Homofobia

[José Benito]

Homofobia.

La homofobia es el odio a gays, a las lesbianas para no ser machistas, se llama lesbofobia, y bisesexuales y transexuales, bifobia y transfobia.

Para mi es una enfermedad psico-social, ya que ello en ocasiones nos acusan de enfermos, nunca se les ha ocurrido plantearselo a la inversa que los enfermos son ellos con una obsesión aguda y paranoica. Porque hiere los esteoritipos tradicionales de hombre, mujer... A estas alturas y desde que se ha aprobado el matrimonio homosexual he oido en distintos ambientes, que nos aceptan, yo creo que más que aceptarnos, nos toleran. Y todavía creo que estamos en una sociedad con grandes dosis de homofobia en el lenguaje es injurioso, por ejemplo la palabra "maricón" o "Bollera" son insultos y desprecio. En la escuela entre los adolecestes heteros, ya estais viendo lo que está pasando. Fuera de los circuitos por donde nos movemos los homosexules es raro vese morrear a una pareja de gays o lesbianas (en el metro es algo que se ve de pascuas en viernes).

Y después creo que existe una homofobia institucional tanto por organismos gubernamentales, empresariales, profesionales y que deciros de los religiosos en que todavía no se nos acepta como debería de ser. Aunque también es cierto que por parte de ciertos sectores de personas cada vez es menos.

[José Benito]

Enfermedad

y con todo lo dicho anteriormente, se me ocurre creeis que la homofobia, lesbofobia...¿debería estar incluido en el listado de enfermedades psicológicas o psiquiatricas?

[Miki]

Tens raó

Crec que el Benito té tota la raó, per exemple un dels casos més forts d'holofòbia és la del PP, volen recòrrer la llei del matrimoni homosexual i en canvi diuen que no discriminen els gais, com es pot pair això?, haurem de fer un curs de política pepera per entendre-ho?. L'homofòbia és present arreu i sovint es disfressa de mil maneres diferents però no deixa de ser homofòbia; als institus molt professors (per sort cada vegada menys) fan comentaris i se n'enfoten dels gais, fan comentaris molt despectius, fins i tot en televisió hi ha sèries on s'utilitzen insults homòfobs, etc Un dels casos més greus d'homofòbia és l'anomenada interioritzada´, molts gais la tenen, són els que es fiquen amb la ploma, amb la manera de vestir o amb el comportament dels altres gais, crec que és la més difícil de combatre i fins i tot la més tolerada en alguns àmbits. Què hi penseu?

[José Benito]

Más sobre el tema

La homofobia además corre el peligro de invisibilizarnos, y pienso que todovía la sociedad es un obstáculo que tiene que salvar y nosotros hemos de dar esta batalla. Por ejemplo cuando escribes en word la palabra homofobia te sale subrayada en rojo porque desconoce el términ y eso que lleva más de trenta años usandose. En muchos diccionrios e enciclopedias tampoco aparece el término, en el leguaje cotidiana es normal encontrarte expresiones como "mariocón de mierda", "mariquita", todo en plan despectivo e injurioso hacia nuestro colectivo. En muchos trabajos la gente tiene que ocultar la orientación sexual por riesgo a tener jefes o compañeros homofobos y ser despedidos. Vivimos en una sociedad aparentemente proguesista, pero todavía quedan muchos prejuicios hacia nosotros/as. Esta es la batalla que tenemos que dar a partir de ahora, intentar educar a la sociedad en la diversidad tarea ardua y difícil, pero tampoco pensábamos que se nos iba a dar el derecho al matrimonio y ya está aquí. Pues ahora tenemos que empezar a comenzar a trabajar este tema tan importante como es la educación social, a nivel social, institucional y personal. Besos

[rafel]

A propòsit d'això el nou estatut (veurem què passa a Madrid) és el primer text legal, crec, a nivell internacional, que recull la paraula "homofòbia" com a xacra social que els poders públics tenen responsabilitat de combatre.

