Tweet
En aquest país àrab, l'homosexualitat està socialment repudiada i els tribunals
la castiguen vinculant-la a altres delictes existents contra la moral o la religió.
Ahmed no necessita lligar per internet amb altres homosexuals egipcis per
sentir-se controlats per les autoritats. "Ells ja ho saben tot de mi", assegura,
inquiet davant dels temors d'una vigilància més gran a les xarxes socials.
Alguns dels seus amics, diu, han deixat d'utilitzar populars aplicacions com
Grindr, que permet contactar amb altres gais que busquen parella en aquell
instant en un radi de distància relativament curt.
També hi ha els qui ja no pugen les seves fotos a la xarxa per no ser reconeguts,
argumenta Ahmed.
Admet que, en el seu cas, sempre ha preferit les relacions en persona i que cada
vegada s'expressa menys per Facebook o Twitter, no per por, sinó per simple tedi.
Però no deixa d'estar "enfadat" pels rumors que circulen sobre l'ús d'aquestes eines
per part de la policia per perseguir els homosexuals coneixent la seva localització i
per les últimes detencions, com la de set homes que van aparèixer en un vídeo
celebrant en un vaixell el "primer casament gai a Egipte".
"No entenc per què (les autoritats) estan actuant així, si volguessin ja ens haurien
arrestat a tots", subratlla Ahmed.
Per la seva part, el Ministeri egipci d'Interior ha negat recents informacions sobre el
presumpte contracte dels serveis d'una empresa especialitzada a vigilar les
comunicacions a internet, penetrant en programes com WhatsApp, Viber o Skype.
"Demanem de no difondre rumors que afectin a la confiança dels ciutadans en el
ministeri", va assenyalar en un comunicat.
Tanmateix, el seu negre passat d'espionatge als ciutadans durant el règim d'Hosni
Mubarak (1981-2011) no és una cosa que puguin oblidar fàcilment activistes i grups
de drets humans, per a qui actualment existeix una forta campanya de repressió.
L'advocat Ali Atef, de la Xarxa Àrab per a la Informació dels Drets Humans, recorda
que en els judicis es tenen en compte les proves preses en públic i no els serveis
de l'àmbit privat.
I, tot i així, les autoritats utilitzen aquestes últimes per seguir la pista, sobretot, a
islamistes i activistes, focus d'oposició des de l'enderrocament de Mohamed Mursi
el 3 de juliol de 2013, segons Atef, que agrega que les empreses de telefonia
continuen "gravant les converses sense restriccions".
Ahmed Jir, director de l'anomenat Centre de Suport per a les Tecnologies d'Informació,
coincideix que no existeix protecció legal per a les dades personals.
En el fons, explica, l'Estat vol limitar els drets personals i mantenir el seu "discurs
autoritari i patriarcal" en assumptes com el sexe, la religió o la política.
Ni tan sols els heterosexuals no s'han deslliurat de rebre una trucada d'atenció.
La institució religiosa Donar a l'Iftá, protagonista recent d'una sèrie de polèmics edictes
o fàtues, va prohibir els xats entre homes i dones que no es coneguin entre ells per
"ser frívols i obrir la porta el dimoni", tret d'en casos "de necessitat".
Encara que després un representant va matisar aquesta ordre, dient que "no se l'havia
de treure de context", l'assumpte va envair les xarxes socials amb tota mena d'acudits i
denúncies.
"Les autoritats religioses no volen que les persones de diferent sexe contactin molt entre
elles i insisteixen a dir el que cal fer", encara que la seva influència "és molt petita", opina
Jir, per a qui la comunicació a internet és una activitat "normal" i ha suposat un "gran pas
per a la civilització humana".
A més, creu que el que està succeint durant la presidència d'Abdelfatah al Sisi guarda
similituds amb l'etapa deMubarak: "Ara s'invoca de nou la figura del 'veritable musulmà'
per demostrar com es pot ser més religiós que els islamistes, ratllats d'extremistes",
destaca l'activista.
