Us escric perque en aquests últims temps em persegueixen certs pensaments, desitjos... (el nom és el de menys) de provar nous horitzons, per dir-ho d'alguna manera.
Jo sempre he sigut una persona molt oberta sexualment, que no promiscua, m'agraden els jocs, les situacions extranyes i visc i veig la sexualitat com una forma més d'enrriquir-nos com a individus.
El fet és que després de passar la meva primera relació estable amb una noia durant els últims 3 anys. Els quals 5/6 parts han sigut meravellossos i també he fet moltíssimes coses que volia viure, però en els quals mai m'havia plantejat seriament la possibilitat de tenir relacions amb gent del meu mateix sexe, poder remotament si; de cop i volta ara em surgeixen tots aquests dubtes.
Amb la meva exparella les nostres relacions sexuals eren molt complertes, si un dels dos desitjava provar algo nou no era un impediment, i així vaig descobrir que el meu cul no servia només per sentar-me a la tassa del vàter o que practicar el sexe en locals lliberals era tant exitant i morbós com divertit i gratificant.
La qüestió és que m'encanten els pits de les dones i m'ho passo certament bé menjant un cony i veure'les disfrutar però últimament el fet que també m'exciti pensant en somnis amb membres virils i el fet d'imaginar com seria que m'ho fés un tio enlloc de el consolador que utilitzavem la meva ex i jo, i que mira per on és, és l'ùnic record tangible junt amb el lubricant que guardo seu a la meva tauleta de nit , em fica en una tesitura nova per a mi i que em planteja molts dubtes sobre la meva sexualitat i forma de viure'la.
A grans rasgos sóc heterosexual, però no m'importa reconèixer que tinc pinzellades de bisexualitat, al fi i al cap més de la meitat del sexe és desenvolupa "dins del meu cap". El problema és que un no és bisexual perqué tingui pensaments, si nó técnicament quan aquests els duu a terme.
I aquest és el meu dilema; com poder donar sortida a aquests avisos que el meu inconscient em recorda intermitentment, i amb més èmfasi o claretat si és pot, en aquells moments que té tota persona quan es disposa a estimar-se a si mateixa.
Què sóc?
I després de reconèixer que no sé que sóc, us diré qui sóc.
Em dic gr0c, tinc 25 anys i visc a BCN. Però estic segur que m'he descrit millor abans que amb aquesta presentació tant tòpica i prostituida oi?
Abraços a tots i a totes, espero que em pogueu donar un cop de mà.
gr0c
Comentario