Tweet
Albalat_dels_Tarongers_06.jpg
L'església parroquial de la Immaculada a Albalat dels Targoners (Viquimèdia/B25es, CC BY-SA 3.0)
Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, s'ha convertit en un dels pocs consistoris que, unànimement, ha reprovat els discursos d'odi contra col·lectius vulnerables que predica el seu mossèn. Una reprovació política i també social que s'ha donat en altres casos, però que no ha anat més enllà.
Diversos col·lectius LGTBIQ+ valencians han denunciat públicament actituds homòfobes o masclistes, però quan han anat als jutjats a interposar una denúncia, s'han trobat que aquesta via tancada. Les denúncies no prosperen perquè preval el dret a la llibertat d'expressió en estos casos.
Homofòbia i masclisme al púlpit
Ara ja ningú en no vol parlar a Albalat dels Tarongers, un poble de 1.200 habitants de la comarca del Camp de Morvedre. Estan molestos i tristos per haver estat notícia per un fet així. Hi ha gent que anava a missa i ho ha deixat de fer, no suporta més els discursos d'odi del mossèn.
Aquells que no anaven a missa s'indignen igualment, no entenen com un capellà tan jove, de 26 anys, pot tenir una actitud tan retrògrada.
Però a finals de novembre al poble no es parlava de res més. El mossèn de l'església, que també ho és en un parell de municipis més de la comarca, s'havia passat en les seves homilies. Els seus discursos homòfobs i masclistes havien escarotat els feligresos i feligreses molts dels quals es van dirigir a l'ajuntament a queixar-se.
En una missa de comunió, amb presència de xiquets de 9 anys, recorda Mari Cruz Farrús, el mossèn va començar a parlar de la homosexualitat.
"Va dir que l'homosexualitat no era normal, que això l'església no ho tolerava... A mi el meu marit em va parar els peus, perquè vaig estar a punt de dir-li el que pensava. I per no alçar-me i muntar un bon enrenou allà al mig de missa, ja no hi vaig."
Maria del Prado és de Càritas, ara ja fa dies que tampoc va a missa, també s'ha plantat. Pensa que a hores d'ara ja deuen haver notat la seva absència i que possiblement li hagen posat falta. Però quan el rector va menysprear les dones amb un discurs masclista que justificava la violència, va decidir no tornar-hi.
"Deia que si ens pegaven a les dones era perquè ens ho mereixíem. Tant com els està costant a les dones maltractades eixir d'on estan! Tu no em pots pegar a mi una bufetada i a sobre seure'm."
La indignació va comportar un fet poc freqüent. Tots els partits polítics del consistori --PSPV, PP, Ciutadans i Compromís-- van acordar un text reprovant els discursos d'odi del mossèn, un text que es va aprovar en un ple extraordinari el 2 de desembre passat.
"Tots els regidors de l'Ajuntament hi estem d'acord --afirma Maite Pérez, l'alcaldessa socialista de la població--, no acudirem a cap missa que siga de caràcter patronal o de caràcter municipal."
"És que en comptes de predicar l'evangeli allò que predica és la seva ideologia" --rebla Filiberto Prats, regidor popular.
Ni contra l'església, ni contra la fe
El poble es va omplir de premsa aquells dies, també el dia del ple extraordinari. Aquell dia la reprovació va tirar endavant. En el comunicat del consistori, l'Ajuntament se solidaritza amb els veïns i veïnes i denunciava el malestar que estaven provocant les paraules del capellà contra diferents col·lectius vulnerables.
El consistori no anava contra l'església ni contra la fe, només contra els discursos d'aquella persona. Esperaven que el mossèn rectificara i demanara disculpes. El text aprovat va ser enviat a l'Arquebisbat de València i encara n'esperen resposta.
L'Arquebisbat de València va respondre a la polèmica amb un comunicat curt. Defensava que les paraules del mossèn s'havien tergiversat, que aquestes coses no les havia dit, que el capellà lamentava el mal que això estava fent a l'Església i que "perdonava les calúmnies fetes contra la seua persona".
El fet és que tot plegat va coincidir amb el relleu de l'arquebisbe de València. Just la setmana que van enviar la reprovació a l'Arquebisbat, Enrique Benavent prenia el relleu a Antonio Cañizares.
L'homofòbia no és delicte d'odi per la justícia
El 2016, diversos col·lectius van presentar una denúncia contra Antonio Cañizares, arquebisbe de València en aquell moment. L'arquebisbe parlava de polítiques "irresponsables i suïcides" referint-se a les polítiques feministes, atacava el que denominava "imperi gai" al qual considerava destructor de la família i també els refugiats.
El seu no era un discurs qualsevol, afegien els col·lectius denunciats, i ell tampoc no era un ciutadà qualsevol. Les seves manifestacions tenien gran repercussió i ell tenia una posició, exposaven, de privilegi, des de la qual incitava a l'homofòbia i a què els feligresos es rebel·laren contra els homosexuals.
Els discursos de Cañizares contra l'homosexualitat o l'avortament han marcat el seu mandat al capdavant de la jerarquia eclesiàstica valenciana. Han estat polèmics, han creat rebuig d'una àmplia part de la societat valenciana i, quan s'han denunciat, com explica Fran Fernández, coordinador general de Lambda, han quedat arxivats.
