Tweet
HOMENATGE A UNA PIONERA
Una lesbiana de bandera
Administració i col·lectius recorden aquesta tarda Daniela, la primera empresària que va obrir als anys 70 un bar per a dones
El Daniel's, a Sarrià, va funcionar durant dues dècades
Divendres, 19 de novembre del 2010
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
A la Barcelona dels 70, quan els gais tenien els seus punts de trobada en bars de l'entorn de la Rambla, al Barri Xino, les lesbianes es reunien al Daniel's, a la zona alta. Les dificultats, en una època en què ser homosexual era perillós -de fet, fins al 1979 la llei va perseguir a qui ho fos-,
El local, tancat, que va albergar el Daniel's 8 D'esquerra a dreta, Maria Giralt, Cèsar Martínez, Lupe Pulido i Jordi Petit, ahir. DANNY CAMINAL
Informació publicada en la página 29 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 19 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
eren molt diferents per a homes i dones. Ells, ni gosaven abraçar-se a les pistes de ball dels locals i van patir una repressió més brutal. Elles, a Daniel's, se sentien lliures, ballaven enganxades al so de la música de Mari Trini i disfrutaven d'una certa permissivitat del comissari de la zona que, diuen, fins i tot hi anava de tant en tant a prendre una copa.
«Era l'avantatge trampa de ser invisibles», defineix Maria Giralt, que va ser durant un temps discjòquei del Daniel's, un bar del carrer de Peronella, al costat de la plaça de Cardona, que va fundar Maria del Carme Tovar, Daniela, i a qui avui l'ajuntament, la Generalitat i diversos col·lectius i associacions rendeixen homenatge al Palau Moja de la Rambla.
Giralt, també empresària, recordava ahir aquesta època amb Jordi Petit, president d'honor de la Coordinadora Gai Lesbiana; Lupe Pulido, directora de l'Oficina Municipal de No Discriminació, i Cèsar Martínez, de l'associació d'empreses per a gais i lesbianes Acegal, alguns dels impulsors del record a Daniela, que va morir l'any passat i va estar dues dècades al capdavant d'aquest bar de Sarrià-Sant Gervasi.
«Daniela sortia a rebre sempre les clientes (era època de timbres i espiells) i les feia sentir importants i còmodes. N'hi havia de totes les edats i ideologies, des de mestresses de cases a models o prostitutes. Era un espai de llibertat», explicava Giralt. «Va protegir sempre la intimitat i privacitat de les seves clientes, mai va sortir de la seva boca cap nom d'algunes famoses que hi anaven. Si se sabés faria tremolar aquest país», afegia divertit Petit, que també va conèixer Tovar, a qui va definir com «una gran relacions públiques, molt acollidora».
Llum vermella
En un context repressor, la propietària del local va crear el bar com una associació, cosa que en part li va permetre seleccionar qui hi entrava. Però no per això es va deslliurar de les visites de la policia, cosa que les clientes sabien perquè Daniela activava una llum vermella al bar quan els agents trucaven a la porta. «Així que s'encenia, les dones deixaven de ballar i s'asseien als bancs que hi havia al voltant de la pista», va rememorar Giralt.
Aquesta tarda recordaran més anècdotes a l'homenatge, un acte en què aprofitaran per demanar el suport a les danieles que, diuen, necessita Barcelona, i més, en un moment en què han tancat diversos locals d'ambient.
Una lesbiana de bandera
Administració i col·lectius recorden aquesta tarda Daniela, la primera empresària que va obrir als anys 70 un bar per a dones
El Daniel's, a Sarrià, va funcionar durant dues dècades
Divendres, 19 de novembre del 2010
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
A la Barcelona dels 70, quan els gais tenien els seus punts de trobada en bars de l'entorn de la Rambla, al Barri Xino, les lesbianes es reunien al Daniel's, a la zona alta. Les dificultats, en una època en què ser homosexual era perillós -de fet, fins al 1979 la llei va perseguir a qui ho fos-,
El local, tancat, que va albergar el Daniel's 8 D'esquerra a dreta, Maria Giralt, Cèsar Martínez, Lupe Pulido i Jordi Petit, ahir. DANNY CAMINAL
Informació publicada en la página 29 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 19 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
eren molt diferents per a homes i dones. Ells, ni gosaven abraçar-se a les pistes de ball dels locals i van patir una repressió més brutal. Elles, a Daniel's, se sentien lliures, ballaven enganxades al so de la música de Mari Trini i disfrutaven d'una certa permissivitat del comissari de la zona que, diuen, fins i tot hi anava de tant en tant a prendre una copa.
«Era l'avantatge trampa de ser invisibles», defineix Maria Giralt, que va ser durant un temps discjòquei del Daniel's, un bar del carrer de Peronella, al costat de la plaça de Cardona, que va fundar Maria del Carme Tovar, Daniela, i a qui avui l'ajuntament, la Generalitat i diversos col·lectius i associacions rendeixen homenatge al Palau Moja de la Rambla.
Giralt, també empresària, recordava ahir aquesta època amb Jordi Petit, president d'honor de la Coordinadora Gai Lesbiana; Lupe Pulido, directora de l'Oficina Municipal de No Discriminació, i Cèsar Martínez, de l'associació d'empreses per a gais i lesbianes Acegal, alguns dels impulsors del record a Daniela, que va morir l'any passat i va estar dues dècades al capdavant d'aquest bar de Sarrià-Sant Gervasi.
«Daniela sortia a rebre sempre les clientes (era època de timbres i espiells) i les feia sentir importants i còmodes. N'hi havia de totes les edats i ideologies, des de mestresses de cases a models o prostitutes. Era un espai de llibertat», explicava Giralt. «Va protegir sempre la intimitat i privacitat de les seves clientes, mai va sortir de la seva boca cap nom d'algunes famoses que hi anaven. Si se sabés faria tremolar aquest país», afegia divertit Petit, que també va conèixer Tovar, a qui va definir com «una gran relacions públiques, molt acollidora».
Llum vermella
En un context repressor, la propietària del local va crear el bar com una associació, cosa que en part li va permetre seleccionar qui hi entrava. Però no per això es va deslliurar de les visites de la policia, cosa que les clientes sabien perquè Daniela activava una llum vermella al bar quan els agents trucaven a la porta. «Així que s'encenia, les dones deixaven de ballar i s'asseien als bancs que hi havia al voltant de la pista», va rememorar Giralt.
Aquesta tarda recordaran més anècdotes a l'homenatge, un acte en què aprofitaran per demanar el suport a les danieles que, diuen, necessita Barcelona, i més, en un moment en què han tancat diversos locals d'ambient.
