Per la mare el fill gai ho es tot. És amb qui confia plenament. Qui mai la fallarà... Però la mare realment l'estima desinteresadament?
En la sobretaula d'un sopar, una amic meu (no sóc jo eh!) va expressar que per ell les mares dels gais són egoistes. Només pensen en elles. El fill se'l fan seu per tenir la seguretat de que mai es quedaran soles. El seu amor és possessiu i control.lador. I el seu objectiu és tenir-lo sempre al costat, pensant en el seu propi interès.
Aquest amic meu va afirmar que si la mare estimés realment al seu fill gai l'acceptaria tal com és, el defensaria davant de tot i de tothom i el recolzaria perque iniciés un projecte de vida que el fes feliç.
Podem pensar que la mare, de forma equivocada però benintencionada, actua així per protegir-lo de la societat hostil i perque creu que el destí del seu fill és incert i sol.litari. Però així no se'l ajuda, se'l fa més vulnerable i desvalgut.
No serà que darrera d'aquest maternalisme mal entès emergeix el seu egoisme?
Comentario