Tweet
intragenero.jpg
Un 30% de gais i lesbianes han estat víctimes de maltractament dins la parella, segons un estudi del Cogam
La violència intragènere és una realitat amb què ens hem anat trobant de manera constant tots aquests anys”. Lala Mujika, directora d’ Aldarte ( Centre d’ Atenció a Gais, Lesbianes i Transsexuals al País Basc), explica que el 2008 ja van posar en marxa una campanya per observar, avaluar i actuar contra aquesta realitat invisibilitzada que percebien, contra la violència que també hi ha entre les parelles del mateix sexe però de què pocs volen parlar. Es tracta d’un problema ocult per moltes raons que és necessari, assenyala, treure a la llum per combatre’l.
Fins ara hi ha pocs estudis i poques dades, i per això des de Cogam ( Col·lectiu LGTB de Madrid) han posat en marxa una enquesta amb més de 900 persones voluntàries, per analitzar la situació de la violència intragènere, i els primers resultats corroboren que és un problema preocupant, ja que un 30% dels enquestats reconeixen que han estat víctimes d’algun tipus de violència (psicològica o física) per part de la parella. “Estem demandant un protocol d’actuació, un marc legal clar, un telèfon a què es pugui trucar, un marc d’atenció a les víctimes. No hi ha prou conscienciació”, indica Isabel González, psicòloga coordinadora de l’assessoria de violència en parelles de Cogam. Pels tipus d’enquesta, les dades són difícilment comparables, i segons l’últim estudi de la UE el 22% de les dones a Espanya han estat víctimes de violència masclista per part de la seva parella home, i es parla explícitament de violència física o sexual.
La violència es visualitza quan hi ha un assassinat, assenyala González, i això és el que va passar el 16 d’abril a Barcelona, quan una dona va matar la seva nòvia amb un ganivet. Arran d’aquesta tragèdia, l’ Observatori contra la LGTBfobia i altres col·lectius van fer una altra crida perquè s’elabori un marc legal que garanteixi protecció i recursos per a les víctimes, perquè aquesta violència es deixi de considerar de “segona categoria”. Però normalment la violència intragènere no es manifesta d’una manera tan colpidora –l’assassinat–, explica Lala Mujika, sinó que es tracta d’abusos sobretot de tall psicològic i de control asfixiant de l’altre. Potser per això – amb molts altres factors– no ha rebut l’atenció deguda, però òbviament són violències que impacten greument en la vida de les víctimes i a què s’afegeixen una sèrie de circumstàncies que compliquen encara més trencar amb la situació.
Poques persones que són víctimes de violència intragènere ho diuen, ja que, assenyala Lala Mujika, si en aquesta societat encara hi ha molts gais i lesbianes que no s’atreveixen a explicitar públicament la seva orientació sexual, encara és més difícil explicitar una violència en parella. Així mateix, tampoc no és estrany que les víctimes no tinguin consciència que ho són, que no sàpiguen reconèixer que estan sent maltractades.
Bateguen una sèrie de mites que també incideixen en aquesta invisibilització, com ara que hi ha una “igualtat inherent” en les relacions entre parelles de gais i lesbianes, de manera que es creu falsament que no hi ha violència, sinó “agressions mútues”. Com pot passar en les relacions heterosexuals en casos de violència masclista, l’objectiu del que abusa és dominar i controlar la víctima. “Que dues persones siguin del mateix gènere no vol dir que tinguin el mateix poder”, s’indica des de Cogam. Es traslladen així els rols de control en aquest cas d’home a home, o de dona a dona. I és el que va passar en l’assassinat que va tenir lloc a Barcelona diumenge de Pasqua, en què no es pot parlar de “baralles”, sinó d’un maltractament recurrent a una persona víctima, un maltractament amb entitat.
En aquest silenci que envolta la violència intragènere també pesa la discriminació social de les relacions LGTB, s’assenyala des d’ Aldarte, que fa que no es doni importància a les denúncies. Hi continua havent prejudicis que “consideren de segona les relacions entre persones homosexuals”, cosa que en casos de violència encara augmenta més la solitud i la dificultat de la víctima per obrir-se pas.
