Barceloneta1.jpg
Blocs de pisos de Barcelona, en imatge d'arxiu | Eva Domínguez
Entitats pels drets de les persones LGTBI també en l'àmbit de la salut i la dignitat alerten que encara hi ha una discriminació "estructural" contra el col·lectiu, i reclamen campanyes per reduir-ne l'estigma
Els casos de discriminació detectats a la ciutat de Barcelona durant l'any 2022 van pujar especialment en un àmbit: la salut. I un dels eixos que explicava aquest creixement era la vulneració "estructural" dels drets de les persones que conviuen amb el VIH. Si bé encara es constata que hi regna la infradenúncia, a la capital catalana l'any passat es van arribar a tramitar31 expedients per serofòbia. És a dir, que s'hi registra un cas de discriminació cada 12 dies en aquest àmbit. La tendència fa anys que puja, i les entitats ho vinculen a què cada vegada és més habitual que la gent es vegi amb cor de denunciar-ho. Moltes vegades aquestes vulneracions es basen en la prohibició d'accedir a certs serveis per a les persones amb VIH, com una assegurança o un tractament capil·lar, però en altres ocasions això fins i tot els implica la pèrdua de l'habitatge. Així ho demostra un testimoni recent que es va posar en contacte amb l'entitat Gais Positius.
L'Hugo i en Carlos -noms ficticis per mantenir-ne l'anonimat- van migrar fa poc per l'homofòbia existent al seu país d'origen. En arribar-hi, van trobar-se que els era impossible accedir als preus del lloguer per tenir un pis per a ells dos sols. Van haver d'entrar a compartir habitatge. I aquí es va complicar la història. "Un dia que jo estava parlant per telèfon amb l'hospital, una de les meves companyes va escoltar la conversa i va saber que tots dos tenim VIH", recorda l'Hugo, com a part d'un testimoni inclòs en el recull dels casos de l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2022.
Tot seguit, van començar les pressions per part de la companya de llar. "Ens va acusar d'haver posar en perill totes les persones que viuen al pis, ja que podrien infectar-se del VIH per haver compartit bany o a través dels aliments que hi ha a la nevera". Uns fets que van portar els agreujats a explicar-li a la dona que no el virus no es transmet d'aquesta manera. Menys encara en el seu cas, ja que són indetectables, i l'evidència científica ha demostrat que quan la càrrega viral és tan baixa que es considera indetectables ni tan sols a través de relacions sexuals contagiarien el VIH. Poc va importar. "Ens va dir que hauríem de marxar d'allà i buscar-nos un altre pis", explica l'Hugo. Més endavant, van seguir les "amenaces i coaccions" fins al punt que la companya de pis va explicar a la propietària de l'immoble la situació.
A partir de llavors, la titular de l'immoble es va alinear amb les discriminacions de la llogatera. "Ens va enviar un missatge en què indica que, en no ser titulars del contracte de lloguer, hem de marxar ja del pis. I que si no ho fem, ens enviarà un amic seu, integrant d'un cos de seguretat, per treure'ns", conclou l'afectat. Poc després, van decidir marxar on van poder i van relatar el seu cas a l'associació Gais Positius, que vetlla contra aquestes discriminacions. L'Hugo i en Carlos tenien por d'haver infringit alguna llei pel fet de no estar al contracte de lloguer -una pràctica habitual en els pisos compartits- vinculat al fet de no tenir la situació administrativa regularitzada llavors. Tot plegat els va deixar al carrer. Almenys, però, van explicar la seva situació i van ser acompanyats per especialistes, que els van informar dels seus drets i els van ajudar a buscar una nova habitació. A més, també se'ls va fer saber que la companya de pis que va revelar la seva situació mèdica hauria vulnerat el dret a la intimitat, i que ho podien denunciar si ho desitjaven.
L'estigma, un crit a les administracions
Això no ha agafat de nou les entitats pels drets de les persones que conviuen amb el VIH al cos. "Casos com aquest demostren que ens hi va la vida", resol Quim Roqueta, president de l'associació Gais Positius, alhora que troba un component de fort arrelament social de la discriminació cap a les persones amb el virus. "Per què aquella dona l'ha fet fora? Perquè segurament té tot aquest estigma social integrat, i això s'ha apoderat d'ella. Totes les falsedats les ha incorporat a aquest imaginari i es pensa que s'està protegint d'un mal", exposa el portaveu de l'entitat.
Si bé es reconeix que hi ha hagut avenços, com la modificació del 2018 de la llei de consum espanyola per prohibir que es discriminessin les persones infectades a l'hora de fer contractacions, també es denuncia que es va "tard" des de les administracions. Va ser l'any 2014 quan el Parlament va aprovar el Pacte Nacional per fer front a l'epidèmia del VIH/sida. Ara bé, va ser a finals de 2022, vuit anys després, quan es va anunciar l'inici del Pacte Social contra l'estigma i la discriminació en la matèria. "En tots aquests anys no s'havia mogut gairebé res", lamenta Roqueta en declaracions a aquest diari. Ara, aquesta iniciativa de la Generalitat preveu una cinquantena d'accions per advertir dels riscos que pateix el col·lectiu i posar-hi remei.
La carpeta de la informació i la tasca de prevenció és on més coix s'ha quedat els darrers anys. Mentre la ciència no ha deixat de millorar les condicions de vida de les persones infectades, les vulneracions s'han estancat. "Recordeu alguna campanya de prevenció del VIH? Segurament sí. Però en recordeu alguna contra la discriminació? És evident que no s'ha lluitat igual a nivell biomèdic que en recursos contra l'estigma", valora el president de Gais Positius. Aquest fet, a més, ha d'anar dirigit a desfer una mena de culpabilització que encara s'atribueix a les persones que tenen el VIH o la sida.
Les discriminacions contra el col·lectiu LGTBI
Sigui com sigui, l'augment de les denúncies està vinculat a una "sensibilització cada vegada més gran", valora Quim Roqueta. Tanmateix, també adverteix que "la immensa majoria" de casos no arriben mai a l'administració. En algunes ocasions, a més, se sumen les vulneracions per tenir un virus al fet de formar part del col·lectiu LGTBI o ser migrant. "L'odi a una persona per ser seropositiva no ha desaparegut i hi ha una interseccionalitat de la discriminació", constata Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia.
En aquest mateix sentit, el portaveu de l'entitat que fa seguiment de les vulneracions de tota mena contra el col·lectiu LGTBI remarca que aquest juliol hi ha hagut "moltes més" agressions comptabilitzades per l'observatori, en comparació amb l'any anterior. Habitualment, els mesos de juny i juliol -per les dates de l'Orgull- són també quan es registren més casos. "Més visibilitat també significa més exposició. I malauradament, això encara comporta més interpel·lació, també en sentit negatiu", enraona Eugeni Rodríguez. Per afrontar aquests casos amb més efectivitat en l'atenció a les víctimes, el representant de l'Observatori Contra l'Homofòbia reclama que hi hagi més recursos per fer seguiment a les agressions en cap de setmana, sobretot. "Som l'únic operador que n'està pendent els dissabtes i diumenges dels casos que s'hi puguin donar. I el 40% dels casos es produeixen en cap de setmana", remata Rodríguez.
Font: https://www.naciodigital.cat/noticia/261266/tg <<