La política sexual dels gays esta centrada sobre el binomi masculi/femini com el resultant dominació/subordinació. Lluny de ser un repte a la institució de la "sexualitat masculina", la política sexual i cultural dels gays reprodueix i participa activament en la subordinació de les dones. A través d'una industria del sexe gay econòmicament poderosa, de la prostitució masculina, i de la veneració i imitació dels homes heteros (masculinitat), estem lluny de res del que debem sentir-nos orgullosos. Les dones a lo millor están físicament ausents de la cultura gay (la meva visió des del moment ), pero estan presents constanment com una idea objectivada, o concepte, contra el qual modelar el que és més graticant i deseable sexualment.
La cultura gay és un bastió de la masculinitat. Els homes "normals" són considerats el objecte més atractiu i deseable en el mercat sexual.
Las masculinitat és l'antitesis de la feminitat. Es el que per propia definició manté poder polític, econòmic i social sobre el seu 'Altre', la Dona. Erotitzant la masculinitat, que necessariament significa erotitzar la heterosexualitat, els gays estan fent sexy la subordinació de les dones. Estem convertin a les dones en objectes a través d'una visió miope del seu genere o sexe. Es centrar en la feminitat s'usa com una forma de fer que el seu oposat, la masculinitat, sigui intel·ligència. Les dones són solament el seu genere/sexe, son els objectes sexuals dels home; la visió gay difereix solament en la practica amb els heteros que també veuen a les dones com objectes sexuals.
La popularitat del "sexe radical" com un camí fins la lliberació ve en part de la recent hegemonia del discurs post-modernista gay en la Universitat. En seu llibre "El Material Gay", Donald Morton aboga per un anàlisis històric-materialista de l'opressió gay i lesbiana. Ve el coneixement que es produeix actualment sobre la teoria gay com part d'una tendència general que es sepra l'esfera econòmica de la cultural i estableix el llenguatge i el desig en el lloc dels models de producció. Aquesta separació de la dialèstica entre la divisió econòmica del treball i la divisió social en classes ha tingut un profund impacte en la teoria del desig gay, lesbic, bisexual i heterosexual. La teoria gay actual ve el desig com un fenomen no-causal, no-històric i autònom. Se ha convertit en de moda i de fet en error criticar el desig com un construcció social, política i econòmica. Llavors, se han acabat els anàlisis sobre pràctiques sexuals com el S/M i el consum de pornografia en relació a la lluita per la justicia socioeconòmica.
Jo per exemple no estic orgullos aquest moment.
Fins que els homes gays, jo inclòs, es separin del seu sexisme treballant activament per a destruir el sistema de clase-genere, fins que podem una vegada més unir-nos y recolçar la lluita feminista. Fins llavors, "L'Orgull gay" no és més que una excusa superficial per ballar, passetjar i fer una festa. Com va dir Marx: "L'alteració d'homes (dones) en massa és necessari, una alteració que solament pot tindre lloc en un moviment pràctic, una revolució; la revolució és necessaria per tant, no solament perque la classe dirigent no pot ser destronada de cap altre forma, sino perque la classe que la destrona, solament en una revolució pot tenir èxit en lliberar-se de tot el fang acumulat i estar preparada per a fundar una nova societat".
Comentario