+ Jean Le Bitoux posa en un carrer del barri Gòtic, just abans que comencés l'entrevista. Foto: JUANMA RAMOS
Jean Le Bitoux.
ACTIVISTA GAI, PERIODISTA I INVESTIGADOR
La menudesa de Jean Le Bitoux s'esfuma quan, darrere d'un cigarret, comença a entreteixir un discurs nodrit d'experiències personals i capítols dramàtics de la història del segle XX per explicar, també amb la vivesa dels seus ulls, qui eren i què els va passar a Els oblidats de la memòria. Una expressió referida a tots els homosexuals que van patir, degut a la seva condició sexual, la repressió de les dictadures i que ha donat títol a la seva última obra. Fundador de l'emblemàtica revista francesa Gai Pied i gai reconegut, Le Bitoux va participar en el seminari Homosexuals i transsexuals. Els altres represaliats i discriminats del franquisme, que ha tingut lloc recentment a Santa Coloma de Gramenet.
Jean Le Bitoux.: «Les dictadures van castigar els homosexuals perquè no els donaven fills»
Emblemàtic activista gai, el francès Jean Le Bitoux desterra amb els seus llibres l'amnèsia sobre la repressió homòfoba exercida pels règims dictatorials i afirma que, a casa seva, el primer defensor dels drets dels homosexuals era un almirall
-Quins van ser els règims que van dispensar un tracte més inhumà als homosexuals?
-«Durant el segle passat, un dels règims més cruels amb els homosexuals va ser el nazi, tant a Alemanya com en terres gal·les. Tot i així, la França de Vichy també va perseguir i reprimir amb força aquest col·lectiu. Amb el mariscal Petain, la llei va donar cobertura a l'homofòbia i permetia doblar la pena de certs delictes quan aquests havien estat comesos per un homosexual.»
-Quines eren les formes de repressió que utilitzava el nazisme?
-«N'hi havia moltes, però començaven quan la Gestapo, havent descobert el teu secret, et proposava escriure una llista delatant tots els homosexuals que coneixies a canvi de concedir-te la llibertat. Tant Petain com els nazis van enviar milers d'homosexuals als camps de retenció. A l'Alsàcia, per exemple, els posaven un triangle rosa per distingir-los de la resta i així ridiculitzar la seva masculinitat. Parlar amb algú que portés aquest distintiu era motiu d'escarni. També els torturaven físicament amb unes injeccions d'hormones masculines o bé amb la castració.»
-Per què els homosexuals eren considerats com enemics?
-«Per als nazis, tant les dones que no tenien fills com els homes que eren homosexuals eren un obstacle per a la creació d'un gran exèrcit capaç de conquerir Europa. De fet, les arrels de l'homofòbia, en els règims dictatorials, estan estretament vinculades a la reproducció i a la fecunditat dels pobles. Els homosexuals van ser castigats perquè no donaven fills a la pàtria.»
-Va passar el mateix amb el règim franquista?
-«Jo crec que en aquest cas la religió va tenir molt més de pes en la construcció de l'homofòbia que no pas en altres règims.»
-No hi havia homosexuals en les cúpules dirigents d'aquestes dictadures?
-«De fet, el nebot de Heinrich Himmler, el comandant en cap de les SS, era homosexual. Un dia, un oficial de la Gestapo li va portar un dossier amb el cas del noi i Himmler en va ordenar la seva condemna a mort. Però, el führer, conscient de les contradiccions que podria provocar que un alt dirigent matés un membre de la seva pròpia família, s'hi va oposar. Per una sola vegada, Hitler havia salvat la vida a un homosexual.»
-I què hi ha de les dictadures d'esquerres; van ser menys cruels que la resta?
-«Tant Joseph Stalin com Mao Tse Tung consideraven que els protagonistes de la revolució eren homes forts i procedents de la classe obrera i que l'homosexualitat era resultat de la perversió capitalista. Sota aquests règims també hi va haver morts i, en el cas rus, deportacions a Sibèria en camps en què els homosexuals vivien en barracons segregats. Això és el que vaig haver de suprimir en l'edició xinesa d'Els oblidats de la memòria.»
-A Stalin i a Mao?
-«La Universitat de Pequín, que és l'editorial que ho publica, es negava a imprimir un llibre que malparlés del fundador del comunisme xinès, i vaig haver d'eliminar les parts referides al dictador. A Stalin, després de llargues negociacions, vaig aconseguir que el deixessin allà on era.»
-Vostè ha dedicat aquests últims anys a exhumar la veritat històrica de la repressió; però com va desenterrar el seu propi secret?
-«Ho vaig fer als vint anys i escaig davant de milions d'espectadors en un programa sobre homosexualitat retransmès per la televisió pública francesa. Això va provocar un veritable daltabaix en el si de la meva família. El més increïble va ser que el meu pare, almirall de la marina, va resultar ser qui va tenir menys problemes per acceptar la meva sexualitat. Més tard, em vaig assabentar que quan jo tenia sis anys i ell era oficial va sortir en defensa d'uns subordinats seus que havien estat acusats pel simple fet de ser homosexuals.»
-Un autèntic «militar contra l'homofòbia»
-«Absolutament. Ell va interpretar la meva sortida de l'armari com un acte de coratge en un a època en què les lleis encara imposaven un tracte diferenciat envers els homosexuals.»
-Ha passat molt de temps des llavors. En quin punt, pel que fa a la conquesta dels drets dels homosexuals, ens trobem?
-«Hem avançat moltíssim, sobretot en el context europeu. Europa s'ha convertit, amb l'aparició del PAX francès o dels matrimonis homosexuals a l'Estat espanyol, en un espai de llibertat. Però encara hem d'aconseguir poder adoptar nens o que la nostra parella sigui considerada subjecte d'herència.»
-I quin paper ocupa l'Estat espanyol en aquest context?
-«L'Estat espanyol és l'indret on més s'ha avançat en la conquesta dels drets homosexuals en els últims anys. Un pas de gegant que també ha tingut la seva versió en el cas dels drets de les dones, amb un govern paritari i una ministra de defensa embarassada. I això també s'ensuma al carrer.»
-Vostè ho ha ensumat?
-«Jo me n'he adonat a Barcelona, una ciutat on la gent fa i deixa fer i en la qual no hi ha lloc per les mirades de retret.»
M. ALTIMIRA