Crec també que és un dels pocs textos constitucionals a nivell internacional (entenent l'estatut com una "mini-constitució" catalana), si no l'únic, que recull explícitament la no-discriminació per orientació sexual (la "constitución española" no esmenta l'orientació sexual com a motiu de no-discriminació, sinó que parla d'ambigues "altres circumstàncies personals" que no obsten perquè molts jutges interpretin que la igualtat dels gais i lesbianes és "anticonstitucional" i que la discriminació contra gais i lesbianes és lícita i legal ja que interpreten que la "constitución española" empara el dret a marginar-nos legalment: i no són un aminoria de jutges, són la majoria del CGPJ)

També el nou estatut fa referència a que hi ha diferents models de família (no hi ha "família" sinó diferentes modalitats familiars que han de ser protegides totes sense excepció pels poders públics).

"Els poders públics de Catalunya han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones."

"Els poders públics de Catalunya han de garantir laprotecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família, com a estructura bàsica i factorde cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones"

"Els poders públics de Catalunya han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella amb independència de l’orientació sexual de llurs membres."

Així que ja teniu tres motius per votar que "sí" al nou estatut si és que a madrid ens deixen, clar.

És transcendental. Podem fer història sent la primera nació del món (si és que ens deixen definir-nos com a nació) que es compromet explícitament a erradicar l'homofòbia.

Si s'arriba a fer el referèndum tindrem una oportunitat històrica de blindar els nostres drets com a persones "no-heterosexuals".

Llàstima que no parli de transfòbia.

[José Benito]

Institucionalizar el día de la homofobia

La verdad que estos momentos el nuevo estatuto catalán es uno de los más avanzados, sino el que más pero siguiendo con cosas institucionales el 17 de mayo como día conmemorativo, ya que tal día como hoy hace 15 años, la Asamblea de la Organización Mundial de la Salud (OMS) suprimió definitivamente la homosexualidad de la lista de enfermedades mentales.

Pero también deberiamos hablar para matizar un poco más todo esto de lesbofobia y transfobia incluso bifobia, pero imagino que cuando utilizas la palabra homofobia es para englobar los cuatro términos. Supongo que depende también de quien la produce porque incluso dentro de la comunidad gay existe bifofobia o transfobia...

[nadia]

Un diccionari em diu que fòbia es una por intensa, anormal o il·lògica. Ja sabem que la por i l'odi solen anar de la mà. En qualsevol cas l'odi es fa notar molt més que la por. A diferència d'algunes fòbies, l'homofòbia es troba en el teixit social, s'aprèn de petit i es va cultivant. No crec que sigui una malaltia sinó part de l'estructura. Què més divertit que ficar-se amb una travesti quan s'està amb el grup d'amics? això ajuda a reforçar els vincles. "Soc un imbècil però els quatre que van amb mí també ho són i entre nosaltres ens hem d'ajudar". Molt tendre... Què hem de fer? Per a mi aquests atacs (sempre comentaris o crits fets a distància, ningú s'atreveix a dir-m'ho a la cara) tenen el mateix significat que el lladruc d'un gos. L'insult d'un individu que no té més vàlua que un animal acaba no tenint gaire efecte. Després està la resta: les mirades, els somriures, les ganyotes,... és divertit veure que hi ha dins de la gent, és com anar al zoo a veure les reaccions dels ximpancés.

Bé, a vegades la cosa es posa més lletja. Hi ha grups que no tenen escrupuls en atacar físicament a l'objectiu del seu odi. Ho sabem per alguns companys nostres i jo quasi ho he viscut en un parell d'ocasions, sense que al final passés res. El pitjor d'això ja sabem que és. Perquè algú faci alguna cosa cal que quedi el teu cos dessagnat al terra. Si no la culpa encara és teva per provocar.

[rafel]

Quanta raó tens Nadia!

Em trec el barret.

[José Benito]

Tienes razón

Pues la verdad Nadia tienes todo la razón.

