, els Usatges no en deien res. El de Penyafort va crear un concepte "pecat nefand", el va definir com a crim i el Papa Gregori IX ho va incloure a les lleis decretals del Papa, d'obligat compliment per a tots els cristians. No en va tenir prou, i va demanar autorització per perseguir a sodomites i bruixes, un nou Papa ho va denegar, va ser Alexandre IV.
El somni de l'Inquisidor no es va complir fins a 1525, l'emperador Carles I va imposar al Papa Climent VII la capacitat de perseguir la sodomia a la Inquisició, però sols als territoris de la Corona d'Aragó. Per una banda volia controlar més a uns territoris que molts cops no acceptaven els seus designis, per altra banda ni les constitucions, ni els furs d'aquests regnes condemnaven la sodomia. Però el Sant Ofici era una institució castellana i les seves resolucions les havien de refrendar les justícies territorials. El conflicte de competències estava servit. Felip II va intentar posar-hi remei, obligant a introduir en les Constitucions la penalització de la sodomia. Però no va servir de res. Amb el decret de "Nueva Planta" les sentències havien de ser refrendades pels capitans generals, generalment il·lustrats, i tampoc ho van posar fàcil. El 1820 la Inquisició va ser eliminada, però encara alguna ciutat com Tarragona va crear una Junta de Fe que la va substituir. El 1848 tot vestigi inquisitorial va desaparèixer.
Gràcies al conflicte de competències poca gent va ser executada, es creu entre 5 i 10 casos. Però centenars de persones van ser enviades a galeres, d'on molt pocs van tornar.
Recordo anteriors exposicions:
Format petit (roll ups)
L'ACTIVISME LGTBI ABANS I DESPRÉS DE STONEWALL.
40 ANYS DE LA DESPENALITZACIÓ DE L'HOMOSEXUALITAT
EXPOSICIÓ HOMOSEXUALS I TRANSSEXUALS A LA HISTÒRIA DE BARCELONA
Format gran:
L'HOMOSEXUALITAT A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA
VIH EN POSITIU
