Orgull de les persones LGTB

[ylake]

Hola, benvolgudes, benvolguts,

Aprofito la proximitat del dia de l’Orgull de les persones LGTB per a plantejar-vos el següent:

Penseu que per a mostrar un sentiment d’orgull de coherència personal, o reclamar uns espais socials, es necessari, adient o adequat, donar una òptica de “celebració sexual ”?

Buscant analogies semblants dins l’àmbit heterosexual i per les singularitats en comú de la forma festiva, trobo Carnestolstes.

Al meu entendre, les motivacions no son comparatives ni es poden extrapolar.

Si no estic mal informada, el dia de l’Orgull LGTB té unes connotacions de reclamació social de drets, llibertats i d’igualtats individuals i a la vegada de hom. Tots ells, esdevinguts del dret d’identitat sexual.

Malgrat el caliu implícit reivindicador de la festa, es percep molt més, un desproporcionat pes d’expressió sexual chavacana que no, tot un extens vendaval de reclamacions socials i legals que tenen a veure amb l’objetiu elemental del dia, la dignitat de la persona.

..No de perquè, com o, amb qui ho fa. Aspectes aquests últims, que només corresponen a la persona.

Tots els demés, comporten i representen a moltes persones.

Seria bó, que es pogués separar aquest dia reivindicatiu d’uns drets d’identitats socials del que es propi de la persona.

Tinc el dubte raonable, que existís la possibilitat de que nostr@s mateix@s som a la vegada els nostres propis discrimador@s, en quan a què recorrem a formules que fomenten els tant maleïts estereotips o de motu propi, ens posem fora de context, com n’es aquest cas.

Si el que es vol, es un dia de festa sexual, podríem plantejar el dia del “sexe lliure”. Segurament, també moltes persones heterosexuals, s’identificarien. Estaria bé, que fos a l’estiu per acabar d’arrodonir la festivitat.

Us informo que no soc gens “purista”. Per si fos cas que n’hi hagués interpretacions errònies. Es una opinió. Sense voler anar més enllà.

Saludotes per a tothom.

ylake

[José Benito]

Vine a veure el documental "iguales", i veuràs el que la gent opina del tema que nosaltres mateixos presentem i vam col·laborar

Encara que una cosa si et vaig a dir m'encanta el dia de sexe lliure, creo que ens vindria bé a tots i totes. Però, fins i tot, aquí, creo que ho caldria dividir per espais: Gais, Bisexuals, lesbianes i heterosexuals, encara que soni a ghetto, i faig la següent pregunta reflexiva seria ghetto o agrupació per persones que tenen afinitats en gustos sexuals?.


Per veure trailer clica aquí

[Marta]

Bé, a mi em sembla que la festivitat reivindicativa d'aquest dia no es pot perdre.
I dic festivitat, per què pel que fa a la reivindicació dels nostres drets és un fet que malahuradament hem de fer cada dia durant tot l'any, no només el 28 de juny.
A més, trobo molt interessant les reflexions que en fa una part de la societat, encara poc madura, en el sentit de que durant aquest dia, només es mira la part mes carnavalesca, festivola i desenfrenada de la comitiva. En canvi, encara no he vist a ningu que mencioni a les persones que hi estem presents i que amb la nostre, també normalitat, ens hi manifestem pasasant totalment desapercebudes al ulls dels espectadors.
Espectadors que només tenen aquests ulls per fer una lectura parcial de la festa reivindicativa.
A la meva manera d'entendre, això és el més greu, ja que demostra una vegada més que una gran part de la societat encara està encartonada en els perjuicis socials i cultural imposats des del segle III.
I com no pot ser d'altre manera, respecto tots els punts de vista, encara que això no vol dir que els comparteixi.
Un petonet a totes i a tots, visca la festa i el poguer gaudir-la durant molts anys, tants com mentre duri la intransigència social .

Marta Salvans i Solé

[ylake]

LGTB agrupats!

Sense entrar en un debat de conceptes, entenc per guetto, la reducció a un espai o demarcació territorial, esdevingut de pressions externes a persones concretes.

Per grup o agrupament entenc, una circumstància o voluntat, principalment de caire identitàri, escollit lliurement per una persona o persones, amb la finalitat de poder portar a terme determinats objectius.

..per la qual cosa, no crec que sigui aconsellable ni adient, que s’associï i que compartim l‘expressió, -guetto-, per a anomenar o descriure cap situació del nostre àmbit. Ni, per part nostre com a grup d’identitat, ni de ningú.