Fernández recorda quan Cañizares va dir que "el lobby gai anava a acabar amb la família cristiana" i va animar els feligresos "que es rebel·laren" contra ells. El col·lectiu va denunciar també tots els col·lectius gais del País Valencià, tots els partits polítics i tots els sindicats
"I en què va quedar tot això? Doncs, no va prosperar. No va tenir conseqüències legals, però socials sí. Perquè per primera vegada la societat valenciana va anar a l'una i va dir no, per ací no, vostè no pot dir açó en públic des d'un pulpit!"
Segons el magistrat del jutjat d'instrucció número 18 de València les paraules de Cañizares no suposaven una "incitació pública a la violència o a l'odi", a més, estaven emparades en la llibertat d'expressió i, segons la resolució judicial, "les idees, com a tals, no havien de ser perseguides penalment". I així no admetia a tràmit dues denúncies, una del col·lectiu Lambda i una altra de la Xarxa Espanyola de la Immigració.
La denúncia, però, va fer arribar el suport de molta gent a estos col·lectius. Fins i tot, explica Fran, cristians de base que no estaven d'acord amb aquestes posicions de la jerarquia de l'Església.
A mi, com a creient, escoltar una persona que hauria de propagar una missatge d'amor, de respecte, d'inclusió, d'estima... que estiga bolcant odi, per a mi és molt desencoratjador i em treu la fe."
Pel coordinador general de Lambda, "estos capellans són responsables que la gent LGTBIQ+, la gent jove i la gent no tan jove no s'apropa a l'Església perquè estan enviant un missatge en contra, inclús, del missatge bàsic de Jesucrist: estimeu-vos uns als altres."
Un buit legal que la llei trans podria omplir
Jordi Pilar és el president de Castelló LGTBI. Esta entitat ha denunciat públicament diversos casos d'LGTBI-fòbia. Un, recorda, va ser el del capellà de Vilavella. Aquell mossèn no va deixar que una xica lesbiana fora la padrina en la confirmació de la seva neboda. Segons el mossèn, "el seu estil de vida no era digne". El poble es va omplir de banderes amb l'arc iris per protestar contra aquella discriminació.
A Nules un full parroquial recollia el conte d'un nen que demana al seu pare que "el portara a una escola normal", que la seva era massa diversa, que hi havia nens als quals els agradaven nens, que a altres nens els agradava experimentar i que això al nen "l'estava començant a espantar". Diverses formacions polítiques i col·lectius van protestar, i aquell full parroquial va ser retirat. Temps després el capellà va ser traslladat, no saben si per aquest fet.
Una església evangelista de Vinaròs va programar la jornada "La teua família sí que importa", on proposaven impartir xerrades per fomentar la "paternitat responsable" i donaven les claus per una paternitat heterosexual. D'aquest últim cas, explica Jordi, sí que en van fer denúncia.
Vam fer denúncia al consell consultiu trans valencià, i encara estem esperant resposta. Van retirar aquell curs, però tenim totes les captures guardades."
Jordi Pilar assenyala que hi ha un buit legal quan es produeixen discursos homofòbics i fins i tot d'incitació a la violència contra aquests col·lectius. I posa tota l'esperança en la llei trans que s'està tramitant.
"Hi ha determinats supòsits recollits a la llei estatal que sí que deixarien actuar en estos casos la justícia. Perquè estos casos arriben a la Fiscalia de delictes d'odi i la Fiscalia diu: la llibertat d'expressió o de culte és la que preval."
Pilar creu que és necessari que s'aprove esta llei: "No hi ha cap llei que els empare". Assegura que no és només una llei que canvia el registre i el nom al DNI, "és una llei que a les persones LGTBIQ+ ens reconeix molts drets i llibertats."
Fran Fernández no és tan optimista. Reconeix la necessitat i la urgència d'esta llei, però manté que només amb la seua aprovació no n'hi ha prou. Pensa que les lleis deixen a la lliure interpretació del jutge o la jutgessa si aquests atacs homofòbics són un delicte d'odi o no, i critica que, el que passa sempre, fins ara, és que interpreten que no és un delicte, diu Fran.
"El paper legal està molt bé, però si després no hi ha un reciclatge de qui ha d'aplicar la llei --de jutges i jutgesses--, un reciclatge de qui ha de fer la denúncia --els policies--, és molt molt difícil", apunta.
"En el cas de Samuel, el xic que van assassinar a Galícia, no van tenir en compte l'agreujament de delicte d'odi, i això que va ser assassinat al crit de: 'maricón'!"
Que estos casos no prosperen, pensa Fran, contribueix a desincentivar la denúncia, perquè no tenen confiança que la justícia els serveixi per a alguna cosa i, a més, revictimitza el col·lectiu, que ha d'explicar una i altra vegada les agressions que pateix sense que això tinga conseqüències legals o penals.
S'afanyen a dir que no volen una llei mordassa que trega la llibertat d'expressió, però expressen contundentment: "Els missatges feixistes, racistes, masclistes o LGTBI-fòbics no són opinió, no són llibertat d'expressió, són delictes d'odi".
"Els discursos homofòbics des d'un púlpit estan legitimant el discurs d'odi. Però com que queda dins del marc de la llibertat d'expressió... i, a més a més, amb l'Església hem topat!"
"No es pot fer res perquè l'Església té una protecció que jo espere que en algun moment canvie", acaba desitjant Fran Fernández.
Font :https://www.ccma.cat/324/un-poble-es-planta-contra-el-discurs-masclista-i-homofob-dun-mossen-de-26-anys/noticia/3202348/