Amb informacions de "Noticias.terra.es"
la castiguen vinculant-la a altres delictes existents contra la moral o la religió.
Ahmed no necessita lligar per internet amb altres homosexuals egipcis per
sentir-se controlats per les autoritats. "Ells ja ho saben tot de mi", assegura,
inquiet davant dels temors d'una vigilància més gran a les xarxes socials.
Alguns dels seus amics, diu, han deixat d'utilitzar populars aplicacions com
Grindr, que permet contactar amb altres gais que busquen parella en aquell
instant en un radi de distància relativament curt.
També hi ha els qui ja no pugen les seves fotos a la xarxa per no ser reconeguts,
argumenta Ahmed.
Admet que, en el seu cas, sempre ha preferit les relacions en persona i que cada
vegada s'expressa menys per Facebook o Twitter, no per por, sinó per simple tedi.
Però no deixa d'estar "enfadat" pels rumors que circulen sobre l'ús d'aquestes eines
per part de la policia per perseguir els homosexuals coneixent la seva localització i
per les últimes detencions, com la de set homes que van aparèixer en un vídeo
celebrant en un vaixell el "primer casament gai a Egipte".
"No entenc per què (les autoritats) estan actuant així, si volguessin ja ens haurien
arrestat a tots", subratlla Ahmed.
Per la seva part, el Ministeri egipci d'Interior ha negat recents informacions sobre el
presumpte contracte dels serveis d'una empresa especialitzada a vigilar les
comunicacions a internet, penetrant en programes com WhatsApp, Viber o Skype.
"Demanem de no difondre rumors que afectin a la confiança dels ciutadans en el
ministeri", va assenyalar en un comunicat.
Tanmateix, el seu negre passat d'espionatge als ciutadans durant el règim d'Hosni
Mubarak (1981-2011) no és una cosa que puguin oblidar fàcilment activistes i grups
de drets humans, per a qui actualment existeix una forta campanya de repressió.
L'advocat Ali Atef, de la Xarxa Àrab per a la Informació dels Drets Humans, recorda
que en els judicis es tenen en compte les proves preses en públic i no els serveis
de l'àmbit privat.
I, tot i així, les autoritats utilitzen aquestes últimes per seguir la pista, sobretot, a
islamistes i activistes, focus d'oposició des de l'enderrocament de Mohamed Mursi
el 3 de juliol de 2013, segons Atef, que agrega que les empreses de telefonia
continuen "gravant les converses sense restriccions".
Ahmed Jir, director de l'anomenat Centre de Suport per a les Tecnologies d'Informació,
coincideix que no existeix protecció legal per a les dades personals.
En el fons, explica, l'Estat vol limitar els drets personals i mantenir el seu "discurs
autoritari i patriarcal" en assumptes com el sexe, la religió o la política.
Ni tan sols els heterosexuals no s'han deslliurat de rebre una trucada d'atenció.
La institució religiosa Donar a l'Iftá, protagonista recent d'una sèrie de polèmics edictes
o fàtues, va prohibir els xats entre homes i dones que no es coneguin entre ells per
"ser frívols i obrir la porta el dimoni", tret d'en casos "de necessitat".
Encara que després un representant va matisar aquesta ordre, dient que "no se l'havia
de treure de context", l'assumpte va envair les xarxes socials amb tota mena d'acudits i
denúncies.
"Les autoritats religioses no volen que les persones de diferent sexe contactin molt entre
elles i insisteixen a dir el que cal fer", encara que la seva influència "és molt petita", opina
Jir, per a qui la comunicació a internet és una activitat "normal" i ha suposat un "gran pas
per a la civilització humana".
A més, creu que el que està succeint durant la presidència d'Abdelfatah al Sisi guarda
similituds amb l'etapa deMubarak: "Ara s'invoca de nou la figura del 'veritable musulmà'
per demostrar com es pot ser més religiós que els islamistes, ratllats d'extremistes",
destaca l'activista.
Amb informacions de "Noticias.terra.es"