Es allí on feia referència en un punt concret de l’article anterior, quan comentava que, nosaltr@s mateixos podem ser els nostres detractors, ja que en el dia a dia, moltes vegades vivim, actuem i ens creiem el nostre propi estigma. I no dic que no sigui correcte del tot. Però, penso, que si volen exigir aquesta “naturalitat” als demés, també hem d’actuar amb la coherència de la mateixa.

Començant per plantejar-nos, que no només som nosaltres el que hem de fer prevaler la nostra naturalitat. També els/les demés la seva i el seu equilibri.

Tinc el convenciment, de que, una forma de poder anar aconsellin els retallats drets com a persones que tenim negats, es, enfrontar-nos-en amb les adversitats des de la perspectiva de persones, no de fets.

Aglutinem en el nostre entorn i, així hem d’assumir-lo sense hipocresies, a un conjunt de persones amb altres característiques personals pròpies que possiblement, vagin més enllà del que ens és comú a la nostra identitat. I no passa res. Tampoc qüestiono formes d’expressió ni de més formes divisòries (que ja en tenim prou). No cometeu l’error de malintrepretar-me.

Parlo, company@s, de poder actuar en lo individual, amb la nostra pròpia maduresa i particularitat i en el conjunt de lo social, no oblidar que estem reivindicant actuacions de drets humans, excessivament serioses i vitals com a per a arriscar, que el missatge de reclamació no sigui ben clar o es perdi pel camí de forma difusa o massa distorsionada del que és l’objectiu bàsic.

Malauradament la Marta té raó en referència a la pobre percepció de molta gent. Però es així.

Defensar la llibertat del -fet-sexual- té un sentit i defensà i reivindicar les llibertats i drets de persones LTGB té un altre molt diferent.
Es una opinió. Sense més.

Que tingueu un bon dia tothom!!

[José Benito]

hola,
Parlant una mica més seriosament, penso, que pot ser una manifesta i que són perfectament compatibles. Una altra cosa és en què es fixen els periodistes.

[nadia]

L'element principal ha estat sempre la visibilitat i, dins d'això, el mostrar que hi ha formes diferents de veure la vida que la dels heteros dedicats a la reproducció+hipoteca+missa-els-diumenges. No crec que es pugui esperar que la mani de l'orgull sigui com la dels treballadors de la seat demanant millores laborals.

[ylake]

Teniu raó en una gran part del que dieu,

no es el mateix sentit ni la mateixa causa. Però també ho és, el que, tal i com he dit abans, el missatge de fons no es llegeixi prou clar. I això passa. I no només per a uns quants. I es temps que perdem.

J Benito, en tot moment escric a aquest forum amb seriositat i honradesa al comentar la meva opinió que intento sigui objetiva. Ique es una més.

No tinc ni idea del que veuen els periodistas ni sucedanis i per a ser sincera, intento analitzar sempre tots els criteris des de diferents miralls.

Dic, només dic, amb reflexió prèvia, que observo, actualment, amb el desenvolupament d’una imprescidible i ajornada llibertat sexual, que s’está produïnt una dicotomía entre el que es, una lliure forma d’entendre el fet sexual i el que hauria de ser, un fet de reivindicación de drets indivuduals i socials.

Independentment de la forma en com es celebri la festa.

Hauriem de donar per més “sentada” la llibertat de sexe i la llibertad d’opció a escollir a la nostra parella i mirar una mica més amunt. Seriosa i cordialment.

Saludotes per a tothom

[ylake]

Per cert,

será un plaer poder acompanyar-vos el proper dia 26.

ylake

[Axelain]

¿¿??

no he leido todo el texto de ylake pero creo que habla sobre el dia del "orgullo" sin ser muy claro el mensaje.

Solo quiero decir que aqui en barcelona tenemos la gran suerte que es mas reivindicativo que la de madrid, eso es lo que que dicen todos, pues nunca e estado en esas fechas en madrid, solo e visto el circo de gente enseñando carne medio desnuda y carrozas que son de discotecas con publicidad.

Me parece muy lamentable todo el show de madrid a pesar de que pueda ser muy divertido (estoy seguro de que es muy divertido pero se a perdido toda la esencia reivindicativa que posee tan importante dia)

Y queria dar un saludo a marta salvans que me a sorprendido q escriba en este foro, vi el reportage en tv3 y no dude en insertarlo en este foro.

[Axelain]

l'element principal ha estat sempre la visibilitat i, dins d'això, el mostrar que hi ha formes diferents de veure la vida que la dels heteros dedicats a la reproducció+hipoteca+missa-els-diumenges. No crec que es pugui esperar que la mani de l'orgull sigui com la dels treballadors de la seat demanant millores laborals.

jejejej estoy totalmente de acuerdo, los heteros son la polla.

[ylake]

Chapeau!!

