Són egoistes les mares dels gais?

[Albert]

Sempre s'ha parlat de l'entrega de molts gais envers la seva mare. El vincle afectiu sol ser tan intens que el gai que no s'ha alliberat d'aquesta dependència es volca cap a ella. La mare és el seu referent. Quan envelleix, aquest fill és qui la cuida, és qui se sacrifica per ella sovint amb la falta de compromís dels altres germans que el deixen ben sol.
Per la mare el fill gai ho es tot. És amb qui confia plenament. Qui mai la fallarà... Però la mare realment l'estima desinteresadament?
En la sobretaula d'un sopar, una amic meu (no sóc jo eh!) va expressar que per ell les mares dels gais són egoistes. Només pensen en elles. El fill se'l fan seu per tenir la seguretat de que mai es quedaran soles. El seu amor és possessiu i control.lador. I el seu objectiu és tenir-lo sempre al costat, pensant en el seu propi interès.
Aquest amic meu va afirmar que si la mare estimés realment al seu fill gai l'acceptaria tal com és, el defensaria davant de tot i de tothom i el recolzaria perque iniciés un projecte de vida que el fes feliç.
Podem pensar que la mare, de forma equivocada però benintencionada, actua així per protegir-lo de la societat hostil i perque creu que el destí del seu fill és incert i sol.litari. Però així no se'l ajuda, se'l fa més vulnerable i desvalgut.
No serà que darrera d'aquest maternalisme mal entès emergeix el seu egoisme?

[rafel]

No sé de quina generació parles, però en les mares dels gais que rondem els 30 anys jo no veig ni gens ni mica d'aquest egoisme. En el sentit que no veig que les mares que ronden els 60 facin diferència entre fills gais (nois) i fills heteros (nois), a part del fet diferencial que els segons els donen néts i que per molt que acceptin als fills homos, les mares solen tenir més relació amb "les joves" que no pas amb "els joves", per una qüestió cultural (històricament s'ha estimulat més la relació sogra-filla política que no la relació de la sogra amb el fill polític, i lògicament els gais proporcionem fills polítics en tot cas)

El que encara sí que predomina és cert masclisme, fins i tot en les famílies joves. Les mares solen defensar més els seus fills mascles i solen ser més condescendents amb ells, tot i que a l'hora de la veritat reben i rebran més ajuda i atencions de les filles femelles. Moltes mares sembla que exigeixin ajuda a les filles i exonerin de la mateixa als fills.

[Albert]

No t'estranyis. El que he plantejat li està passant ARA a gent de 40 i 50 anys. No m'estic remontant al medioveo.
Mira el "complexe de Edip" ha existit sempre; la qual cosa ha comportat una relació afectiva especial de dependència entre moltes mares i fills gais.
També és cert, però, que l'acceptació progressiva del fet gai dins de la societat ajudarà a canviar poc a poc i a fi de bé moltes coses... Però estar per veure.

[nadia]

Acabo de recordar la pel·lícula Psicosi. I, per cert, no era gai l'Anthony Perkins?