Tweet
El DF ocupa el primer lloc en la llista dels llocs on es van presentar homicidis contra
persones homosexuals i la comunitat trans
CIUTAT DE MÈXIC.- En els últims 19 anys s'han registrat mil 218 homicidis per homofòbia
al país, encara que s'estima que per cada cas reportat n'hi ha tres o quatre més que no es
denuncien, d'acord amb el més recent informe de la Comissió Ciutadana contra els Crims
d'Odi per Homofòbia (CCCOH).
Realitzat per l'organització civil Lletra S Sida, Cultura i Vida Quotidiana amb base en
reports periodístics de tot el país, l'informe assegura que amb aquestes xifres, Mèxic ocupa
el segon lloc a escala mundial en crims per homofòbia, només després del Brasil.
I adverteix que es corre el perill de què “la violència, la impunitat i la corrupció” que gira
entorn de la investigació d'aquests crims al nostre país “invisibilitzi” el problema.
Durant la presentació de l'informe de la CCCOH, com a part del Fòrum Homofòbia i Drets
Humans a Mèxic –a la Facultat de Dret de la UNAM-, l'investigador Alejandro Flores Medel,
va detallar que la majoria dels mil 218 homicidis va ser contra homes (976), integrants de la
comunitat trans –transvestits, transgènere i transsexuals (226) i dones (16).
No obstant això, en aquest últim rubro l'investigador va advertir que els assassinats contra
lesbianes estan “subreportats” ja que els mitjans de comunicació no els identifiquen com a
homicidis homofòbics, sinó com a feminicidis.
En l'estudi, el DF ocupa el primer lloc en la llista dels llocs on es van presentar aquests
homicidis, amb 190 casos. El segueixen l'Estat de Mèxic amb 119, Nou Lleó 78, Veracruz
72, Chihuahua 69, Jalisco 66, Michoacán 65 i Yucatán amb 60.
Sobre l'edat més freqüent de les víctimes d'aquests crims, l'estudi indica que la majoria van
dels 30 a 39 anys (266 registres) i dels 18 a 29 anys (261); li segueixen els de 40 a 49 anys
(170), de 50 a 59 anys (105), 60 d'ara endavant (74) i menors d'edat (23); en la resta dels
casos (319) no es va trobar dada de les víctimes.
A propòsit del lloc on es van cometre els crims, el report assenyala que el domicili de la víctima
és el lloc preferit dels agressors, seguit per la via pública, lots erms, hotels o motels, el camp,
el lloc de treball, canals o rius i als seus vehicles.
Quant al tipus d'agressió, es va trobar que més de 80% de les víctimes van ser agredides amb
arma blanca. El van seguir els cops, el bloqueig de la respiració –asfíxia, estrangulació o
ofegament–, tret d'arma de foc, atac amb objectes contundents, tortures, esquarterament i
enverinament.
Dels anys que es van tenir en compte per a l'informe de la CCCOH –de 1995 a 2014–, el 2005
va tenir el més alt registre amb 71 casos. Des d'aleshores, les xifres registren “una tendència a
l'augment en el nombre d'homicidis motivats pel prejudici homofòbic”.
Segons l'informe, aquest fet “coincideix amb la visibilitat pública més importantguanyada per la
comunitat de la diversitat sexual des d'aquell any”; encara que va aclarir que l'augment també
es pot deure a una cobertura periodística més gran d'aquest tipus de crims.
Alejandro Brito Lemus, director de l'organització civil Lletra S Sida, Cultura i Vida Quotidiana,
va acusar que en el DF i diverses parts del país, s'ha identificat el modus operandi de bandes
organitzades que elegeixen als integrants de la comunitat LGBTI com a “blancs vulnerables i
fàcils” per delinquir.
Dels casos denunciats, va dir, 35% són crims d'odi i homofòbia. “Les víctimes pertanyen a
poblacions vulnerables al delicte, però això les autoritats no ho prenen en compte”.
El “ganxo”, va explicar, es dóna a les places principals del país i a internet, on els delinqüents
“sedueixen” les seves víctimes, les enamoren i quan aquestes els obren les portes de les seves
cases, els agredeixen, truquen als seus còmplices i saquegen les seves propietats.
