Tweet
Els metges alerten que la depilació integral ha provocat, els últims cinc anys, un augment «alarmant» de les malalties de transmissió sexual entre els joves. L'increment, diuen els doctors, afecta en un grau més elevat la població masculina. Pel flanc femení, la crida a la desobediència ha arribat a la indústria.
D'un temps ençà, el rasurat del pubis s'havia convertit en l'espàrring del feminisme més popular, però aquesta setmana també ha entrat a formar part dels enemics públics de la salut. La depilació integral, l'última conquista de la indústria cosmètica i gairebé un mandat de compliment obligat els últims anys, no només no és higiènic, com s'ha repetit fins a l'extenuació, sinó que és perjudicial. La prova de càrrec ha arribat des de l'Acadèmia de Dermatologia i Veneorologia, que ha atribuït a aquesta «moda absurda orquestrada per una potent indústria» un augment «alarmant» de les malalties de transmissió sexual entre els joves. Encara no hi ha dades, però es calcula que els últims cinc anys s'ha duplicat el nombre d'infeccions, a causa, també en part, d'una llibertat més gran en els hàbits sexuals.
És el que diu el dermatòleg i professor de la UB Ramon Grimalt: que el pèl púbic té una funció profilàctica contra el fregament en les rela*cions sexuals; que el preservatiu només protegeix una petita part de les malalties, però no la zona púbica; que si els dos companys sexuals estan rasurats i un d'ells té una infecció a la pell, l'encomanarà a l'altre; que si la depilació és recent, la irritació de la pell afavoreix la transmissió de les infeccions, i que si el pèl està començant a créixer, es pot convertir en una fulla que causa ferides-colador per als microorganismes. Les infeccions més habituals són les del papil·loma humà i els mol·luscos contagiosos. I la població més afectada en aquest augment -i aquí arriba la notícia- és la masculina.
En efecte, el rasurat púbic ja no és només una qüestió estètica, política i mèdica femenina. El doctor atribueix el factor masculí al fet que possiblement els homes s'infligeixen un nombre més elevat de «ferides petites que després es poden infectar». «A més -afegeix-, les dones fa més temps que es depilen i les infeccions ja són estables».
¿I a què respon aquesta moda absurda, en paraules del doctor, del rasurat masculí? ¿Estem davant els efectes col·laterals de l'home metrosexual, la contribució a la igualtat, per dir-ho d'alguna manera, de la indústria cosmètica? L'investigador en qüestions de gènere Paco Abril relaciona aquesta moda amb l'auge d'esports com el ciclisme i la natació, en què s'acostuma a practicar el rasurat, i també amb aquell «model de masculinitat» que va venir del màrqueting, sense discurs crític i que mesurava la virilitat per la definició de la rajola i pels centímetres lliures de pèl. La metrosexualitat és una paraula una mica antiga, però, segons Abril, segueix instal·lada en la representació dels homes joves que apareixen als anuncis i les revistes, on es generen els discursos sobre la imatge.
No 'només' cosmètica
«Està bé cuidar-se, però la crítica a aquest model d'home és que això no s'hauria de circumscriure a l'estètica, sinó fer-se extensible a la salut, a les persones que ens envolten i al medi ambient», assegura. Malgrat els mandats publicitaris, Abril observa que un tic que va començar en el món gai està arribant a l'heterosexual: «Detecto un atipament de perfecció, cada vegada hi ha més diversitat, la calvície, els mitxelins o el pèl estan deixant de ser vade retro satanàs». Aquesta indigestió davant la bellesa artificiosa i desnaturalitzada també té la seva rèplica en el món de l'art, on s'obre pas un erotisme més fort, amb olor, pelut.
La desobediència depilatòria pot estar en l'ambient, però les dades parlen d'un sector que a Espanya mou més de 450 milions d'euros i que esquiva com pot la crisi gràcies en part a la incorporació dels homes. La necessitat, gairebé inexistent dècades enrere, la tenim aquí: un 80% de dones i un 50% d'homes diuen que tenen pèl en llocs indesitjats.
