Tweet
Els efectes de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, coneguda com la llei Trans, aprovada el passat 30 de març, comença a tenir efectes positius entre el col·lectiu objecte d'aquesta norma i en les unitats especialitzades de la sanitat pública on són atesos.
1501500402_691672_1501500765_noticia_normal_recorte1.jpg
Marcelino Gómez, endocrinòleg i responsable de la Unitat d'Atenció a la Transsexualitat de l'Hospital Peset de València (centre de referència de la Comunitat Valenciana) juntament amb el sexòleg Felipe Hurtado, assegura que en els últims tres anys les consultes al servei s'han incrementat "d'una manera espectacular". La llei ha reglat l'assistència i li ha donat una via legal a les prestacions en cartera de serveis, "es feia gairebé per ús compassiu i no ens agradava, ha estat un gran alleujament per a mi". La norma ha suposat un avanç importantíssim per a una població "desemparada", assegura. La sanitat pública ha ampliat la prestació de serveis a Castelló i disposa d'unitat independent d'atenció a la transsexualitat a Alacant.
En 2014 es va multiplicar per 4 el nombre de persones transsexuals que demandava assistència, "per la major difusió mediàtica, la conscienciació social i l'activitat positiva de les associacions", assenyala l'endocrinòleg. Des de 2008, any en què va començar a funcionar la unitat, han estat ateses més de 400 pacients. No tots reben tractament, "molts consulten però no volen cirurgies ni tractament hormonal". En aquests moments més del 50% per cent dels atesos són menors. "És espectacular l'increment de menors de 18 anys", i afegeix, "en aquest temps els menors han estat gairebé en la clandestinitat, en l'ostracisme". En aquests primers 6 mesos de 2017, s'han atès a la unitat 42 pacients nous, dels quals, el 52% són menors.
Una altra observació que destaca el sexòleg Felipe Hurtado és que abans hi havia més demanda de canvis d'home a dona que de dona a home i ara es "està equilibrant el procés". El seu company, Marcelino Gómez, incideix en aquesta qüestió. L'expert ho atribueix al fet que, abans, "el noi trans no consultava perquè es canviava la roba, es tallava els cabells i s'integrava en el grup amb més facilitat" i ara necessita resoldre els seus dubtes. També li sorprèn el perfil dels nous casos, "classe mitjana, mitjana-alta, condició social que reflecteix clarament el que és la societat valenciana, mentre que fa anys era més marginal".
Pel que fa als tractaments, aquest expert assegura que la demanda és tan variada com les persones que acudeixen a la consulta ja que no es coneix què causa aquesta divergència física i de personalitat. La genètica condiciona l'exterior, la forma del cos. Quan les persones neixen se'ls assigna un sexe segons els seus genitals, però no sempre es neix d'acord amb la identitat que es comença a percebre a partir dels 4 anys. Segons el doctor Gómez, hi ha força més de dos sexes, "no tot és tot negre o blanc". L'endocrinòleg explica que cada vegada atén a la seva consulta més transsexuals no binaris que rebutgen cirurgies castradores, fins i tot el tractament hormonal. L'acceptació del propi cos es veu reflectit en el col·lectiu trans més jove que, "demanden intervencions menys agressives perquè no rebutgen els seus genitals ni el seu cos".
La nova llei ha regulat la situació d'aquest col·lectiu en matèria educativa i sanitària, però segueix existint certa desconfiança a la reacció social. Carla (nom fictici) ens demana que el seu nom actual no aparegui en l'article. La jove trans de 16 anys reconeix que l'aprovació de la llei ha facilitat els tràmits administratius a les escoles. Fa unes setmanes va haver de traslladar l'expedient acadèmic des de la seva antiga escola a l'institut i el nou marc legal ha estat "de gran ajuda". Un dels obstacles que ha de sortejar Carla és que el nom del DNI no es correspon amb el de la seva actual identitat.