Hi ha matisos diferents a l’hora de plantejar quin tipus de marc legal és necessari per combatre la violència intragènere i ajudar les víctimes. Des d’ Aldarte s’advoca per incloure-la en la llei Integral contra la Violència de Gènere, i s’indica que en alguns casos puntuals i sense que la norma ho prevegi s’han aplicat mesures de protecció a dones lesbianes o transsexuals.
En canvi, des de Cogam s’aposta per una llei específica, ja que no es tracta de crear interferències, assenyala Isabel González. Però, sigui com sigui, s’alça la veu per tenir un marc legal clar, amb recursos, suport i mitjans per a les víctimes. Per anar més enllà, així, de la definició de violència domèstica i accedir als protocols i els ajuts que s’ofereixen a les víctimes de violència de gènere –malgrat que a la pràctica són insuficients– dins de la llei, com ordres ràpides de protecció, cases d’acollida, assessorament psicològic i legal o jutjats específics.
Així doncs és necessari, subratlla Mujika, posar en marxa el debat malgrat que no sigui un tema agradable i malgrat que durant anys no hagi estat al centre de les qüestions que s’han abordat des dels col·lectius LGTB.
Moltes persones tampoc no denuncien, ja que tenen por de topar amb la incomprensió per desconeixement de la policia, el desconeixement de saber que estan davant casos de violència intragènere. Per corregir aquesta situació, Cogam treballa en contacte amb LGTBIpol, una associació de policies –no adscrita al cos– que es bolca a defensar els drets del col·lectiu LGTBI de manera altruista.
L’agent Begoña Gallego, secretària de l’associació, explica que es posen en contacte amb les víctimes per ajudar-les a anar a denunciar, acompanyar-les i assessorar-les. També fan cursets interns per sensibilitzar els agents policials i perquè no es prengui com un delicte de lesions el que és un cas de violència intragènere.
Font: http://www.lavanguardia.com/encatala/20170425/422025617153/intragenere-violencia-oculta.html?utm_campaign=botones_sociales_app&utm_ source=facebook&utm_medium=social
Un 30% de gais i lesbianes han estat víctimes de maltractament dins la parella, segons un estudi del Cogam
La violència intragènere és una realitat amb què ens hem anat trobant de manera constant tots aquests anys”. Lala Mujika, directora d’ Aldarte ( Centre d’ Atenció a Gais, Lesbianes i Transsexuals al País Basc), explica que el 2008 ja van posar en marxa una campanya per observar, avaluar i actuar contra aquesta realitat invisibilitzada que percebien, contra la violència que també hi ha entre les parelles del mateix sexe però de què pocs volen parlar. Es tracta d’un problema ocult per moltes raons que és necessari, assenyala, treure a la llum per combatre’l.
Fins ara hi ha pocs estudis i poques dades, i per això des de Cogam ( Col·lectiu LGTB de Madrid) han posat en marxa una enquesta amb més de 900 persones voluntàries, per analitzar la situació de la violència intragènere, i els primers resultats corroboren que és un problema preocupant, ja que un 30% dels enquestats reconeixen que han estat víctimes d’algun tipus de violència (psicològica o física) per part de la parella. “Estem demandant un protocol d’actuació, un marc legal clar, un telèfon a què es pugui trucar, un marc d’atenció a les víctimes. No hi ha prou conscienciació”, indica Isabel González, psicòloga coordinadora de l’assessoria de violència en parelles de Cogam. Pels tipus d’enquesta, les dades són difícilment comparables, i segons l’últim estudi de la UE el 22% de les dones a Espanya han estat víctimes de violència masclista per part de la seva parella home, i es parla explícitament de violència física o sexual.
