Tweet
A les persones LGBTI que han estat víctimes de les Farc sembla que se les va empassar la terra.
Els caps guerrillers que són a l'Havana no saben quantes en van agredir per la seva condició
sexual, malgrat que en algunes regions del país van ser perseguides, humiliades i assassinades.
Entre les seves files, la condició sexual també ha estat motiu de càstig i exclusió.
Mentre dues dones trans de Tiquisio i Achí, municipis del sud de Bolívar, van denunciar abusos
sexuals per part de guerrillers del Front 37, es coneixien les històries d'insurgents lesbianes
aïllades, humiliades i tancades en una cel·la fins que eren expulsades de l'organització subversiva.
“Els deien que l'homosexualitat faltava a la disciplina de la guerrilla, per això les castigaven”,
el mateix ocorria amb els gais, segons el director de la Corporació Carib Afirmatiu, Wilson Castañeda,
que treballa a favor dels drets d'aquesta comunitat.
“Ni si més no l'informe de la ‘Comissió històrica del conflicte armat i les seves víctimes’ fa menció a la
violència per intolerància ni molt menys a la violència contra la població LGBTI. El Centre de Memòria
Històrica només va reportar el cas del paramilitar ‘L'Ós’ en Racó del Mar, coregiment de San Onofre, a
Sucre, quan es va segrestar un grup de gais per a una festa del comandant paramilitar Cadena, que els
va humiliar en públic,” afirma el director de Colòmbia Diversa, Maurici Albarrasí.
Els casos, a poc a poc, es van revelant. En voltants de la Muntanya del Perijá, sud de La Guajira, també
s'han conegut casos de violència sexual contra lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. “Membres del
Front 59 els van amenaçar i obligaven a sortir del lloc on vivien”, compte Castañeda. I en diversos
municipis dels departaments de Meta i Caquetá, el grup guerriller va obligar als seus habitants a
practicar-se proves del VIH entre 1998 i 2002, segons va documentar l'organització Amnistia Internacional.
Però l'exclusió de la victimització de la comunitat LGBTI també és institucional. Un informe publicat
recentment per la Fundació Cercle d'Estudis i el Ministeri de Justícia, sobre com les dones víctimes d'abús
sexual durant el conflicte armat han estat ateses i reparada per l'Estat, va concloure que el 94 per cent
d'aquestes dones va denunciar el seu cas, però els organismes de control no han sabut orientar-les ni
tampoc fallat els processos.
“La publicació, que es fa amb base en la Llei 1719 de 2014 que també empara les persones LGBTI, tampoc
no té en compte lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals que han patit els abusos dels actors armats.
Aquesta llei reconeix que la comunitat ha estat víctima de violència sexual durant els últims 50 anys”,
afirma Castañeda.
A Colòmbia hi ha 1.275 persones LGBTI víctimes del conflicte armat; d'aquestes, 82 han mort, 172 han
estat amenaçades i 930 són desplaçades, segons registres de la Unitat de Víctimes.
“Les Farc, encara que es coneix poc, és un dels actors responsables d'aquestes xifres que podrien
augmentar si els que no han denunciat es decideixen per fer-ho”, assegura el director de Carib Afirmatiu,
que va fer part del segon grup d'experts en temes de gènere que va estar a l'Havana, a la seu dels diàlegs
que avança el govern nacional amb aquest grup guerriller per buscar-li una sortida a 50 anys de confrontació
armada.
Font: - Elnuevodia.com.co
Els caps guerrillers que són a l'Havana no saben quantes en van agredir per la seva condició
sexual, malgrat que en algunes regions del país van ser perseguides, humiliades i assassinades.
Entre les seves files, la condició sexual també ha estat motiu de càstig i exclusió.
Mentre dues dones trans de Tiquisio i Achí, municipis del sud de Bolívar, van denunciar abusos
sexuals per part de guerrillers del Front 37, es coneixien les històries d'insurgents lesbianes
aïllades, humiliades i tancades en una cel·la fins que eren expulsades de l'organització subversiva.
“Els deien que l'homosexualitat faltava a la disciplina de la guerrilla, per això les castigaven”,
el mateix ocorria amb els gais, segons el director de la Corporació Carib Afirmatiu, Wilson Castañeda,
que treballa a favor dels drets d'aquesta comunitat.
“Ni si més no l'informe de la ‘Comissió històrica del conflicte armat i les seves víctimes’ fa menció a la
violència per intolerància ni molt menys a la violència contra la població LGBTI. El Centre de Memòria
Històrica només va reportar el cas del paramilitar ‘L'Ós’ en Racó del Mar, coregiment de San Onofre, a
Sucre, quan es va segrestar un grup de gais per a una festa del comandant paramilitar Cadena, que els
va humiliar en públic,” afirma el director de Colòmbia Diversa, Maurici Albarrasí.
Els casos, a poc a poc, es van revelant. En voltants de la Muntanya del Perijá, sud de La Guajira, també
s'han conegut casos de violència sexual contra lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. “Membres del
Front 59 els van amenaçar i obligaven a sortir del lloc on vivien”, compte Castañeda. I en diversos
municipis dels departaments de Meta i Caquetá, el grup guerriller va obligar als seus habitants a
practicar-se proves del VIH entre 1998 i 2002, segons va documentar l'organització Amnistia Internacional.
Però l'exclusió de la victimització de la comunitat LGBTI també és institucional. Un informe publicat
recentment per la Fundació Cercle d'Estudis i el Ministeri de Justícia, sobre com les dones víctimes d'abús
sexual durant el conflicte armat han estat ateses i reparada per l'Estat, va concloure que el 94 per cent
d'aquestes dones va denunciar el seu cas, però els organismes de control no han sabut orientar-les ni
tampoc fallat els processos.
“La publicació, que es fa amb base en la Llei 1719 de 2014 que també empara les persones LGBTI, tampoc
no té en compte lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals que han patit els abusos dels actors armats.
Aquesta llei reconeix que la comunitat ha estat víctima de violència sexual durant els últims 50 anys”,
afirma Castañeda.
A Colòmbia hi ha 1.275 persones LGBTI víctimes del conflicte armat; d'aquestes, 82 han mort, 172 han
estat amenaçades i 930 són desplaçades, segons registres de la Unitat de Víctimes.
“Les Farc, encara que es coneix poc, és un dels actors responsables d'aquestes xifres que podrien
augmentar si els que no han denunciat es decideixen per fer-ho”, assegura el director de Carib Afirmatiu,
que va fer part del segon grup d'experts en temes de gènere que va estar a l'Havana, a la seu dels diàlegs
que avança el govern nacional amb aquest grup guerriller per buscar-li una sortida a 50 anys de confrontació
armada.
Font: - Elnuevodia.com.co
