Tweet
EFE - Belgrad
El nomenament d'Ana Brnabic, una dona obertament lesbiana, com a primera ministra de Sèrbia, ha despertat l'esperança de la comunitat homosexual local que millori la seva situació i es redueixin la discriminació i les agressions homòfobes.
homosexuales-serbios-ministra-lesbiana-homofobia_EDIIMA20170916_0124_4.jpg
"El més important del seu nomenament és la visibilitat. Lamentablement, la població LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals) a Sèrbia encara no és prou visible", declara a Efe Stefan Sparavalo, de l'ONG "Da se zna" (Que se sàpiga), dedicada a la defensa dels drets d'aquest col·lectiu.
Tot i que s'han produït millores legals, amb la despenalització de l'homosexualitat el 1995, els prejudicis, la discriminació i el tabú estan molt presents a Sèrbia, on es parla dels homosexuals només amb motiu de la marxa anual de l'orgull gai.
"Hem tinguts casos en què pares han renunciat als seus fills per ser homosexuals", explica en declaracions a Efe Sparavalo, que afegeix dades alarmants.
El 72% de la població LGBT està perill de patir violència psíquica i assetjament verbal a Sèrbia i el 23% pateix violència física, segons investigacions recents d'aquesta ONG.
Aleksandar Savic és un activista homosexual que explica que va ser amenaçat després de participar en la marxa gai de 2014.
"Et ofegarem en sang, matarem a tota la teva família, violaremos als teus parents", van ser algunes de les amenaces que va rebre a través de les xarxes socials a Internet.
"Van ser 40 amenaces. Les vaig denunciar a la Policia, vaig presentar la meva declaració, però després no va passar res", recorda Savic.
A un amic seu li van demanar sortir d'un cafè després de donar-li un petó a la seva parella homosexual.
No sempre acaba tot en una simple expulsió d'un bar, ja que quatre lesbianes van ser agredides aquest any en un restaurant de Belgrad, un atac pel qual ningú va ser condemnat.
La primera marxa de l'orgull gai de Sèrbia es va celebrar l'any 2010.
La desfilada va acabar en una veritable "batalla campal" entre policies i activistes homòfobs, que va deixar un centenar de ferits.
La marxa no va tornar a fer-se a Belgrad fins a quatre anys més tard i des de llavors s'ha realitzat anualment, encara que sota enormes mesures de seguretat per protegir els participants.
Demà se celebra l'edició d'aquest any, que en aquesta ocasió s'organitza sota el lema "Pels canvis".
El col·lectiu homosexual de Sèrbia reclama el que en altres països europeus ja és normal: una llei que permeti la unió civil entre persones del mateix sexe.
A més, exigeix que s'eliminin qualificacions pejoratives sobre l'homosexualitat dels llibres d'escolars.
Ara, amb l'arribada de Brnabic a la direcció del Govern, els homosexuals serbis esperen que aquest distanciament social i la discriminació, tant oberta com encoberta, es vagi reduint.
"La gent podrà veure cada dia a una primera ministra lesbiana, encara que aquesta no sigui la seva única identitat. Com ella ha dit, és també política, sèrbia, patriota", assegura Sparavalo, l'organització es dedica a sensibilitzar les institucions, sobre tot en casos de crim per odi i atacs per orientació sexual.
De fet, l'actitud de les pròpies autoritats davant de la comunitat homosexual sol ser problemàtica, destaca l'activista.
"De vegades, és tota una loteria si un policia 'normal', amb bona consciència, acudeix al lloc dels fets després d'un atac contra un homosexual", explica Sparavalo.
Oficialment, en els últims dos anys s'han reduït les agressions i va haver "només" 70 casos de violència contra persones LGBT, tot i que les xifres reals són molt més altes, alerta l'activista.
"La gent té por de denunciar, ja que no confia en les institucions", afegeix Sparavalo, que assenyala que la xifra veritable d'agressions és fins a deu vegades superior a la denunciada.
Alguns sondejos mostren que sis de cada deu adolescents a Sèrbia consideren "justificada" la violència contra homosexuals i que el 36% dels homosexuals més joves pateixen violència psíquica i assetjament verbal a l'escola.
En el món laboral, molts homosexuals no parlen de la seva orientació sexual per por de ser discriminats o acomiadats.
Els sondejos mostren que el 25% dels serbis no volen tenir a un company de treball homosexual i que el 44% de casos d'agressió verbal, psíquica o física contra membres d'aquest col·lectiu ocorren en l'àmbit laboral, moltes vegades fins i tot per part del ocupador.