Besos

[José Benito]

Homofobia

Está claro que hay que seguir dando la batalla en el tema de fobias porque en nueve países aún se condena la homosexualidad con pena de muerte en 80 países sigue castigada. En las que está despenalizada, continua existiendo redadas, malos tratos hacia gays, lesbianas, Transexuales y bisexuales. Todavía en empresas de nuestro país no está bien visto ser gay o lesbiana y que decir tiene la transexualidad. Todavía, aún va quien nos va perdonando la vida. Creo que esto exige una respuesta fuerte y contundente para nosotros. Es cuestión de tiempo. Todavía a los niños no les enseña que pueden haber dos papás o mamás, "Maricon" sigue siendo un insulto. En fin cada un que piense y ya me diréis si existe la homofobia, porque todo lo que digo no me lo he sacado del bolsillo.

[José Benito]

Ser homofobo es una enfermedad.

Me he encontrado esto por la red concretamente en 20minutos.es, el diario que reparten gratis cada día, y una chica escribió diciendo que era lesbiana y estaba enamorada, que la homofobia era una enfermedad, y me parece importante ver como nos ve la gente de fuera, porque pusieron un forum de opinión y estas son las respuestas. Hay algunas que como os decía antes parecen que nos perdonan la vida. Si quereis responder os dejo el enlace exacto. Besos.

http://www.20minutos.es/carta/54945

“Ser homófobo es una enfermedad”
Varios. Publicada el 10.10.2005
Los lectores de 20minutos debaten sobre la homosexualidad, en respuesta a la carta de una lectora: “Soy lesbiana y estoy enamorada.
Me siento muy triste cuando escucho que los homosexuales no deberíamos casarnos, adoptar niños, etc... Ser homosexual es duro, pero son estas personas quienes lo hacen más duro”.

No tienes que sentirte mal por ser lesbiana. El ser homófobo sí es una enfermedad, y quete gusten las personas de tu mismo sexo es algo muy bonito. J.P.M.

Es triste que después de pasarte la vida intentando mejorar como persona sin molestar a nadie y procurando mantener tu integridad; te juzguen por lo que haces y eres.

Queréis igualdad y apoyo y que os dejen vivir vuestro amor. Empezad por vosotros mismos. Un hetero no escribiría esta carta y no tiene el día del orgullo hetero. Hetero.

Me parace bien que seas lo que quieras, pero no es lo normal en el ámbito de la vida. Se deben juntar macho y hembra, por eso llevamos así desde Adan y Eva. El armario

La gente debe entender que no te enamoras del género sino de la persona, sea gay o hetero. Sara.

Veo bien que os caséis y adoptéis, pero admitid que la vida de un niño adoptado por gays será más dura. B.


Si fuéramos más tolerantes y contáramos esto con naturalidad a nuestros hijos, no lo verían raro. Pepe Luis.

[karl]

fòbias...

Xenofòbia, homofòbia, discriminaciò de la dona........

M'agrada quan la Nadia diu que l'homofòbia és una malatia de l'estructura social.

Com deia l'olga Viñuales: "mecanismes de control per impedir que es trenqui l'estructura social" en el Video-Forum de fa uns quants dissabtes.

Podem dir que l'homofòbia és un problema. Un problema de la sociatat. Un problema universal, com diu en Daniel Borrillo, perquè tots i totes en som.

Com es pot atacar l'homofòbia, com es pot erradicar?

Portem molts anys intentar acabar amb la discriminació de la dona, però continua existint.

Com penseu que es pot acabar?

[rafel]

Karl, tu ets polític més o menys "professional". No se suposa que els polítics heu de proposar solucions als problemes de la societat? Segur que molta gent del teu entorn té les seves idees o receptes sobre "com erradicar l'homofòbia". No és en part la vostra feina?

Jo personalment crec que, tot i que masclisme i homofòbia siguin ossos durs de "roer" no és el mateix ben bé la situació dels gais o les dones a Catalunya que a Aràbia Saudita... i és un fet ostensible que la situació dels homosexuals o de les dones és millor en determinats països que en uns altres...

Jo crec que erradicar l'homofòbia serà fruit d'una evolució lenta acompanyada per alguna que altre revolució, ni més ni menys que tots els canvis polítics.

