Anuncio

Colapsar
No hay anuncio todavía.

“A les empreses encara hi ha molta gent que no ha sortit de l’armari”

Colapsar
X
 
  • Filtrar
  • Tiempo
  • Mostrar
Limpiar Todo
nuevos mensajes

  • “A les empreses encara hi ha molta gent que no ha sortit de l’armari”

    Maria Giralt.jpg
    Maria Giralt el dia que va rebre la medalla President Macià al Saló Sant Jordi de la Generalitat LAIA VENTANYOL.

    MARIA GIRALT ACTIVISTA LGBTI I FEMINISTA. MEDALLA PRESIDENT MACIÀ DE LA GENERALITAT

    Des de ben jove va prendre consciència que com a dona i lesbiana li caldria lluitar, i així ho ha fet Maria Giralt (Barcelona, 1958), que ha vist reconeguda la seva lluita pels drets LGBT

    Jaume Vidal - Barcelona

    Per què ha rebut la medalla President Macià?

    Pels mèrits que he fet en la defensa del col·lectiu LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, homes i dones transsexuals, transgènere, intersexuals, no binaris, queer), tot i que crec que la medalla no la tinc en exclusivitat, crec que és de tot el col·lectiu i de tothom que ha lluitat per aquests drets.

    A quins mèrits es refereix?

    Vaig ser a la primera manifestació de tot l’Estat que es va fer a la Rambla de Barcelona a favor d’aquest col·lectiu i els seus drets i també vaig organitzar el primer col·lectiu de lesbianes dins d’una associació gai com era el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i després sempre he estat vinculat d’una manera o una altra al moviment LGBTI i al feminista. També vaig crear una marca de roba interior dirigida a lesbianes que es deia Bollo & Butter, per dir “aquí estem” en un moment en què només s’anunciaven peces de roba interior masculines. I he participat en la fundació de l’associació Gender and LGTB Lab, que desenvolupa dues activitats principals: Gayles.TV i Aequalis, en què ens dediquem a analitzar la gestió de les diversitats LGBTI a les empreses.

    Quins objectius té Gayles.TV?

    Pengem notícies i fem vídeos de temes relacionats amb el col·lectiu LGBTI i ho fem en castellà i en anglès. Estem treballant per fer-ho també en català i els altres idiomes de l’Estat. Publiquem també moltes notícies d’empreses, perquè ens interessa molt que el món del treball sigui conscient i sensible a la diversitat. Moltes empreses diuen que no tenen aquest problema perquè pensen que no hi ha ningú treballant amb ells d’aquest col·lectiu, però encara al món de l’empresa hi ha molta gent que no ha sortit de l’armari.

    Quan va rebre la medalla?

    El 19 de desembre, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.


    I no va ser sorprenent relacionar la memòria del president Macià, en un espai tan emblemàtic, amb el reconeixement d’uns drets que no fa tants anys es castigaven políticament i socialment.

    No em va resultar estrany. Vol dir que la Generalitat i el que representa tota la institució està acord amb els temps en què vivim. De fet, penso que encara s’ha trigat massa, perquè és la primera vegada que es dona aquesta medalla per la qüestió dels drets LGBTI.


    En l’acte va fer vostè el discurs d’agraïment en nom de la resta de premiats amb la medalla.

    Sí, significa molt. Jo els vaig dir que no sabia què dir en representació dels altres premiats que ho eren per qüestions diverses. I precisament el tema que defensava era el de respecte a la diversitat; per tant, d’una manera o altra aixoplugava amb el discurs de la meva experiència a tots els 15 guardonats. Vaig dir que els membres del col·lectiu LGBTI no són res més que els nostres amics, els nostres filles i fills, els nostres companys de feina, gens estranys. Dir que som aquí, que no hem d’acceptar la diversitat per cap motiu especial sinó perquè també formem part de la societat. I tenim els mateixos drets, perquè del que parlem és de drets humans.

    El fet que a una lesbiana li donin una medalla pel seu activ¡sme és un signe de normalitat del país?

    Voldria dir que sí, però la resposta és no. Encara hi ha molta LGBTIfòbia, un 50 per cent de la gent no vol dir res de la seva condició a la feina i encara hi ha agressions, tot i que el Mossos estan cada cop més preparats per afrontar aquests casos i això fa que cada cop hi hagi menys por per fer la denúncia. En relació amb moltes parts del món pel que fa a drets, Catalunya està avançada, però encara queda molta feina per fer.


    Quins problemes queden encara?

    Molts. Per exemple costa canviar la idea que només existeix un tipus de família, a les escoles encara costa d’assumir totalment per part de pares i mares, professorat i alumnes que un nen o nena tingui dos pares, o dues mares, o que hi hagi joves trans, gais o lesbianes. Per això es demana formació del professorat i educació per als alumnes. Per aquest motiu l’extrema dreta està interessada per controlar l’educació. Per això també hem de vigilar les microhomofòbies, els acudits a la feina, a l’escola. A tots ens agrada riure, però hem de vigilar aquestes coses perquè poden bloquejar molta gent. Hi ha qui quan parla del que ha fet el cap de setmana parla de “la meva parella”, perquè no s’atreveix a dir-ne el nom, i això significa que encara tenim molt per fer.


    La medalla l’ha volgut compartir amb Dolors Bassa...

    Sí, li he dedicat especialment a la consellera Dolors Bassa, que tanta feina ha fet en la defensa dels nostres drets, i a la resta de persones preses polítiques, exiliades i represaliades. Li vaig fer arribar a la presó un escrit per compartir el guardó.

    Font: http://www.elpuntavui.cat/societat/a...OLnOYuOKdMYvys
Trabajando...
X