Aprofito la proximitat del dia de l’Orgull de les persones LGTB per a plantejar-vos el següent:
Penseu que per a mostrar un sentiment d’orgull de coherència personal, o reclamar uns espais socials, es necessari, adient o adequat, donar una òptica de “celebració sexual ”?
Buscant analogies semblants dins l’àmbit heterosexual i per les singularitats en comú de la forma festiva, trobo Carnestolstes.
Al meu entendre, les motivacions no son comparatives ni es poden extrapolar.
Si no estic mal informada, el dia de l’Orgull LGTB té unes connotacions de reclamació social de drets, llibertats i d’igualtats individuals i a la vegada de hom. Tots ells, esdevinguts del dret d’identitat sexual.
Malgrat el caliu implícit reivindicador de la festa, es percep molt més, un desproporcionat pes d’expressió sexual chavacana que no, tot un extens vendaval de reclamacions socials i legals que tenen a veure amb l’objetiu elemental del dia, la dignitat de la persona.
..No de perquè, com o, amb qui ho fa. Aspectes aquests últims, que només corresponen a la persona.
Tots els demés, comporten i representen a moltes persones.
Seria bó, que es pogués separar aquest dia reivindicatiu d’uns drets d’identitats socials del que es propi de la persona.
Tinc el dubte raonable, que existís la possibilitat de que nostr@s mateix@s som a la vegada els nostres propis discrimador@s, en quan a què recorrem a formules que fomenten els tant maleïts estereotips o de motu propi, ens posem fora de context, com n’es aquest cas.
Si el que es vol, es un dia de festa sexual, podríem plantejar el dia del “sexe lliure”. Segurament, també moltes persones heterosexuals, s’identificarien. Estaria bé, que fos a l’estiu per acabar d’arrodonir la festivitat.
Us informo que no soc gens “purista”. Per si fos cas que n’hi hagués interpretacions errònies. Es una opinió. Sense voler anar més enllà.
Saludotes per a tothom.
ylake
Comentario