La violència es visualitza quan hi ha un assassinat, assenyala González, i això és el que va passar el 16 d’abril a Barcelona, quan una dona va matar la seva nòvia amb un ganivet. Arran d’aquesta tragèdia, l’ Observatori contra la LGTBfobia i altres col·lectius van fer una altra crida perquè s’elabori un marc legal que garanteixi protecció i recursos per a les víctimes, perquè aquesta violència es deixi de considerar de “segona categoria”. Però normalment la violència intragènere no es manifesta d’una manera tan colpidora –l’assassinat–, explica Lala Mujika, sinó que es tracta d’abusos sobretot de tall psicològic i de control asfixiant de l’altre. Potser per això – amb molts altres factors– no ha rebut l’atenció deguda, però òbviament són violències que impacten greument en la vida de les víctimes i a què s’afegeixen una sèrie de circumstàncies que compliquen encara més trencar amb la situació.
Poques persones que són víctimes de violència intragènere ho diuen, ja que, assenyala Lala Mujika, si en aquesta societat encara hi ha molts gais i lesbianes que no s’atreveixen a explicitar públicament la seva orientació sexual, encara és més difícil explicitar una violència en parella. Així mateix, tampoc no és estrany que les víctimes no tinguin consciència que ho són, que no sàpiguen reconèixer que estan sent maltractades.
Bateguen una sèrie de mites que també incideixen en aquesta invisibilització, com ara que hi ha una “igualtat inherent” en les relacions entre parelles de gais i lesbianes, de manera que es creu falsament que no hi ha violència, sinó “agressions mútues”. Com pot passar en les relacions heterosexuals en casos de violència masclista, l’objectiu del que abusa és dominar i controlar la víctima. “Que dues persones siguin del mateix gènere no vol dir que tinguin el mateix poder”, s’indica des de Cogam. Es traslladen així els rols de control en aquest cas d’home a home, o de dona a dona. I és el que va passar en l’assassinat que va tenir lloc a Barcelona diumenge de Pasqua, en què no es pot parlar de “baralles”, sinó d’un maltractament recurrent a una persona víctima, un maltractament amb entitat.
En aquest silenci que envolta la violència intragènere també pesa la discriminació social de les relacions LGTB, s’assenyala des d’ Aldarte, que fa que no es doni importància a les denúncies. Hi continua havent prejudicis que “consideren de segona les relacions entre persones homosexuals”, cosa que en casos de violència encara augmenta més la solitud i la dificultat de la víctima per obrir-se pas.
Hi ha matisos diferents a l’hora de plantejar quin tipus de marc legal és necessari per combatre la violència intragènere i ajudar les víctimes. Des d’ Aldarte s’advoca per incloure-la en la llei Integral contra la Violència de Gènere, i s’indica que en alguns casos puntuals i sense que la norma ho prevegi s’han aplicat mesures de protecció a dones lesbianes o transsexuals.
En canvi, des de Cogam s’aposta per una llei específica, ja que no es tracta de crear interferències, assenyala Isabel González. Però, sigui com sigui, s’alça la veu per tenir un marc legal clar, amb recursos, suport i mitjans per a les víctimes. Per anar més enllà, així, de la definició de violència domèstica i accedir als protocols i els ajuts que s’ofereixen a les víctimes de violència de gènere –malgrat que a la pràctica són insuficients– dins de la llei, com ordres ràpides de protecció, cases d’acollida, assessorament psicològic i legal o jutjats específics.
Així doncs és necessari, subratlla Mujika, posar en marxa el debat malgrat que no sigui un tema agradable i malgrat que durant anys no hagi estat al centre de les qüestions que s’han abordat des dels col·lectius LGTB.
Moltes persones tampoc no denuncien, ja que tenen por de topar amb la incomprensió per desconeixement de la policia, el desconeixement de saber que estan davant casos de violència intragènere. Per corregir aquesta situació, Cogam treballa en contacte amb LGTBIpol, una associació de policies –no adscrita al cos– que es bolca a defensar els drets del col·lectiu LGTBI de manera altruista.
L’agent Begoña Gallego, secretària de l’associació, explica que es posen en contacte amb les víctimes per ajudar-les a anar a denunciar, acompanyar-les i assessorar-les. També fan cursets interns per sensibilitzar els agents policials i perquè no es prengui com un delicte de lesions el que és un cas de violència intragènere.
Font: http://www.lavanguardia.com/encatala/20170425/422025617153/intragenere-violencia-oculta.html?utm_campaign=botones_sociales_app&utm_ source=facebook&utm_medium=social