En un primer moment, assegura la jove, la direcció del centre nou es va mostrar reticent a fer constar en l'expedient educatiu un nom diferent del document oficial. "Els meus pares van ser amb la llei a la mà i al final el meu nom actual constarà en tots els llistats, menys en les notes", assenyala. La modificació del document nacional d'identitat segueix pendent, "el vaig presentar fa un any i l'informe està a Madrid sense resoldre". En general, i malgrat aquests inconvenients, el sexòleg Felipe Hurtado percep entre els seus pacients una millora de la qualitat de vida i una major acceptació social, "fins i tot en col·legis religiosos està sent molt bona".
Carla també aprecia que alguna cosa està canviant en la societat. La jove viu el seu transsexualitat des de petita. "Perceps que et passa alguna cosa, però els meus pares em regalaven el que demanava", recorda. El problema el va trobar entre els seus companys de col·legi, "es ficaven amb mi perquè deien que un noi no es podia comportar com jo ho feia". Als 14 anys va comentar la seva situació obertament a casa, "mai t'esperes que et passi alguna cosa així i no sabíem a qui acudir". A través de les associacions de persones trans i els seus familiars, com Chrysallis i col·lectius com Lambda, Carla va trobar campaments d'adolescents amb més diversitat de gènere i va començar a desenvolupar-se com a dona.
"En el meu institut he estat el primer cas", assenyala Carla, "no em van posar cap pega i la gent que es ficava amb mi em va demanar perdó". Els avenços en l'acceptació i el respecte per la diversitat de gènere ha rebut un gran reconeixement des 2016 amb l'aprovació de la llei i la repercussió en els mitjans de comunicació. Abans els pares amagaven als seus nens ara no, "s'ha donat suport molt als trans i hem pogut arribar molt alt", reflexiona Carla.
La jove és atesa en la Unitat de l'Hospital Peset. És conscient que haurà de medicar la major part de la seva vida. "Als 40 eliminen el tractament perquè el teu cos tingui una mena de menopausa", explica. Avui la seva màxima preocupació se centra en els seus estudis "m'he presentat a infermeria i a farmàcia per cursar un cicle mitjà, aquest és el meu futur", conclou.
Font: Elpais.com
1501500402_691672_1501500765_noticia_normal_recorte1.jpg
Marcelino Gómez, endocrinòleg i responsable de la Unitat d'Atenció a la Transsexualitat de l'Hospital Peset de València (centre de referència de la Comunitat Valenciana) juntament amb el sexòleg Felipe Hurtado, assegura que en els últims tres anys les consultes al servei s'han incrementat "d'una manera espectacular". La llei ha reglat l'assistència i li ha donat una via legal a les prestacions en cartera de serveis, "es feia gairebé per ús compassiu i no ens agradava, ha estat un gran alleujament per a mi". La norma ha suposat un avanç importantíssim per a una població "desemparada", assegura. La sanitat pública ha ampliat la prestació de serveis a Castelló i disposa d'unitat independent d'atenció a la transsexualitat a Alacant.
En 2014 es va multiplicar per 4 el nombre de persones transsexuals que demandava assistència, "per la major difusió mediàtica, la conscienciació social i l'activitat positiva de les associacions", assenyala l'endocrinòleg. Des de 2008, any en què va començar a funcionar la unitat, han estat ateses més de 400 pacients. No tots reben tractament, "molts consulten però no volen cirurgies ni tractament hormonal". En aquests moments més del 50% per cent dels atesos són menors. "És espectacular l'increment de menors de 18 anys", i afegeix, "en aquest temps els menors han estat gairebé en la clandestinitat, en l'ostracisme". En aquests primers 6 mesos de 2017, s'han atès a la unitat 42 pacients nous, dels quals, el 52% són menors.
