Tweet
Us adjuntem el text de l'article d'en Jordi Petit publicat a 20Minutos, edició Catalunya, avui 18 de març
Contrast
Jordi Petit
Tribunal popular?
18.03.2009
El tribunal popular és la màxima expressió de la sobirania de la ciutadanía a la justícia. Tanmateix, en la mida que el formen persones, poden estar subjectes a prejudicis socials que generin sentències injustes. El primer exemple el tenim al cas Dolores Vázquez, maltractada per lesbiana a molts fòrums i condemnada per un assassinat que no va cometre i que li va reportar 17 mesos de presó. Finalment l’eficiència policial va trobar el culpable. El linxament que va patir no es pot compensar amb res. Com a desgreuge i anàlisi d’aquell infern, Beatriz Gimeno, reconeguda activista, presenta a Barcelona el llibre “La construcción de la lesbiana perversa” (dimecres 25 de març, 7 tarda, Espai Francesca Bonnemaison, Sant Pere Més Baix, 7). Pitjor ha estat el resultat del judici pels dos gais assassinats a dotzenes de ganivetades fa dos anys a Vigo. El culpable va al•legar “por irrefrenable a ser violat”, es va endur objectes i va calar foc. Doncs només ha estat condemnat per incendi i robatori, però no pas per doble assassinat. Tothom està indignat. Cal reformar el tribunal popular, el jutge ha de tenir la darrera paraula..
Jordi Petit, autor dels llibres "25 años más" (Icaria editorial) i "Vidas del arco iris" (Ed. De Bolsillo) i coautor dels llibres “Els moviments socials a la Catalunya contemporània” VVAA, coordinat per Enric Prat (Ed. Universitat de Barcelona, 2004), “Una discriminación universal. La homosexualidad bajo el franquismo y la transición” VVAA, coordinat per Javier Ugarte (Ed. Egales, Madrid, 2008) i "Homosexuals i transsexuals: els altres repressaliats i discriminats del franquisme, des de la Memòria Història" (Ed. Bellatera, Barcelona 2008).
Contrast
Jordi Petit
Tribunal popular?
18.03.2009
El tribunal popular és la màxima expressió de la sobirania de la ciutadanía a la justícia. Tanmateix, en la mida que el formen persones, poden estar subjectes a prejudicis socials que generin sentències injustes. El primer exemple el tenim al cas Dolores Vázquez, maltractada per lesbiana a molts fòrums i condemnada per un assassinat que no va cometre i que li va reportar 17 mesos de presó. Finalment l’eficiència policial va trobar el culpable. El linxament que va patir no es pot compensar amb res. Com a desgreuge i anàlisi d’aquell infern, Beatriz Gimeno, reconeguda activista, presenta a Barcelona el llibre “La construcción de la lesbiana perversa” (dimecres 25 de març, 7 tarda, Espai Francesca Bonnemaison, Sant Pere Més Baix, 7). Pitjor ha estat el resultat del judici pels dos gais assassinats a dotzenes de ganivetades fa dos anys a Vigo. El culpable va al•legar “por irrefrenable a ser violat”, es va endur objectes i va calar foc. Doncs només ha estat condemnat per incendi i robatori, però no pas per doble assassinat. Tothom està indignat. Cal reformar el tribunal popular, el jutge ha de tenir la darrera paraula..
Jordi Petit, autor dels llibres "25 años más" (Icaria editorial) i "Vidas del arco iris" (Ed. De Bolsillo) i coautor dels llibres “Els moviments socials a la Catalunya contemporània” VVAA, coordinat per Enric Prat (Ed. Universitat de Barcelona, 2004), “Una discriminación universal. La homosexualidad bajo el franquismo y la transición” VVAA, coordinat per Javier Ugarte (Ed. Egales, Madrid, 2008) i "Homosexuals i transsexuals: els altres repressaliats i discriminats del franquisme, des de la Memòria Història" (Ed. Bellatera, Barcelona 2008).
