Dia del Orgullo BDSM

[José Benito]

Hoy, 24 de julio, es el día del orgullo BDSM que se institucionaliza en España desde el año pasado, en Barcelona se celebrará en el Rosas5. Todavía existen muchas personas que tienen que vivir en la ocultación por su forma de entender el placer tan respetable como cualquier otra, y esperamos que poco a poco vayamos saliendo de esta ocultación igual que lo hizo el colectivo LGTB. En esta forma de entender las relaciones estamos los gays, lesbianas, bisexuales y transexuales y pedimos que el colectivo LGTB tome conciencia de esta realidad y lo tome como uno de los retos a conseguir, y por tanto voy a citar J. R. Samper que dice:

"Todos y todas tenemos derecho, como individuos de una sociedad plural, abierta y tolerante, a vivir nuestra sexualidad con plenitud en libertad y a poder mostrar en público nuestros afectos"

Esperamos que así sea

[nadia]

Dame más fuerte, cariño

Quizá habría que decir que BDSM quiere decir Bondage, Domination and Sado-Masochism. Lo del dia del orgullo parece un poco de coña porque esta no es el tipo de gente que sale a la calle. Código estricto, ya sabéis.

Os gusta el tema? A mi el porno SM me aburre bastante pero una vez estuve en una fiesta fetisch y me lo pase bastante bien. Es un ambiente que me gusta aunque creo que los asusté un poco porque ellos iban del rollo de pampam en el culete y a mi me va más la sangre. Bueno, lo que a mi realmente me gusta no es estrictamente el SM sino la automutilación que creo es un tema muy diferente. Historia para otro post, si se abre un fórum de sexo (idea, idea). Otra cuestión sobre el BDSM es que se solapa bastante con el fetichismo y tiene mucho contenido estético. Muchos fotografos se ha visto atraidos por este aspecto.

Por cierto, si no fuera por el BDSM yo no habría llegado al GAG ya que os conocí al venir a la actividad sobre el tema a cargo de Olga Viñuales en que se pasó la peli The secretary que ya había visto y me gustó mucho. Allí, al final, alguien con acento gallego me dijo "hacemos actividades todos los sábados y puedes venir y bla, bla..." Así que ya sabéis, si teneis que aguantarme, echadle la culpa al BDSM.

[rafel]

Buff.. sang, mutilació... quina por em fas, Nàdia!

No sé, jo no he practicat BDSM però crec que el rotllo dominació és 95% psicològic, no? realment importa més la relació i interacció que s'estableix entre amo/a-esclau/va que si es fa tal pràctica o tal altra o es vesteix aixís o aixàs, no? Jo el tema BDSM ho veig com un rotllo mental.

Personalment crec que no podria amb el BDSM. Digueu-me poc atrevit. Només em podria atrevir a fer determinades coses amb una parella estable i la veritat, coses MOLT innocents. En tot cas el que sempre em tiraria enrera és el fet de tenir un "rol". Un dia pot molar, però quan es repeteix avorreix. Ho sento, ni actiu, ni passiu, ni dominant, ni submís... haver de repetir el mateix "rol" més de dos cops seguits m'agobia només de pensar-ho! En tot cas si he de tenir un rol fix em trio el rol de superputa/supervancara.

I bé, el que ja em sembla una mica absurd és articular una identitat al voltant d'una pràctica sexual. Igual d'absurd em sembla l'orgull BDSM com l'orgull hetero com l'orgull "bear" o l'orgull gai o l'orgull rapero o l'orgull "rocker" o l'orgull "latino".

Simplement entenc l'orgull com a reacció a la negació i a la discriminació, com a parlar en veu alta i dir "estic aquí i no hi ha res de dolent en ser així". Més enllà d'aquí, trobo ridícul articular una identitat prefabricada al voltant d'uns gustos (sexuals, musicals, professionals...)

[nadia]

Tranquil Rafel, no et faré res que tu no vulguis.

Que no podries amb el BDSM? Jo interpretava el fenòmen Vàncara com un acte de sadisme cap al públic i de masoquisme per part vostra. Mira que mones! després d'inflingir la tortura a la Humanitat ara et fas la innocent.

La qüestió dels gustos va molt unida a la de les identitats. L'elecció de la roba, la música i altres coses és un acte de comunicació d'aspectes de la nostra identitat. Fins i tot en el menjar hi ha eleccions ideològiques com en el cas del vegetarianisme. El que passa és que tot s'acaba estandaritzant i sent absorbit pel mainstream com ha passat, per exemple, amb el punk. Jo crec que la teva oposició a les identitats ve d'aquí.

[rafel]

Tens raó, Nadia, amb això de les identitats que són absorvides pel mainstream.

La identitat gai era una cosa ben diferent abans que existís el gayxample o Chueca, o les revistes Shangay o Zero. Sens dubte s'han uniformat gustos i s'han creat nous uniformes que en un principi eren transgressors però han acabat sent només noves modes (com els bears, que en un principi semblava un revulsiu contra la "marica fashion" però han acabat sent més fashions i estirades que moltes mariques fashions).

El fenòmen Vancara és actitud punk, com el tamarisme. Terrorisme artístic. A la que hi hagi algú que imiti les vancara (que ja seria hiperpatètic) ja deixaran de tenir gràcia. Com va dir Johnny Rotten, "el punk va morir el dia que algú es va posar un imperdible per imitació".

Parlant del punk: va ser tota una recuperació estètica i apropiació postmoderna de la parafernàlia i indumentària BDSM, no? Cuir, cadenes, collarets de gos, arnesos... A més, penso en les fotos de la musa del punk hispànic, Ana Curra, en plan sado-maso que podeu veure aquí:

http://users.servicios.retecal.es/as...permanente.htm

http://users.servicios.retecal.es/asegura/fotos.htm

[nadia]

Maltratos en el GAG

Al GAG també es practica el BDSM. Així em va quedar el braç després de l'atac d'un membre distingit del grup que no direm qui és (només que el seu nom comença per ben i acaba per ito):



Però recordeu que les relacions SM han de ser consentides, així que la propera vegada, demaneu-me permís.

[Perverso1971]

BDSM

Toda actividad sexual consentida y placentera para ambas partes, es perfectamente normal. El tabú es la critica de lo que no se conoce.