Una altra observació que destaca el sexòleg Felipe Hurtado és que abans hi havia més demanda de canvis d'home a dona que de dona a home i ara es "està equilibrant el procés". El seu company, Marcelino Gómez, incideix en aquesta qüestió. L'expert ho atribueix al fet que, abans, "el noi trans no consultava perquè es canviava la roba, es tallava els cabells i s'integrava en el grup amb més facilitat" i ara necessita resoldre els seus dubtes. També li sorprèn el perfil dels nous casos, "classe mitjana, mitjana-alta, condició social que reflecteix clarament el que és la societat valenciana, mentre que fa anys era més marginal".
Pel que fa als tractaments, aquest expert assegura que la demanda és tan variada com les persones que acudeixen a la consulta ja que no es coneix què causa aquesta divergència física i de personalitat. La genètica condiciona l'exterior, la forma del cos. Quan les persones neixen se'ls assigna un sexe segons els seus genitals, però no sempre es neix d'acord amb la identitat que es comença a percebre a partir dels 4 anys. Segons el doctor Gómez, hi ha força més de dos sexes, "no tot és tot negre o blanc". L'endocrinòleg explica que cada vegada atén a la seva consulta més transsexuals no binaris que rebutgen cirurgies castradores, fins i tot el tractament hormonal. L'acceptació del propi cos es veu reflectit en el col·lectiu trans més jove que, "demanden intervencions menys agressives perquè no rebutgen els seus genitals ni el seu cos".
La nova llei ha regulat la situació d'aquest col·lectiu en matèria educativa i sanitària, però segueix existint certa desconfiança a la reacció social. Carla (nom fictici) ens demana que el seu nom actual no aparegui en l'article. La jove trans de 16 anys reconeix que l'aprovació de la llei ha facilitat els tràmits administratius a les escoles. Fa unes setmanes va haver de traslladar l'expedient acadèmic des de la seva antiga escola a l'institut i el nou marc legal ha estat "de gran ajuda". Un dels obstacles que ha de sortejar Carla és que el nom del DNI no es correspon amb el de la seva actual identitat.
En un primer moment, assegura la jove, la direcció del centre nou es va mostrar reticent a fer constar en l'expedient educatiu un nom diferent del document oficial. "Els meus pares van ser amb la llei a la mà i al final el meu nom actual constarà en tots els llistats, menys en les notes", assenyala. La modificació del document nacional d'identitat segueix pendent, "el vaig presentar fa un any i l'informe està a Madrid sense resoldre". En general, i malgrat aquests inconvenients, el sexòleg Felipe Hurtado percep entre els seus pacients una millora de la qualitat de vida i una major acceptació social, "fins i tot en col·legis religiosos està sent molt bona".
Carla també aprecia que alguna cosa està canviant en la societat. La jove viu el seu transsexualitat des de petita. "Perceps que et passa alguna cosa, però els meus pares em regalaven el que demanava", recorda. El problema el va trobar entre els seus companys de col·legi, "es ficaven amb mi perquè deien que un noi no es podia comportar com jo ho feia". Als 14 anys va comentar la seva situació obertament a casa, "mai t'esperes que et passi alguna cosa així i no sabíem a qui acudir". A través de les associacions de persones trans i els seus familiars, com Chrysallis i col·lectius com Lambda, Carla va trobar campaments d'adolescents amb més diversitat de gènere i va començar a desenvolupar-se com a dona.
"En el meu institut he estat el primer cas", assenyala Carla, "no em van posar cap pega i la gent que es ficava amb mi em va demanar perdó". Els avenços en l'acceptació i el respecte per la diversitat de gènere ha rebut un gran reconeixement des 2016 amb l'aprovació de la llei i la repercussió en els mitjans de comunicació. Abans els pares amagaven als seus nens ara no, "s'ha donat suport molt als trans i hem pogut arribar molt alt", reflexiona Carla.
La jove és atesa en la Unitat de l'Hospital Peset. És conscient que haurà de medicar la major part de la seva vida. "Als 40 eliminen el tractament perquè el teu cos tingui una mena de menopausa", explica. Avui la seva màxima preocupació se centra en els seus estudis "m'he presentat a infermeria i a farmàcia per cursar un cicle mitjà, aquest és el meu futur", conclou.
Font: Elpais.com