Alexain, es cierto que mi mensaje no es muy conciso. Creia que no me perdia en lo que intentaba decir, pero veo que no ha sido así.

(No se pq, tengo esa misma sensación de mensaje poco claro, con el dia del Orgull LGTB, tanto en BCN como MD)

Tu en cambio, has estado de lo mas entendible. No es peloteria.

Salvo, no coincidir en esos matices que dices sobre la diferencia de entrepiernas de un@s y otr@s, en todo lo demas, clarísimo.

Salundines

[Marta]

Axelain, saludo recibido y desde aqui te mando otro.
Queria comentar que yo si estuve en el MADO el pasado año y debo decir que me sorprendí muchisimo, no por el contenido de la rua con alguna carnes a la vista y otras que ibamos mas tapaditas, sinó por la inmensa cantidad de gentes que estban a cada orilla de la cabalgada humana.
Habia mucha mas gente en los aldeaños saludandonos, dando gritos de animo y apoyo y regalandonos bebidas frescas de manera altruista que la propia rua. todas estas personas vestidas segun la época del año, nos coreaban. Hombres, mujeres, niños y muchas abuelitas.
Para estas personas, la rua no es admirada como un acto carnavalesco y si como un acto festivo y reivindicativo.
Otra cosa son los medios de comunicación que emiten lo mas morboso y esto para el publico de la Biblia de los ignorantes, o sea la TV, es enseñar la parte que mas confusion genera.
Por ultimo decir que nadie nos niega el derecho a manifestarnos de la forma que nos parezca mas conveniente.

Un beso a tod@s,

Marta Salvans

[José Benito]

Ylake, allò de parlar seriosament ho deia per meu, no per tu, estic d'acord amb Marta totalmet, i vull afegir un esdeveniment com el 28 de juny, un dia molt important per a la comunitat de gais, lesbians, transsexuals i bisexuals, agrupa a moltes sensibilitats diferents i variades, i penso que hem d'estar tots junts en la reinvidicació del nostre alliberament i orgull que encara contínua sent trepitjat.

El que et deia dels periodistes, mira la notícia que he posat avui de l'orgull que manera tan diferent de donar-la una és del diari El Periódico i una altra de la web de Carla Antonelli. És a dir, es fixen coses diferents, o això crec jo. Petons

[pabloa65]

La verdad es que espero que el orgullo de este año sea mucho mejor que los anteriores y que reinvinquemos de una vez por todas lo que somos: gays y lesbianas con todas las letras y con mayúsculas, y lo que es más importante: que estemos orgullosos de serlo y que gente tan impresentable como el Partidito Popular y la Iglesia, nos dejen de etiquetar como apestados o enfermos, para apestados o enfermos, el señor Mayor Oreja, Rouco Varela, Rajoy, entre otra carroña...

Marta, encantat de conneixe't encara que sigui pels fòrums d'aquesta web, rep un petonet i una abraçada ben forta. Pau.

[ylake]

Intentar mantenir un sentit crític no és,..

..que no se sepa valorar todos los aspectos de la cuestión, Marta.

Una gran e inmensa mayoria de la ciudadania es muy consciente de nuestros derechos y ve mas allà de carrozas.

También es consciente del sobreesfuerzo y tesón de muchísima gente por conseguirlos y somos muchísimas más las personas que estamos en eterna deuda por ello.

Por eso estamos donde estamos. Apesar del largo recorrido pendiente.

Eso es innegable. Sigo pensando que hoy, ya, podria darse un paso más en el tipo mensaje.

Y pensar diferente no es un sintoma de acartonamiento. Como tampoco lo és, analizar de cuando en cuando. Nadia,

Creo que el Dia de la mujer, tambien es un dia reivindicativo de rebelión ante una evidente e implícita supeditación de un sexo por otro, pero que yo sepa, no exhibimos el sexo como mensaje, sino la persona.

Tampoco es correcto caer en el mismo menosprecio hacia l@s heterosexuales como el recibido por l@s homosexuales.

Sonrio de forma irónica, pq tengo la sensación de que en este tira y afloja de comentarios, soy "la puritana".

Saludotes para tod@s

ylake






En canvi, encara no he vist a ningu que mencioni a les persones que hi estem presents i que amb la nostre, també normalitat, ens hi manifestem pasasant totalment desapercebudes al ulls dels espectadors.
Espectadors que només tenen aquests ulls per fer una lectura parcial de la festa reivindicativa.
A la meva manera d'entendre, això és el més greu, ja que demostra una vegada més que una gran part de la societat encara està encartonada en els perjuicis socials i cultural imposats des del segle III.
Marta Salvans i Solé[/QUOTE]