L'opció "single"

[Albert]

Acollir-te a la modalitat de parella oberta avui dia és signe de que ets una persona oberta, realista i sincera, mentre que els de la parella tancada són uns clàssics anclats en la utopia, que de la relació de parella en fan una necessitat.
Tots sabem que l'atracció i la passió tenen data de caducitat (si més no amb el temps mimben, quedant l'apreci i l'amistat) i no té sentit negar que tots hem desitjat a d'altres, si és que no ens hi hem ficat al llit en alguna ocasió.
Ademetre-ho significa no enganyar, ni enganyar-se a si mateix.
Però, aquest realisme i sinceritat dels de la parella oberta no pot ser sovint una excusa d'aquells que són promísquos a ultrança, que van a la seva i que són incapaços d'estimar verdaderament a una altra persona?
Clar que als incondicionals de la parella tancada se'ls pot acusar d'idealistas i poc pràctics. Que del compromís en fan una obsessió. I que al posar-se d'esquenes a la realitat poden acabar sent uns hipòcrites, basant la seva relació de parella en l'aparença i la mentida.
Així doncs, què tal si contemplem l'alternativa "single" no com un estat circumstancial sinó com un estil de vida?

[nadia]

què tal si contemplem l'alternativa "single" no com un estat circumstancial sinó com un estil de vida?

Jo ja ho he fet. Més per obligació que per devoció, però és que algunes hem nascut amb el "single-gen".

[José Benito]

Yo lo que creo en este tema es que depende de cada pareja y persona tampoco se puede imponer un estilo de vida. Habrá personas que le vaya bien la pareja cerrada y alcancen unos niveles de satisfacción, en cuanto a su pareja me refiero, más que aceptables. Habrá otras parejas que necesiten abrirla. Pienso que en el mundo de los sentimientos sólo puden existir los estilos de vida que ellos quieran y no sólo pareja abierta sino de otros tipos de relación. Es decir, aquí quien se pone estilos de vida y normas tan sólo puede ser los componentes de la propia pareja.
Besos.