Tweet
MANIFEST ORGULL 2009
Un dia com avui, fa 40 anys, els clients del Stonewall Inn, un bar freqüentat per gais i transsexuals van dir prou a la repressió, a la coacció i les batudes de la policia. La revolta va durar diversos dies i va significar l'inici de l'actual moviment homosexual i transsexual.
A casa nostra fa ja quatre anys que hem aconseguit la plena igualtat legal però encara hi ha sectors de la societat i la política que volen treure'ns els nostres drets. Per això hem de reclamar que es retiri el recurs que va presentat al Tribunal Constitucional contra la llei que ens va donar la plena igualtat social: la llei del matrimoni.
Tot i haver aconseguit la igualtat legal, encara queda un llarg camí fins a assolir la igualtat real, i la comunitat LGTBha de continuar treballant fins aconseguir que el fet de ser lesbiana, gai o transsexual no tingui més repercussió per a la vida que la que cadascú li vulgui donar.
Pensem que per aconseguir això és fonamental treballar des de l’educació. Per tant, reivindiquem escoles sense armaris i exigim un sistema educatiu en el que la diversitat sexual tingui el reconeixement que necessiti, que inclogui tots els tipus de famílies. Unes escoles que formin i eduquin per a la convivència i el respecte; unes escoles on els joves LGTB no pateixin cap discriminació i se sentin respectats. Unes escoles on el professorat sigui lliure per a expressar la diferència. Unes aules on les filles i els fills de les famílies que formem lesbianes, gais i transsexuals siguin tant respectats i estimats com la resta. Unes escoles que excloguin tota violència, discriminació i rebuig contra gais, lesbianes i transsexuals.
Per això exigim la implicació de les institucions públiques per a que es formi adequadament al professorat en el reconeixement de la diversitat sexual, perquè s’incorpori als plans d’estudi aquesta formació, per a que l’alumnat acabi els seus estudis coneixent les aportacions a la història de la humanitat de gais i lesbianes; que la Inquisició ens cremava a les places públiques; l’assassinat de milers de lesbianes, gais i transsexuals en els camps de concentració nazis; i la repressió que van patir sota el règim franquista. O, com recordem aquest any, que el 1969 es va iniciar la lluita moderna pels drets de les persones LGTB.
Exigim una educació que estableixi les bases de la societat plural i igualitària que volem, una educació on lesbianes i gais siguem visibles, on la transsexualitat no sigui un motiu d’exclusió, una formació on l’educació afectiva-sexual sigui present i on viure amb el VIH no comporti cap estigma ni discriminació i on es destinin els recursos per a la salut i les noves generacions tinguin accés als instruments de prevenció. Demandem un sistema educatiu basat en els valors del respecte I la solidaritat amb les minories que pateixen discriminació I persecució arreu del món. Els nostres joves, tots i totes, tenen dret a conèixer la diversitat de la societat en la que viuen, una diversitat que no han de percebre com a amenaçadora, sinó com a una diversitat que els enriqueix.
Barcelona, ciutat on es va realitzar la primera manifestació de lesbianes, gais i transsexuals de l’Estat, ha de continuar sent una ciutat d'acollida per a la nostra comunitat. I per això es necessari que a tots i cadascuns dels barris de la nostra ciutat gais, lesbianes i transsexuals puguem viure amb plena normalitat. I estendre aquesta realitat a totes les ciutats i pobles de Catalunya.
Aquestes són les nostres reivindicacions per aquest any. Lesbianes, gais i transsexuals sabem compaginar la festa, la celebració, l’alegria i l’orgull d’existir i de ser com som, però això no ens treu ni un punt de valor polític i reivindicatiu. Volem agrair a tots i totes els que han donat suport als actes de l'Orgull 2009. Moltes gràcies a tots i a totes per participar en aquesta manifestació i ara sigueu tots benvinguts a la Festa de l'Orgull.