Snezana Stanojevic
Font: eldiario.es
El nomenament d'Ana Brnabic, una dona obertament lesbiana, com a primera ministra de Sèrbia, ha despertat l'esperança de la comunitat homosexual local que millori la seva situació i es redueixin la discriminació i les agressions homòfobes.
homosexuales-serbios-ministra-lesbiana-homofobia_EDIIMA20170916_0124_4.jpg
"El més important del seu nomenament és la visibilitat. Lamentablement, la població LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals) a Sèrbia encara no és prou visible", declara a Efe Stefan Sparavalo, de l'ONG "Da se zna" (Que se sàpiga), dedicada a la defensa dels drets d'aquest col·lectiu.
Tot i que s'han produït millores legals, amb la despenalització de l'homosexualitat el 1995, els prejudicis, la discriminació i el tabú estan molt presents a Sèrbia, on es parla dels homosexuals només amb motiu de la marxa anual de l'orgull gai.
"Hem tinguts casos en què pares han renunciat als seus fills per ser homosexuals", explica en declaracions a Efe Sparavalo, que afegeix dades alarmants.
El 72% de la població LGBT està perill de patir violència psíquica i assetjament verbal a Sèrbia i el 23% pateix violència física, segons investigacions recents d'aquesta ONG.
Aleksandar Savic és un activista homosexual que explica que va ser amenaçat després de participar en la marxa gai de 2014.
"Et ofegarem en sang, matarem a tota la teva família, violaremos als teus parents", van ser algunes de les amenaces que va rebre a través de les xarxes socials a Internet.
"Van ser 40 amenaces. Les vaig denunciar a la Policia, vaig presentar la meva declaració, però després no va passar res", recorda Savic.
A un amic seu li van demanar sortir d'un cafè després de donar-li un petó a la seva parella homosexual.
No sempre acaba tot en una simple expulsió d'un bar, ja que quatre lesbianes van ser agredides aquest any en un restaurant de Belgrad, un atac pel qual ningú va ser condemnat.
La primera marxa de l'orgull gai de Sèrbia es va celebrar l'any 2010.
La desfilada va acabar en una veritable "batalla campal" entre policies i activistes homòfobs, que va deixar un centenar de ferits.
La marxa no va tornar a fer-se a Belgrad fins a quatre anys més tard i des de llavors s'ha realitzat anualment, encara que sota enormes mesures de seguretat per protegir els participants.
Demà se celebra l'edició d'aquest any, que en aquesta ocasió s'organitza sota el lema "Pels canvis".
El col·lectiu homosexual de Sèrbia reclama el que en altres països europeus ja és normal: una llei que permeti la unió civil entre persones del mateix sexe.
A més, exigeix que s'eliminin qualificacions pejoratives sobre l'homosexualitat dels llibres d'escolars.
Ara, amb l'arribada de Brnabic a la direcció del Govern, els homosexuals serbis esperen que aquest distanciament social i la discriminació, tant oberta com encoberta, es vagi reduint.
"La gent podrà veure cada dia a una primera ministra lesbiana, encara que aquesta no sigui la seva única identitat. Com ella ha dit, és també política, sèrbia, patriota", assegura Sparavalo, l'organització es dedica a sensibilitzar les institucions, sobre tot en casos de crim per odi i atacs per orientació sexual.
De fet, l'actitud de les pròpies autoritats davant de la comunitat homosexual sol ser problemàtica, destaca l'activista.
"De vegades, és tota una loteria si un policia 'normal', amb bona consciència, acudeix al lloc dels fets després d'un atac contra un homosexual", explica Sparavalo.
Oficialment, en els últims dos anys s'han reduït les agressions i va haver "només" 70 casos de violència contra persones LGBT, tot i que les xifres reals són molt més altes, alerta l'activista.
"La gent té por de denunciar, ja que no confia en les institucions", afegeix Sparavalo, que assenyala que la xifra veritable d'agressions és fins a deu vegades superior a la denunciada.
Alguns sondejos mostren que sis de cada deu adolescents a Sèrbia consideren "justificada" la violència contra homosexuals i que el 36% dels homosexuals més joves pateixen violència psíquica i assetjament verbal a l'escola.
En el món laboral, molts homosexuals no parlen de la seva orientació sexual per por de ser discriminats o acomiadats.
Els sondejos mostren que el 25% dels serbis no volen tenir a un company de treball homosexual i que el 44% de casos d'agressió verbal, psíquica o física contra membres d'aquest col·lectiu ocorren en l'àmbit laboral, moltes vegades fins i tot per part del ocupador.
Snezana Stanojevic
Font: eldiario.es
