Tweet
Redacció
BBC Món
_97097834_p059mrzx.jpg
Aquest és l'esgarrifós testimoni de l'còmic i presentador de ràdio de Liverpool Peter Price, que en la seva joventut va ser sotmès a una teràpia d'aversió en un hospital psiquiàtric de Regne Unit per a "curar-lo" de la seva homosexualitat.
Créixer en els anys 60 sent gai va ser molt difícil. Tocar a un altre home, abraçar, sentir, tenir emocions ... tot això et podia portar a la presó.
En aquesta època era a més molt perillós, perquè hi havia atacs als homosexuals. Els feien xantatge i alguns van acabar suïcidant-se. Va ser una època molt trista.
Jo tenia 18 anys, gairebé 19, quan la meva mare es va assabentar que era homosexual.
S'ho va prendre malament i després ho va consultar amb metges iaquests ens van dir que hi havia "una cura".
Ara sé que es deia teràpia d'aversió.
Llavors jo no sabia res sobre això. La meva mare em va preguntar si estaria disposat a sotmetre a ella i jo li vaig dir que sí, que per ella ho faria.
Em van ficar en una institució mental. Per aquell temps en deien un "pot per sonats". Aquestes no eren unitats de psiquiatria ... hi havia barrots a les finestres.
I jo estava molt, molt espantat.
Llavors vaig entrar a veure el psiquiatre i vaig veure que tenia una gravadora antiga.
I ell va començar a descriure els actes sexuals que la gent homosexual practica usant un llenguatge molt explícit, molt gràfic, per fer que em sentís repugnant.
Després em van ficar en una habitació. Jo encara no sabia què anaven a fer amb mi. De veritat, no sabia res. L'únic que em van preguntar va ser què solia beure, i els vaig dir que bevia cervesa negra, Guinness.
Hi havia un infermer i no hi havia finestres. Tenien allà una pila de llibres que cridaven "llibres bruts".
Tenien imatges d'homes en vestits de bany, però no tenien res d'eròtic.
Llavors se suposava que jo havia de mirar aquests llibres i escoltar la cinta a la gravadora operada per l'infermer, que contenia aquesta nauseabunda conversa amb el psiquiatre, mentre em donaven Guinness.
Després del tractament vaig decidir que ja n'hi havia prou, i em llevant un dia i em vaig dir: "sóc el que sóc i he de acceptar-me".
I així va ser com vaig començar a canalitzar la meva manera de ser a través de la meva carrera com a còmic.
Font: Bbc.mundo
BBC Món
_97097834_p059mrzx.jpg
Aquest és l'esgarrifós testimoni de l'còmic i presentador de ràdio de Liverpool Peter Price, que en la seva joventut va ser sotmès a una teràpia d'aversió en un hospital psiquiàtric de Regne Unit per a "curar-lo" de la seva homosexualitat.
Créixer en els anys 60 sent gai va ser molt difícil. Tocar a un altre home, abraçar, sentir, tenir emocions ... tot això et podia portar a la presó.
En aquesta època era a més molt perillós, perquè hi havia atacs als homosexuals. Els feien xantatge i alguns van acabar suïcidant-se. Va ser una època molt trista.
Jo tenia 18 anys, gairebé 19, quan la meva mare es va assabentar que era homosexual.
S'ho va prendre malament i després ho va consultar amb metges iaquests ens van dir que hi havia "una cura".
Ara sé que es deia teràpia d'aversió.
Llavors jo no sabia res sobre això. La meva mare em va preguntar si estaria disposat a sotmetre a ella i jo li vaig dir que sí, que per ella ho faria.
Em van ficar en una institució mental. Per aquell temps en deien un "pot per sonats". Aquestes no eren unitats de psiquiatria ... hi havia barrots a les finestres.
I jo estava molt, molt espantat.
Llavors vaig entrar a veure el psiquiatre i vaig veure que tenia una gravadora antiga.
I ell va començar a descriure els actes sexuals que la gent homosexual practica usant un llenguatge molt explícit, molt gràfic, per fer que em sentís repugnant.
Després em van ficar en una habitació. Jo encara no sabia què anaven a fer amb mi. De veritat, no sabia res. L'únic que em van preguntar va ser què solia beure, i els vaig dir que bevia cervesa negra, Guinness.
Hi havia un infermer i no hi havia finestres. Tenien allà una pila de llibres que cridaven "llibres bruts".
Tenien imatges d'homes en vestits de bany, però no tenien res d'eròtic.
Llavors se suposava que jo havia de mirar aquests llibres i escoltar la cinta a la gravadora operada per l'infermer, que contenia aquesta nauseabunda conversa amb el psiquiatre, mentre em donaven Guinness.
Després del tractament vaig decidir que ja n'hi havia prou, i em llevant un dia i em vaig dir: "sóc el que sóc i he de acceptar-me".
I així va ser com vaig començar a canalitzar la meva manera de ser a través de la meva carrera com a còmic.
Font: Bbc.mundo
