Gai lifestyle

[nadia]

Creieu que hi ha un estil de vida gai?

La meva sensació és que sí, y que la diferència amb els heteros està en aquest aspecte, més que en quin forat poseu la coseta. Parlo en general, clar, que en tot hi ha excepcions. La idea és que els heteros tenen una vida determinista ja que es sotmeten als requisits de la procreació. Una vida estable, hipoteques, col·legis, fidelitat (ni que sigui fingida),... Els gais al no esta sotmesos a aquesta obligació tindrien llibertat per fer el que volen i disfrutarien una vida més completa. Llavors, l'homofòbia té el seu origen en l'enveja.

Amb aquesta perspectiva, el matrimoni gai és un pas equivocat ja que s'obtenen alguns drets, sí, peró encamina el col·lectiu cap a la integració en la maquinària social on prima la reproducció de l'espècie per sobre de la felicitat de l'individu.

Teories, teories,... és que els caps de setmana llargs em posen filosòfica.

[rafel]

Bé, en tot cas seria un estil de vida "no hetero", més que un estil de vida "gai". I de fet ja hi ha molts heteros que tenen un estil de vida "no hetero", numèricament més que no pas la totalitat estadística dels gais. Per exemple a USA està molt de moda parelles (la majoria heteros) que viuen cadascuna a casa seva i només conviuen juntes els caps de setmana. Per no parlar dels múltiples models de família que estan apareixent.

Per altra banda crec que el tema d'igualtat de drets no ha estat mai un objectiu sinó que és una cosa elemental, de justícia... altra cosa és que a la llarga la institució del matrimoni desaparegui, però mentre no desaparegui cal fer-la acessible a tothom i que no quedi en mans d'uns privilegiats. En aquest sentit jo sóc partidari de les bodes entre persones que no mantinguin vincles sexuals i les bodes entre tres, quatre o més persones (això sí, dividint en proporció al nombre de membres de la "societat" els beneficis econòmics i dividint també les obligacions, o sigui, a més membres del matrimoni, menys obligacions econòmiques i menys beneficis econòmics -p. ex. en el tema de les pensions-).

I s'ha de treballar per desvincular del tot el tema matrimoni, que és unió civil entre ciutadans lliures, del tema filiació. Trobo absurd el tema de què quan et cases tinguis "llibre de família" el llibre de família en tot cas hauria de venir quan se't reconeix una paternitat/maternitat amb independència d'amb qui convisquis i amb qui estiguis o no estiguis casat, i cada paternitat/maternitat reconeguda hauria de tenir el seu estatus particular i el seu propi "llibre de família". Cada fill té una relació unívoca 1->N amb els seus pares -siguin un, dos o fins i tot encara que la llei reconegués més de dos-, en canvi cada adult té múltiples relacions possibles amb la seva descendència -no tots els fills d'X són també fills d'Y: alguns fills de X poden correspondre a Z i no tenir cap mena vincle amb Y i alguns fills d'X poden correspondre només a X i tampoc tenir cap mena de vincle amb Y i alguns fills d'Y no tenir cap mena de vincle amb X encara que en l'actualitat convisquin amb X... O sigui que el fet que quan et cases et donin un llibre de família pressuposa que tindràs prole i que la tindràs només amb una persona particular, quan tots sabem que la vida dóna més opcions...

I és que el dret de família s'ha anat actualitzant amb pegats o notes a peu de pàgina però encara és hereu de la societat patriarcal que feia la distinció entre fills legítims i fills ilegítims... avui dia als fills nascuts fora del matrimoni se'ls reconeix drets... però encara hi ha una inèrcia legal dels temps antics en vincular desncendència i matrimoni a través de l'absurda concessió del llibre de família en el moment de casar-se.

Cal una posada al dia de les lleis de família. Això sí oposició carca n'hi ha molta. La d'aquells dictadors que volen patrimonialitzar, acaparar i imposar la seva definició de família, beneîda per la seva religió feta a mida de les seves idees.

[José Benito]

estilo de vida gay

Existe la idea de que el "estilo de vida gay" es salir todas las noches a bailar, tomar alcohol, tener sexo, cambiar de compañero continuamente, etc. Al menos eso es lo que los medios han difundido acerca del "estilo de vida gay". Ser joven, musculoso, guapo...Pues creo que son tópicos que a veces se cumplen.Si bien algunos gays que viven de ese modo, lo mismo hacen algunos heterosexuales. Tanto gays y lesbianas, como heterosexuales, viven de formas muy diversas: en la ciudad, en el campo, forman parte de la clase media-baja, o media alta, etc. Y muchísimos gays viven de forma diferente a este "estilo de vida". Si existe yo diría que sí pero con matizaciones grandes.

[nadia]

Existe la idea de que el "estilo de vida gay" es salir todas las noches a bailar,

Bé, no volia dir exactament això. Em referia més aviat a l'efecte que té la falta de certes obligacions implícites en la forma de vida que podiem anomenar hetero. Potser sí que això ens condueix a l'hedonisme, per dir-ho de manera fina, com diu el Benito. Però jo pensava més en l'efecte de la llibertat al no estar sotmès a aquelles obligacions, en el plantejament general que ens fem de la nostra vida.

La meva visió personal és una mica peculiar en aquest aspecte. Les meves circumstàncies de gènere, anem a dir, constitueixen un procés de destrucció i creació on no queda massa espai per plantejaments globals.

[rafel]

Les meves circumstàncies de gènere constitueixen un procés de destrucció i creació on no queda massa espai per plantejaments globals.

Em faré una samarreta amb aquest text!

[nadia]

$$$$

Em faré una samarreta amb aquest text!

Vull royalties...

[rafel]

Millor en anglès potser?

My genre circumstances make up a destruction and construction process where there isn't much space for global approachings.

En gavatxo?

Mes circonstances de genre constituent un processus de destruction et construction où il n'y a pas beaucoup d'espace pour des approches globals.

En alemany?

Meine Geschlechtsumstände bilden ein Aufbau- und Zerstörungsprozeß, wo es nicht viel Raum für globale Ansätze gibt.

Podem fer molts models de samarretes!

I després diuen que l'alemany és l'idioma que menys espai economitza...

Bé, el copyright de drets de traducció és meu, eh?

[José Benito]

+ estilo de vida gay

Lo que si podemos decir es que desde que en el siglo XIX, se comenzo muy poco a poco, a luchar por el reconocimiento de la homosexualidad, el colectivo homosexual, poco a poco, iba tomando conciencia de su identidad como comunidad y de minoría perseguida, pero sobre todo de su falta de derechos. Más tarde en EEUU en San Francisco y New York, fueron naciendo los barrios gays, como forma de protegerse ante una sociedad hostil y generaba espacios de libertad, aunque también pasaba con los barrios de los negros o judios. Lo que pasa es que en la actualidad hay quien crítica todo esto y que es como una segregación, un guetto que fomenta la supremacia homosexual y sobre todo un consumismo desaforado. Es un estilo de vida, a mi entender, que tiene su origen en los EEUU, basado principalmente en el consumismo y zonas exclusivas gays. Lo que tenemos que preguntarnos ahora una vez conseguidos estos derechos es hacia donde vamos y qué queremos. Porque cierto es que en chueca o gaiexample hay espacios de libertad, estilio de vida gay, pero que pasa con el gay o lesbiana de un pueblo o ciudad pequeña, seguro que no se le puede aplicar el mimo estilo de vida. Existir existe, pero quizás deberiamos mirar de hacerlo más global y menos consumista.

Besos