Tweet
Lara Villalón
Istanbul, 13 ago (EFE) .- Turquia s'ha establert en els últims anys com "zona de trànsit" per a refugiats homosexuals de l'Orient Mitjà, sobretot de l'Iran, que esperen al país eurasiàtic fins que un país occidental els aculli.
image.jpg
Ramtin, oriünd de Teheran, és un d'ells i cada dues setmanes ha de viatjar des d'Istanbul fins a la propera ciutat de Yalova per signar en una comissaria.
Es tracta d'un tràmit obligatori per a sol·licitants d'asil homosexuals, sota protecció d'ACNUR, l'Agència de Refugiats de l'ONU, sempre a l'espera que un país occidental els aculli.
Aquest jove de 27 anys va arribar a Turquia fa tres anys fugint de la seva pròpia família, enfurismada amb ell per la seva condició d'homosexual.
"El registre diu que visc a Yalova però allà vaig aguantar dues setmanes. No és un lloc segur per a un homosexual. Vaig tenir una cita amb un noi que va acabar en una situació molt perillosa", explica Ramtin.
"Istanbul també és perillós però és molt millor que altres ciutats", assegura en unes declaracions a EFE.
A la fi de 2016 va aconseguir un visat per als EUA, però la seva emigració es va frustrar pel veto del president Donald Trump a ciutadans de set països musulmans, entre ells l'Iran.
A la República Islàmica l'homosexualitat està prohibida sota amenaça de pena de mort.
"No puc aguantar més així. Em van dir que havia d'esperar tres mesos, ara ja són sis ... No puc pensar en res més. Només vull anar-me'n d'aquí i sentir que la meva vida avança", diu Ramtin.
L'arquitecte és només un dels 1.900 refugiats gais, lesbianes o transsexuals (LGBT) que ACNUR té registrats a Turquia.
"Creiem que són molts més. Coneixem casos de refugiats que no han volgut registrar-se com gais o lesbianes per por que les seves famílies ho sàpiguen i els rebutgin", comenta Naima, una iraniana lesbiana que viu a Eskisehir, al sud-est d'Istanbul.
"El problema és que en no fer-ho, ACNUR et pot enviar a una ciutat conservadora on vius constantment amb por que et ataquin per la teva condició sexual", explica a Efe a Istanbul, on hi ha una llar per a refugiats homosexuals.
El nord-americà Owen Harris treballa per a l'ONG HumanWire, que s'ocupa d'aquestes persones en la principal metròpolis turca.
"Tot i que es registren com a refugiats LGBT, han arribat a enviar-los a ciutats molt conservadores, on se senten insegurs i els és impossible trobar allotjament", explica Harris a Efe.
Per seguretat, la ubicació del centre de HumanWire a Istanbul només la coneixen els voluntaris que donen cursos als refugiats, actualment unes 15 persones, la majoria iranians i sirians.
"Aquí tenen una llar durant tres mesos. Intentem cobrir les seves necessitats mèdiques, els donem classes d'anglès i turc, i també busquem fons perquè tinguin una mica de diners", explica Harris.
A diferència dels altres països musulmans de la regió, a Turquia no hi ha lleis contra l'homosexualitat i en ciutats com Istanbul i Ankara hi fins i tot un vibrant "ambient gai".
No obstant això, gran part de la població turca, sobretot a les zones rurals, rebutja als homosexuals, mentre que el Govern turc del partit islamista AKP es mostra cada vegada més conservador.
L'acceptació personal de la seva identitat sexual, la relació amb la família i la seva fugida de l'Iran són els temes que retrata l'iranià Sina Kiani, que viu a Denizli (sud), en el seu documental "La vida de LGBT".
"Porto tres anys a Turquia i sobrevisc amb treballs d'edició de vídeos i de fotografia", explica a Efe.
"Denizli és molt conservadora. Tot just surto al carrer durant del dia i mai a la nit perquè em fa por que em ataquin", diu.
"A l'Iran tenia una bona vida, una bona família i amics, treball i reputació, però algú em va denunciar com a gai i vaig haver de fugir", explica durant una trobada al centre Homewire.
Des de l'any passat Kiani espera al fet que Canadà accepti la seva sol·licitud d'asil però no pot mudar-se a Istanbul, amb un entorn més obert, ja que el Govern turc podria deportar si trenca la norma de residir en el lloc en què es va registrar amb ACNUR .
"El govern turc i ACNUR van crear un sistema de redistribució de refugiats segons la població a cada ciutat", explica Mohammad Saafin, que gestiona camps de refugiats per ACNUR a Turquia.
"Es tendeix a assignar a les persones a ciutats petites per facilitar la integració i sobretot l'atenció sanitària", explica el col·laborador de l'Agència de Refugiats de l'ONU.
"A més, es té en compte si els refugiats tenen coneguts o amistats en alguna ciutat turca. Si demanen un canvi de ciutat també es considera, però és un procés molt llarg. Hi ha molts sol·licitants d'asil a Turquia", reconeix.
Turquia va acollir en els últims anys a tres milions de refugiats, sobretot de la guerra siriana, que tenen estatus de "hostes", sense accés al sistema educatiu ni al mercat laboral.
