Tweet
L'allau de casos coneguts en els darrers mesos evidencien que hi ha quelcom que no fem o no fem prou bé
ASHA MIRÓ | ESCRIPTORA En els darrers mesos hem topat una altra vegada amb una trista realitat que no aconseguim desterrar de la nostra societat: l´assetjament a l´escola.
Tots els casos, tots, són tristos i durs i, quan algun acaba en suïcidi, quan una vida que tot just està començant queda escapçada, el drama ja es fa insuportable.
I què fem tots plegats? Ens lamentem, maleïm, plorem. Però el que jo em pregunto és el que no estem fent o no estem fent prou bé. Em sembla evident que darrere d´aquests casos hi ha la tradicionalment anomenada crueltat infantil, però també hi ha, segons el meu parer, el que jo anomeno falta d´implicació en l´educació dels nostres fills. I no parlo que no els portem a l´escola, que no ens gastem un munt de diners cada any en llibres i material escolar, parlo d´educar-los en valors bàsics, en valors que han de ser el pilar de la nostra societat i que sovint oblidem: solidaritat, respecte als altres, compassió, acceptació del que és diferent, ajudar el més feble. Podria seguir aquesta llista tant com volgués, però crec que la idea ja queda prou clara.
Els nostres fills han de veure tots aquests valors reflectits en el nostre comportament diari, d´altra manera difícilment aprendran que són importants per a la convivència entre les persones de diferents races, creences, sexualitats o, senzillament, amb aquells que percebem diferents de nosaltres i que sovint son «l´ase dels cops», sobre els quals descarreguem les nostres pròpies frustracions o mancances.
Siguem sincers, analitzem el nostre dia a dia i veiem quantes vegades podem fer comentaris poc afortunats davant el televisor o escoltant una notícia a la ràdio. Els nens, tots ho sabem, són esponges que tot ho absorbeixen. I tot és tot, allò bo i allò dolent.
Cada dia es pateixen a les escoles comportaments intolerables d´alguns pares que, lluny de recriminar als seus fills quan han fet alguna cosa dolenta, s´enfronten als mestres i els desautoritzen, posant-se de part dels seus fills encara que no tinguin la raó i assentant uns precedents terribles pel desenvolupament com a persona d´aquell infant del que, en teoria, són responsables. Cada dia podem veure als carrers gestos de menyspreu cap a certs col·lectius, insults i crits per una disputa absurda de trànsit, o el que encara pot semblar més superflu però que per a mi té gran importància, gent que entra als llocs sense dir bon dia, sense mostrar la més mínima educació cap als altres.
En fi, em sentiré satisfeta si alguns de vosaltres analitzeu el vostre dia a dia de forma crítica i constructiva i trobeu quelcom que es pot millorar, quelcom per canviar per transmetre una millor educació, a través de l´exemple, als vostres fills.
Jo ja ho faig i penso seguir-ho fent perquè, si abaixem la guàrdia, permetrem que segueixen succeint casos tan terribles com els que estem veient i jo em nego a restar com a observadora del terrible tràngol pel qual han de passar molts nens i nenes de casa nostra, que, sense tenir-ne cap culpa, es veuen forçats a viure un malson, a abandonar l´escola o, en el pitjor dels casos, a treure´s la vida.
Ja n´hi ha prou.
Font: http://www.regio7.cat/opinio/2016/02/08/aturem-bullying/348113.html
ASHA MIRÓ | ESCRIPTORA En els darrers mesos hem topat una altra vegada amb una trista realitat que no aconseguim desterrar de la nostra societat: l´assetjament a l´escola.
Tots els casos, tots, són tristos i durs i, quan algun acaba en suïcidi, quan una vida que tot just està començant queda escapçada, el drama ja es fa insuportable.
I què fem tots plegats? Ens lamentem, maleïm, plorem. Però el que jo em pregunto és el que no estem fent o no estem fent prou bé. Em sembla evident que darrere d´aquests casos hi ha la tradicionalment anomenada crueltat infantil, però també hi ha, segons el meu parer, el que jo anomeno falta d´implicació en l´educació dels nostres fills. I no parlo que no els portem a l´escola, que no ens gastem un munt de diners cada any en llibres i material escolar, parlo d´educar-los en valors bàsics, en valors que han de ser el pilar de la nostra societat i que sovint oblidem: solidaritat, respecte als altres, compassió, acceptació del que és diferent, ajudar el més feble. Podria seguir aquesta llista tant com volgués, però crec que la idea ja queda prou clara.
Els nostres fills han de veure tots aquests valors reflectits en el nostre comportament diari, d´altra manera difícilment aprendran que són importants per a la convivència entre les persones de diferents races, creences, sexualitats o, senzillament, amb aquells que percebem diferents de nosaltres i que sovint son «l´ase dels cops», sobre els quals descarreguem les nostres pròpies frustracions o mancances.
Siguem sincers, analitzem el nostre dia a dia i veiem quantes vegades podem fer comentaris poc afortunats davant el televisor o escoltant una notícia a la ràdio. Els nens, tots ho sabem, són esponges que tot ho absorbeixen. I tot és tot, allò bo i allò dolent.
Cada dia es pateixen a les escoles comportaments intolerables d´alguns pares que, lluny de recriminar als seus fills quan han fet alguna cosa dolenta, s´enfronten als mestres i els desautoritzen, posant-se de part dels seus fills encara que no tinguin la raó i assentant uns precedents terribles pel desenvolupament com a persona d´aquell infant del que, en teoria, són responsables. Cada dia podem veure als carrers gestos de menyspreu cap a certs col·lectius, insults i crits per una disputa absurda de trànsit, o el que encara pot semblar més superflu però que per a mi té gran importància, gent que entra als llocs sense dir bon dia, sense mostrar la més mínima educació cap als altres.
En fi, em sentiré satisfeta si alguns de vosaltres analitzeu el vostre dia a dia de forma crítica i constructiva i trobeu quelcom que es pot millorar, quelcom per canviar per transmetre una millor educació, a través de l´exemple, als vostres fills.
Jo ja ho faig i penso seguir-ho fent perquè, si abaixem la guàrdia, permetrem que segueixen succeint casos tan terribles com els que estem veient i jo em nego a restar com a observadora del terrible tràngol pel qual han de passar molts nens i nenes de casa nostra, que, sense tenir-ne cap culpa, es veuen forçats a viure un malson, a abandonar l´escola o, en el pitjor dels casos, a treure´s la vida.
Ja n´hi ha prou.
Font: http://www.regio7.cat/opinio/2016/02/08/aturem-bullying/348113.html
