Tweet
L'assagista i novel·lista madrileny Ramón Martínez presenta a Sa Cultural el seu llibre 'La cultura de l'homofòbia i com acabar amb ella'
Noelia Oyarbide | Eivissa 2017.07.07 | 13:41
eivissa-paraiso-1.jpg
L'escriptor madrileny es trobava ahir a Eivissa amb motiu de la presentació de la seva obra 'La cultura de l'homofòbia i com acabar amb ella'. El seu assaig és una defensa als drets humans i un cop a la taula contra l'oblit i la discriminació que pateix el col·lectiu LGTB en la vida quotidiana. Aquest llibre és un crit per eradicar la violència contra les persones homosexuals.
Ramón Martínez està convençut que el feminisme és el full de ruta del moviment LGTB. Per això, afirma que si el moviment s'oblida de les reivindicacions feministes, l'activisme gai es «s'autoliquidarà». L'escriptor persegueix garantir el suport als menors mitjançant l'educació en el respecte, la tolerància i la solidaritat, sense oblidar el suport de les famílies.
El moviment LGTB va cobrar molta importància a partir de 2005, quan es va aprovar la llei del matrimoni igualitari.
A partir de 2005 els homosexuals ja tenim els nostres drets reconeguts, no al carrer, però sí en les lleis. Això va ser un punt de partida per canviar i seguir reivindicant.
Sembla, però, que al carrer no està tan arrelat.
No, ja s'ha aconseguit un gran objectiu que era no ser tractats com a delinqüents, sinó com a persones. El següent gran objectiu va ser el matrimoni. Però a peu de carrer, en el camí cap a la igualtat real, queda moltíssima feina per fer.
¿Tornar-la importància al moviment és l'objectiu del seu assaig?
Quan vaig començar a escriure el llibre, volia fer alguna cosa sobre un tema LGTB i em vaig adonar que un dels assumptes més urgents era parlar de l'homofòbia després que s'apagués una mica arran de la llei del matrimoni igualitari. Es van oblidar dels problemes i les discriminacions que patíem les persones LGTB a la vida quotidiana.
Qui són els culpables de l'homofòbia?
Aquesta és una part del llibre complicada perquè sol dir sempre que els dolents de la pel·lícula solen ser de l'extrema dreta, o sigui, neonazis. Cal superar aquesta idea perquè sembla que el mal està en un altre lloc i cal saber reconèixer el mal en cada un de nosaltres. Tots som una mica culpables.
¿S'està treballant des de tots els àmbits per tallar l'homofòbia?
A priori, si. Hem aconseguit que s'impliqui tothom. Comença a haver-hi un moviment polític i en educació cada vegada s'està avançant més. En 50 anys, podríem acabar amb l'homofòbia si aconseguim educar dues generacions en el respecte i la tolerància.
També és preocupant el tracte als nens transsexuals a l'escola.
Sí, però no només a l'escola. Hi ha gent entre els adults que ataca directament.
¿Quin exemple s'està donant a la societat des de les altes esferes polítiques?
Per fi el PP ha acudit a l'Orgull. Després del recurs de la vergonya contra la llei del matrimoni homosexual, haurien d'haver demanat perdó, però no ho han fet. Això sí, aquest Orgull ha significat un pas cap endavant.
Maricas, ells. Bolleres, elles. Per què se segueixen utilitzant aquestes desqualificacions?
Aquest any es compleix el cinquè centenari del primer registre per escrit de la paraula marieta. Comencem a dir gais i lesbianes.
La gestació subrogada afecta gais i dones, quins drets prevalen en aquest cas?
Els dels menors, sempre. No existeix el dret a ser pare, hi ha el dret dels menors de tenir una família. Per sobre del dret a ser pare està el de la dona sobre el seu propi cos. S'hauria de fomentar l'adopció internacional.
Seria més efectiu un front comú entre el col·lectiu LGTB i les dones?
Sí, el feminisme és el full de ruta del moviment LGTB i no podem oblidar-ho, sense feminisme no anem a cap lloc. Fins i tot en temes com el ventre de lloguer, que no està a l'agenda LGTB.
Com veu a Eivissa pel que fa a la llibertat dels homosexuals?
L'estereotip parla del paradís, però és mentida. Eivissa és un paradís si véns de fora. Ha de ser-ho també per als de l'illa i ha de perpetuar-se en hivern.
