Sobre l'activitat MOBBING LABORAL

[Albert]

La conclusió a la que vaig arribar en la xerrada sobre el mobbing laboral és que si a la feina comences a notar mal rotllo agafa paper i llapis i apunta, data inclosa, totes les accions de mobbing que vas rebent (que es puguin demostrar, clar). Més endavant et pot ser útil.
Però jo aniria més lluny. Quan és evident que hi ha mala fe y que les coses no es volen arreglar, jo fugiria d'una actitud victimista. Em posaria en acció: aniria en contra dels meus acosadors. Els hi feria contra-mobbing mitjançant comentaris, accions... que després no es poguessin demostrar. Els hi pagaria amb la mateixa moneda.
Aquesta postura requereix molta tenacitat i ser fort mentalment. I és que en aquestas circumstàncies tan lamentables sovint et pots sentir molt sol, que tot ho tens en contra, i defallir, però no... has de seguir amb el pla.
No us vull enganyar, però. L'èxit és improbable, sobre tot si el mobbing és vertical, però els beneficis que aconseguim són considerables: mantenim la dignitat i l'autoestima, a més els detractors al veure'ns perillosos ens pressionen menys (s'ho pensen dos cops), i finalment al ser-los tan molestos ens pot beneficiar en una possible negociació per acomiadament.
Així doncs, apart de les mesures legals que molt bé ens va explicar l'advocat, jo postulo que, en un mobbing o en d'altres situacions conflictives, la persona ha d'adoptar aquelles actituds que la facin sentir bé amb ella mateixa.

[nadia]

Sí, però...

Això està molt bé. El que imagino que passa és que a vegades la víctima del mobbing és una persona de tipus més vulnerable i amb un caràcter que no li facilita passar al contraatac. Aquí hauria de jugar un paper la solidaritat entre companys de feina però millor no parlar de temes paranormals.

[Albert]

És cert el que em dius. Hi ha perfils de personalitat més vulnerables al mobbing, però el que jo pretenc transmetre és que adoptar una postura victimista i conformista no porta enlloc. Que tothom, dins de les seves possibilitats, ha de fer allò que és capaç de fer per rebelar-se a una situació injusta. Després es podrà mirar al mirall sense avergonyir-se, independenment de que hagi perdut o no.
Ah! com has vist la solidaritat dels companys ni la cito. L'experiència m'ensenya que...

[José Benito]

Albert, yo estoy de acuerdo contigo. Deberíamos revelarnos ante este tipo de situaciones y otros. Pero como dice Nadia el perfil influye. Sin ir más lejos en la charla el otro día hubo una persona que aguanto 18 años mobbing además de lo mal que se pasa la ansiedad que genera. El trabajo puede pasar a ser un infierno. La gente debería buscar recursos y salir adelante entre ellos los abogados.

[Albert]

El fet de que jo hagi tractat el mobbing des del punt de vista personal: què sent l'afectat?, què pot fer a nivell actitudinal?, com ho pot sobreportar?... És perque en la xerrada del dissabte no es va tocar el factor humà (cosa comprensible perque l'orador era un advocat) i perque penso que tot no es pot reduir en una denúncia. Hi ha tot un procés que degenera, i la víctima no es pot passar tot aquest temps recluit en si mateix.
A més, si voleu que us sigui sincer sóc bastant escèptic amb l'eficàcia de l'alternativa legal (tot i que s'ha de comptar amb ella com a recurs), perque penso que un mobbing fet com cal és difícilment demostrable. Només es pot destapar si els acosadors ho han fet matusserament.
De fet, quan li vaig preguntar a l'advocat quin era el nivell d'èxit d'aquest tipus de denúncies... em va sortir per la tangent.
Ah! amb això no vull dir que ens oblidem del recurs legal. No, no, sempre que es pugui... denúncia.

[nadia]

sóc bastant escèptic amb l'eficàcia de l'alternativa legal

Sí, tot i el principi de protecció al desfavorit, les empreses disposen de més medis (advocats dedicats), es poden prendre les coses amb més calma perquè no s'hi juguen tant, i tenen l'opció del recurs a la sentència per, almenys, endarrerir tot el procés.