Pel flanc femení i segons diversos centres contactats, el 20% de les clientes demanen la depilació integral i, més de la meitat, els anomenats engonals brasilers (depilació molt entrada). Els percentatges agafen velocitat de galop entre les joves. Els números poden ser incontestables, però la trinxera de la insurrecció cada vegada és més àmplia des que la periodista britànica Caitlin Moran va publicar el seu llibre Cómo ser mujer i va convertir la depilació íntima en una qüestió amb càrrega política. «No puc creure que hàgim arribat a un punt en què ens costi diners tenir un pubis
-assegura amb el seu verb-bazuca-.
Ens estan obligant a pagar per cuidar i mantenir el nostre entrecuix com si es tractés d'un jardí de la comunitat».
La seva línia d'investigació apunta que les pel·lícules porno són les causants d'aquest devessall de «diners, temps i dolor de fol·licles», ja que els actors van rasurats perquè les preses de la penetració es puguin veure més bé. «La pornografia és la principal font d'educació se*xual d'Occident. És on els nois i les noies aprenen el que han de fer i el que han d'esperar quan es despullen l'un a l'altre. En conseqüència, correm el risc de caure en una situació en què cada noi esperi despullar una noia i trobar una minuciosa feina de depilació, i en què cada noia, horroritzada davant la idea de veure's rebutjada o de semblar anormal, es depili per a ells».
La crida a la insurrecció de Moran és compartida per campanyes com #bushproject, pensada per mostrar a les més joves que la diversitat púbica és possible, i #sobaquember, que celebra el pèl a les aixelles. La contestació ha arribat fins al cor del show*business. Com deu saber el lector de les seccions de celebrities, Cameron Diaz i Gwyneth Paltrow diuen que segueixen la teoria Moran. I Madonna, que acostuma a arribar la primera a gairebé tot, ha trigat una mica més del que és normal a penjar a Twitter les seves aixelles peludes (l'acudit explica que la demora va ser perquè es va haver d'empeltar el que s'havia fotodepilat abans). Fins i tot el gegant tèxtil American Apparel, censurat per les seves campanyes sexistes, va posar unes setmanes enrere als seus aparadors maniquins peludes. El temps dirà si s'està donant resposta a una ànsia de desobediència o estem davant de l'última tendència: convertir la crítica feminista en un producte de mercat.
Font: La batalla del pubis
D'un temps ençà, el rasurat del pubis s'havia convertit en l'espàrring del feminisme més popular, però aquesta setmana també ha entrat a formar part dels enemics públics de la salut. La depilació integral, l'última conquista de la indústria cosmètica i gairebé un mandat de compliment obligat els últims anys, no només no és higiènic, com s'ha repetit fins a l'extenuació, sinó que és perjudicial. La prova de càrrec ha arribat des de l'Acadèmia de Dermatologia i Veneorologia, que ha atribuït a aquesta «moda absurda orquestrada per una potent indústria» un augment «alarmant» de les malalties de transmissió sexual entre els joves. Encara no hi ha dades, però es calcula que els últims cinc anys s'ha duplicat el nombre d'infeccions, a causa, també en part, d'una llibertat més gran en els hàbits sexuals.
És el que diu el dermatòleg i professor de la UB Ramon Grimalt: que el pèl púbic té una funció profilàctica contra el fregament en les rela*cions sexuals; que el preservatiu només protegeix una petita part de les malalties, però no la zona púbica; que si els dos companys sexuals estan rasurats i un d'ells té una infecció a la pell, l'encomanarà a l'altre; que si la depilació és recent, la irritació de la pell afavoreix la transmissió de les infeccions, i que si el pèl està començant a créixer, es pot convertir en una fulla que causa ferides-colador per als microorganismes. Les infeccions més habituals són les del papil·loma humà i els mol·luscos contagiosos. I la població més afectada en aquest augment -i aquí arriba la notícia- és la masculina.
En efecte, el rasurat púbic ja no és només una qüestió estètica, política i mèdica femenina. El doctor atribueix el factor masculí al fet que possiblement els homes s'infligeixen un nombre més elevat de «ferides petites que després es poden infectar». «A més -afegeix-, les dones fa més temps que es depilen i les infeccions ja són estables».