Font: elmanana.com.mx/
persones homosexuals i la comunitat trans
CIUTAT DE MÈXIC.- En els últims 19 anys s'han registrat mil 218 homicidis per homofòbia
al país, encara que s'estima que per cada cas reportat n'hi ha tres o quatre més que no es
denuncien, d'acord amb el més recent informe de la Comissió Ciutadana contra els Crims
d'Odi per Homofòbia (CCCOH).
Realitzat per l'organització civil Lletra S Sida, Cultura i Vida Quotidiana amb base en
reports periodístics de tot el país, l'informe assegura que amb aquestes xifres, Mèxic ocupa
el segon lloc a escala mundial en crims per homofòbia, només després del Brasil.
I adverteix que es corre el perill de què “la violència, la impunitat i la corrupció” que gira
entorn de la investigació d'aquests crims al nostre país “invisibilitzi” el problema.
Durant la presentació de l'informe de la CCCOH, com a part del Fòrum Homofòbia i Drets
Humans a Mèxic –a la Facultat de Dret de la UNAM-, l'investigador Alejandro Flores Medel,
va detallar que la majoria dels mil 218 homicidis va ser contra homes (976), integrants de la
comunitat trans –transvestits, transgènere i transsexuals (226) i dones (16).
No obstant això, en aquest últim rubro l'investigador va advertir que els assassinats contra
lesbianes estan “subreportats” ja que els mitjans de comunicació no els identifiquen com a
homicidis homofòbics, sinó com a feminicidis.
En l'estudi, el DF ocupa el primer lloc en la llista dels llocs on es van presentar aquests
homicidis, amb 190 casos. El segueixen l'Estat de Mèxic amb 119, Nou Lleó 78, Veracruz
72, Chihuahua 69, Jalisco 66, Michoacán 65 i Yucatán amb 60.
Sobre l'edat més freqüent de les víctimes d'aquests crims, l'estudi indica que la majoria van
dels 30 a 39 anys (266 registres) i dels 18 a 29 anys (261); li segueixen els de 40 a 49 anys
(170), de 50 a 59 anys (105), 60 d'ara endavant (74) i menors d'edat (23); en la resta dels
casos (319) no es va trobar dada de les víctimes.
A propòsit del lloc on es van cometre els crims, el report assenyala que el domicili de la víctima
és el lloc preferit dels agressors, seguit per la via pública, lots erms, hotels o motels, el camp,
el lloc de treball, canals o rius i als seus vehicles.
Quant al tipus d'agressió, es va trobar que més de 80% de les víctimes van ser agredides amb
arma blanca. El van seguir els cops, el bloqueig de la respiració –asfíxia, estrangulació o
ofegament–, tret d'arma de foc, atac amb objectes contundents, tortures, esquarterament i
enverinament.
Dels anys que es van tenir en compte per a l'informe de la CCCOH –de 1995 a 2014–, el 2005
va tenir el més alt registre amb 71 casos. Des d'aleshores, les xifres registren “una tendència a
l'augment en el nombre d'homicidis motivats pel prejudici homofòbic”.
Segons l'informe, aquest fet “coincideix amb la visibilitat pública més importantguanyada per la
comunitat de la diversitat sexual des d'aquell any”; encara que va aclarir que l'augment també
es pot deure a una cobertura periodística més gran d'aquest tipus de crims.
Alejandro Brito Lemus, director de l'organització civil Lletra S Sida, Cultura i Vida Quotidiana,
va acusar que en el DF i diverses parts del país, s'ha identificat el modus operandi de bandes
organitzades que elegeixen als integrants de la comunitat LGBTI com a “blancs vulnerables i
fàcils” per delinquir.
Dels casos denunciats, va dir, 35% són crims d'odi i homofòbia. “Les víctimes pertanyen a
poblacions vulnerables al delicte, però això les autoritats no ho prenen en compte”.
El “ganxo”, va explicar, es dóna a les places principals del país i a internet, on els delinqüents
“sedueixen” les seves víctimes, les enamoren i quan aquestes els obren les portes de les seves
cases, els agredeixen, truquen als seus còmplices i saquegen les seves propietats.
Font: elmanana.com.mx/
