A l’octubre farà un any que Krzysztof Charamsa (Gdynia, Polònia, 1972) -mossèn, monsenyor i exoficial de la Congregació per la Doctrina de la Fe- va fer pública la seva homosexualitat. Un anunci que va provocar que es quedés sense feina al Vaticà i que hagués de deixar d’exercir com a mossèn. “Ningú del Vaticà es va preocupar de mi l’endemà de fer la roda de premsa anunciant que era gai i que tenia una parella”, lamenta Charamsa en aquesta entrevista amb ‘El Món’. Malgrat això, ell ho té clar: “He estat molt ple d’alegria per l’alliberament”. Charamsa va venir a viure amb la seva parella a Barcelona i va començar a escriure un llibre, que ja ha sortit a la venda, tot i que per ara només en italià: ‘La prima pietra’ (‘La primera pedra’). Sobre la primera pedra de l’anunci de la seva homosexualitat, Charamsa està construint ara la seva nova vida a Catalunya: “En aquest temps, viure aquí ha estat una gràcia”, assegura.
“La primera pedra” és, sense dubte, un títol molt bíblic...
Sí, però també molt humà. L’agafo de la boca de Jesús. En l’Evangeli de Mateu s’explica la paràbola sobre els llauradors malvats, en què els propietaris han donat als llauradors la seva finca i les seves vinyes perquè les treballin, i quan arriba el moment de donar al propietari el que han recollit no volen donar res, i maten als missatgers del propietari. I quan arriba el fill del propietari per reclamar-los el que han collit, el maten també perquè pensen que així no hi ha hereu i es podran quedar amb tot. I Jesús diu que això és el que han fet amb ell, que han rebutjat la primera pedra sobre la qual es construeix l’edifici de la vida.
S’ha sentit així vostè?
Sí, a mi m’ha passat una cosa molt semblant. He donat a l’Església la meva vida, però arriba un moment en que descobreixes que hi ha una part que has donat a la teva Església però que està ofesa i que no t’han ajudat a desenvolupar-te, a créixer, a entendre’t. Jo treballava en la finca més important de l’Església, que és el Vaticà, i ells que eren la meva comunitat no podien ofendre una part de mi, havien de començar a pensar sobre aquesta riquesa, do i carisma que està en mi, que és la meva sexualitat. Jo, que no he fet res contra les lleis de la meva Església durant anys, veig que l’Església m’ha posat en una presó i m’ha robat una part de la meva vida i no vol relacionar-se amb això de manera madura.
Hi ha però altres passatges de la Bíblia que fan referència a pedres...
Sí. Un significat també té relació amb aquell passatge en que Jesús veu a la dona pecadora i diu que “qui estigui lliure de pecat, que llanci la primera pedra”. I un altre significat té relació amb Pere, el primer Papa, que és la primera pedra d’aquest edifici que és l’Església. Jo vaig ser col·laborador dels papes. Col·laborava teòricament per les persones discriminades i menyspreades i em vaig adonar que jo servia a un sistema en què la primera pedra no va ser per construir la felicitat de les persones.
Krzysztof Charamsa durant l'entrevista amb 'El Món' | Jordi Borràs
Font: http://elmon.cat/noticia/167137/krzy...dwFkfM.twitter