¿I a què respon aquesta moda absurda, en paraules del doctor, del rasurat masculí? ¿Estem davant els efectes col·laterals de l'home metrosexual, la contribució a la igualtat, per dir-ho d'alguna manera, de la indústria cosmètica? L'investigador en qüestions de gènere Paco Abril relaciona aquesta moda amb l'auge d'esports com el ciclisme i la natació, en què s'acostuma a practicar el rasurat, i també amb aquell «model de masculinitat» que va venir del màrqueting, sense discurs crític i que mesurava la virilitat per la definició de la rajola i pels centímetres lliures de pèl. La metrosexualitat és una paraula una mica antiga, però, segons Abril, segueix instal·lada en la representació dels homes joves que apareixen als anuncis i les revistes, on es generen els discursos sobre la imatge.
No 'només' cosmètica
«Està bé cuidar-se, però la crítica a aquest model d'home és que això no s'hauria de circumscriure a l'estètica, sinó fer-se extensible a la salut, a les persones que ens envolten i al medi ambient», assegura. Malgrat els mandats publicitaris, Abril observa que un tic que va començar en el món gai està arribant a l'heterosexual: «Detecto un atipament de perfecció, cada vegada hi ha més diversitat, la calvície, els mitxelins o el pèl estan deixant de ser vade retro satanàs». Aquesta indigestió davant la bellesa artificiosa i desnaturalitzada també té la seva rèplica en el món de l'art, on s'obre pas un erotisme més fort, amb olor, pelut.
La desobediència depilatòria pot estar en l'ambient, però les dades parlen d'un sector que a Espanya mou més de 450 milions d'euros i que esquiva com pot la crisi gràcies en part a la incorporació dels homes. La necessitat, gairebé inexistent dècades enrere, la tenim aquí: un 80% de dones i un 50% d'homes diuen que tenen pèl en llocs indesitjats.
Pel flanc femení i segons diversos centres contactats, el 20% de les clientes demanen la depilació integral i, més de la meitat, els anomenats engonals brasilers (depilació molt entrada). Els percentatges agafen velocitat de galop entre les joves. Els números poden ser incontestables, però la trinxera de la insurrecció cada vegada és més àmplia des que la periodista britànica Caitlin Moran va publicar el seu llibre Cómo ser mujer i va convertir la depilació íntima en una qüestió amb càrrega política. «No puc creure que hàgim arribat a un punt en què ens costi diners tenir un pubis
-assegura amb el seu verb-bazuca-.
Ens estan obligant a pagar per cuidar i mantenir el nostre entrecuix com si es tractés d'un jardí de la comunitat».
La seva línia d'investigació apunta que les pel·lícules porno són les causants d'aquest devessall de «diners, temps i dolor de fol·licles», ja que els actors van rasurats perquè les preses de la penetració es puguin veure més bé. «La pornografia és la principal font d'educació se*xual d'Occident. És on els nois i les noies aprenen el que han de fer i el que han d'esperar quan es despullen l'un a l'altre. En conseqüència, correm el risc de caure en una situació en què cada noi esperi despullar una noia i trobar una minuciosa feina de depilació, i en què cada noia, horroritzada davant la idea de veure's rebutjada o de semblar anormal, es depili per a ells».
La crida a la insurrecció de Moran és compartida per campanyes com #bushproject, pensada per mostrar a les més joves que la diversitat púbica és possible, i #sobaquember, que celebra el pèl a les aixelles. La contestació ha arribat fins al cor del show*business. Com deu saber el lector de les seccions de celebrities, Cameron Diaz i Gwyneth Paltrow diuen que segueixen la teoria Moran. I Madonna, que acostuma a arribar la primera a gairebé tot, ha trigat una mica més del que és normal a penjar a Twitter les seves aixelles peludes (l'acudit explica que la demora va ser perquè es va haver d'empeltar el que s'havia fotodepilat abans). Fins i tot el gegant tèxtil American Apparel, censurat per les seves campanyes sexistes, va posar unes setmanes enrere als seus aparadors maniquins peludes. El temps dirà si s'està donant resposta a una ànsia de desobediència o estem davant de l'última tendència: convertir la crítica feminista en un producte de mercat.
Font: La batalla del pubis