Font: Lavanguardia.com
Istanbul, 13 ago (EFE) .- Turquia s'ha establert en els últims anys com "zona de trànsit" per a refugiats homosexuals de l'Orient Mitjà, sobretot de l'Iran, que esperen al país eurasiàtic fins que un país occidental els aculli.
image.jpg
Ramtin, oriünd de Teheran, és un d'ells i cada dues setmanes ha de viatjar des d'Istanbul fins a la propera ciutat de Yalova per signar en una comissaria.
Es tracta d'un tràmit obligatori per a sol·licitants d'asil homosexuals, sota protecció d'ACNUR, l'Agència de Refugiats de l'ONU, sempre a l'espera que un país occidental els aculli.
Aquest jove de 27 anys va arribar a Turquia fa tres anys fugint de la seva pròpia família, enfurismada amb ell per la seva condició d'homosexual.
"El registre diu que visc a Yalova però allà vaig aguantar dues setmanes. No és un lloc segur per a un homosexual. Vaig tenir una cita amb un noi que va acabar en una situació molt perillosa", explica Ramtin.
"Istanbul també és perillós però és molt millor que altres ciutats", assegura en unes declaracions a EFE.
A la fi de 2016 va aconseguir un visat per als EUA, però la seva emigració es va frustrar pel veto del president Donald Trump a ciutadans de set països musulmans, entre ells l'Iran.
A la República Islàmica l'homosexualitat està prohibida sota amenaça de pena de mort.
"No puc aguantar més així. Em van dir que havia d'esperar tres mesos, ara ja són sis ... No puc pensar en res més. Només vull anar-me'n d'aquí i sentir que la meva vida avança", diu Ramtin.
L'arquitecte és només un dels 1.900 refugiats gais, lesbianes o transsexuals (LGBT) que ACNUR té registrats a Turquia.
"Creiem que són molts més. Coneixem casos de refugiats que no han volgut registrar-se com gais o lesbianes per por que les seves famílies ho sàpiguen i els rebutgin", comenta Naima, una iraniana lesbiana que viu a Eskisehir, al sud-est d'Istanbul.
"El problema és que en no fer-ho, ACNUR et pot enviar a una ciutat conservadora on vius constantment amb por que et ataquin per la teva condició sexual", explica a Efe a Istanbul, on hi ha una llar per a refugiats homosexuals.
El nord-americà Owen Harris treballa per a l'ONG HumanWire, que s'ocupa d'aquestes persones en la principal metròpolis turca.
"Tot i que es registren com a refugiats LGBT, han arribat a enviar-los a ciutats molt conservadores, on se senten insegurs i els és impossible trobar allotjament", explica Harris a Efe.
Per seguretat, la ubicació del centre de HumanWire a Istanbul només la coneixen els voluntaris que donen cursos als refugiats, actualment unes 15 persones, la majoria iranians i sirians.
"Aquí tenen una llar durant tres mesos. Intentem cobrir les seves necessitats mèdiques, els donem classes d'anglès i turc, i també busquem fons perquè tinguin una mica de diners", explica Harris.
A diferència dels altres països musulmans de la regió, a Turquia no hi ha lleis contra l'homosexualitat i en ciutats com Istanbul i Ankara hi fins i tot un vibrant "ambient gai".
No obstant això, gran part de la població turca, sobretot a les zones rurals, rebutja als homosexuals, mentre que el Govern turc del partit islamista AKP es mostra cada vegada més conservador.
L'acceptació personal de la seva identitat sexual, la relació amb la família i la seva fugida de l'Iran són els temes que retrata l'iranià Sina Kiani, que viu a Denizli (sud), en el seu documental "La vida de LGBT".
"Porto tres anys a Turquia i sobrevisc amb treballs d'edició de vídeos i de fotografia", explica a Efe.
"Denizli és molt conservadora. Tot just surto al carrer durant del dia i mai a la nit perquè em fa por que em ataquin", diu.
"A l'Iran tenia una bona vida, una bona família i amics, treball i reputació, però algú em va denunciar com a gai i vaig haver de fugir", explica durant una trobada al centre Homewire.
Des de l'any passat Kiani espera al fet que Canadà accepti la seva sol·licitud d'asil però no pot mudar-se a Istanbul, amb un entorn més obert, ja que el Govern turc podria deportar si trenca la norma de residir en el lloc en què es va registrar amb ACNUR .
"El govern turc i ACNUR van crear un sistema de redistribució de refugiats segons la població a cada ciutat", explica Mohammad Saafin, que gestiona camps de refugiats per ACNUR a Turquia.
"Es tendeix a assignar a les persones a ciutats petites per facilitar la integració i sobretot l'atenció sanitària", explica el col·laborador de l'Agència de Refugiats de l'ONU.
"A més, es té en compte si els refugiats tenen coneguts o amistats en alguna ciutat turca. Si demanen un canvi de ciutat també es considera, però és un procés molt llarg. Hi ha molts sol·licitants d'asil a Turquia", reconeix.
Turquia va acollir en els últims anys a tres milions de refugiats, sobretot de la guerra siriana, que tenen estatus de "hostes", sense accés al sistema educatiu ni al mercat laboral.
Font: Lavanguardia.com