Font: DiariodeIbiza.es
Noelia Oyarbide | Eivissa 2017.07.07 | 13:41
eivissa-paraiso-1.jpg
L'escriptor madrileny es trobava ahir a Eivissa amb motiu de la presentació de la seva obra 'La cultura de l'homofòbia i com acabar amb ella'. El seu assaig és una defensa als drets humans i un cop a la taula contra l'oblit i la discriminació que pateix el col·lectiu LGTB en la vida quotidiana. Aquest llibre és un crit per eradicar la violència contra les persones homosexuals.
Ramón Martínez està convençut que el feminisme és el full de ruta del moviment LGTB. Per això, afirma que si el moviment s'oblida de les reivindicacions feministes, l'activisme gai es «s'autoliquidarà». L'escriptor persegueix garantir el suport als menors mitjançant l'educació en el respecte, la tolerància i la solidaritat, sense oblidar el suport de les famílies.
El moviment LGTB va cobrar molta importància a partir de 2005, quan es va aprovar la llei del matrimoni igualitari.
A partir de 2005 els homosexuals ja tenim els nostres drets reconeguts, no al carrer, però sí en les lleis. Això va ser un punt de partida per canviar i seguir reivindicant.
Sembla, però, que al carrer no està tan arrelat.
No, ja s'ha aconseguit un gran objectiu que era no ser tractats com a delinqüents, sinó com a persones. El següent gran objectiu va ser el matrimoni. Però a peu de carrer, en el camí cap a la igualtat real, queda moltíssima feina per fer.
¿Tornar-la importància al moviment és l'objectiu del seu assaig?
Quan vaig començar a escriure el llibre, volia fer alguna cosa sobre un tema LGTB i em vaig adonar que un dels assumptes més urgents era parlar de l'homofòbia després que s'apagués una mica arran de la llei del matrimoni igualitari. Es van oblidar dels problemes i les discriminacions que patíem les persones LGTB a la vida quotidiana.
Qui són els culpables de l'homofòbia?
Aquesta és una part del llibre complicada perquè sol dir sempre que els dolents de la pel·lícula solen ser de l'extrema dreta, o sigui, neonazis. Cal superar aquesta idea perquè sembla que el mal està en un altre lloc i cal saber reconèixer el mal en cada un de nosaltres. Tots som una mica culpables.
¿S'està treballant des de tots els àmbits per tallar l'homofòbia?
A priori, si. Hem aconseguit que s'impliqui tothom. Comença a haver-hi un moviment polític i en educació cada vegada s'està avançant més. En 50 anys, podríem acabar amb l'homofòbia si aconseguim educar dues generacions en el respecte i la tolerància.
També és preocupant el tracte als nens transsexuals a l'escola.
Sí, però no només a l'escola. Hi ha gent entre els adults que ataca directament.
¿Quin exemple s'està donant a la societat des de les altes esferes polítiques?
Per fi el PP ha acudit a l'Orgull. Després del recurs de la vergonya contra la llei del matrimoni homosexual, haurien d'haver demanat perdó, però no ho han fet. Això sí, aquest Orgull ha significat un pas cap endavant.
Maricas, ells. Bolleres, elles. Per què se segueixen utilitzant aquestes desqualificacions?
Aquest any es compleix el cinquè centenari del primer registre per escrit de la paraula marieta. Comencem a dir gais i lesbianes.
La gestació subrogada afecta gais i dones, quins drets prevalen en aquest cas?
Els dels menors, sempre. No existeix el dret a ser pare, hi ha el dret dels menors de tenir una família. Per sobre del dret a ser pare està el de la dona sobre el seu propi cos. S'hauria de fomentar l'adopció internacional.
Seria més efectiu un front comú entre el col·lectiu LGTB i les dones?
Sí, el feminisme és el full de ruta del moviment LGTB i no podem oblidar-ho, sense feminisme no anem a cap lloc. Fins i tot en temes com el ventre de lloguer, que no està a l'agenda LGTB.
Com veu a Eivissa pel que fa a la llibertat dels homosexuals?
L'estereotip parla del paradís, però és mentida. Eivissa és un paradís si véns de fora. Ha de ser-ho també per als de l'illa i ha de perpetuar-se en hivern.
Font: DiariodeIbiza.es