Les societats no són estàtiques, canvien. Per molt que les estructures es vulguin autoperpetuar i estiguin molt arrelades... mai s'autoperpetuen idènticament i mica en mica es poden anar erosionant... cap sistema de control social és perfecte. Al cap i a la fi el feudalisme medieval semblava un sistema de control social perfecte, on cada petit aspecte de la vida social estava predeterminat, i mica en mica es va anar erosionant fins arribar a l'ordre burguès que el va substituir al llarg del segle XIX.

[karl]

fer política....

Política en podem fer tots i totes, sense entrar ara en temes d'exclusió social, que aleshores si que no en podríem fer.

Jo no sóc pas professional de la política, ni amb comentes ni amb sense.

El que s'enten per "política professional", els anomenats polítics, s'han distanciat massa de la ciutadania.

A mi m'agrada més la "política quotidiana", la del dia a dia.

El GAG, com a entitat lgtb, fa política, política quotidiana.

D'aquí que em pregunti quines mesures pendríem per acabar amb l'homofòbia, com a membres de l'associació.

Tambè, poso l'exemple de la lluita per erradicar la discriminació de la dona per a qüestionar les polítiques actuals d'igualtat. Quans anys fa de la lluita? es continua maltractant a la dona? S'infravalora allò que és femeni? Molts anys lluitant i encara moren moltes dones per violència de gènere i la situació mundial es esgarrifosa. Ah!! I els homes no poden plorar perquè fa de "nenes".

L'educació es essencial com a política per acabar amb l'homofòbia i amb el masclisme, o amb el masclisme i l'homofòbia o tot alhora. Però hem d'esperar a un salt generacional? De l'agressió passar a la tol.lerància i d'aquesta al respecte, d'aquí a quants segles?

Ha de ser un canvi gradual, però com diu en Rafel, cal una "revolució". El fet d'anar aconseguint la igualtat legal ja ho és. Cal extendre-la arreu.

La laicitat n'és un altre, la interculturalitat global tambè, erradicar la pobresa tambè,... problemes interconectats.

Evidentment, com diu en Rafel, "els polítics" han de pendre mesures. Mesures agosarades. S'ha de fer política estant a un pas o a varis per endevant de la societat. Si en ZP aprovés integrament l'Estatut de Catalunya seria una revolució per Espanya, aniríem tancant temes pendents de la transició.

[rafel]

D'acord amb tu Karl, política en fem tots i a més en una societat democràtica hauríem d'aprofitar la llibertat que tenim per fer política per fer-ne més sovint. I la política, és clar, té molts nivells.
Potser no m'he expressat de la millor manera.

De totes maneres és cert que els partits polítics (els que estan el govern i els que estan a l'oposició) tenen el deure de fer pedagogia i de proposar solucions als problemes ciutadans, problemes que són de tots, no només dels polítics. I lògicament perquè la cosa funcioni bé, ha d'haver una ciutadania participativa que dialogui amb els polítics i al seu torn els polítics han de recollir les inquietuds ciutadanes. Si no, això seria un despotisme il·lustrat , no una democràcia.

Potser el problema actual és que la majoria dels ciutadans es limiten a "delegar" en els polítics votant un cop cada quatre anys i que una democràcia per funcionar bé necessita una ciutadania crítica i participativa.

L'homofòbia o el masclisme en aquest sentit només es poden erradicar amb la implicació de la societat civil, per tal de deixar en evidència aquells sectors realment reaccionaris i homòfobs que vam veure a les manis dels autoanomenats "defensors" de la família (que es dediquen bàsicament a fer el contrari del que prediquen: insulten i ataquen impunement a les nostres famílies: als nostres fills i fins i tot als nostres pares i germans -léase polainos y especies similares-)

I sí, els polítics tenen el deure de ser socialment agosarats i accelerar/preciptar canvis que la societat ja està operant "des de baix". En aquest sentit el govern espanyol tenia el deure cívic de ser agosarat amb l'aprovació del matrimoni homosexual a pesar de que sabia que hi hauria oposició aferrissada des de certs sectors. Tampoc va ser fàcil el dret de vot de les dones o la igualtat dels negres a USA o Sudàfrica.