Tweet
Antoni Guirado, Secretari General de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, ha declarat:
"Conquerim uns drets amb molt d'esforç i ja patim un retrocés que només beneficia els que ataquen les llibertats dels altres".
http://paper.avui.cat/article/societat/111517/racistes/ni/aigua.html
Tribunals
"Als racistes, ni aigua"
PETICIÓ · Diferents entitats demanen la revisió del Codi Penal perquè la negació del genocidi sigui delicte PENA · L'Audiència revisa demà la sentència de l'ultra Varela
Sònia Pau
Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa, en el moment de ser detingut el 2006
FRANCESC MELCION / ARXIU
"Als racistes, ni aigua". L'expressió és del periodista, jurista i exdiputat Juan de Dios Ramírez Heredia, representant de la Unió Romaní, una de les entitats que demà seran a la vista del recurs d'apel·lació del cas Pedro Varela. La secció tercera de l'Audiència de Barcelona ha de decidir si Varela, el propietari de la llibreria neonazi Europa, que el 1998 va ser condemnat a cinc anys de presó per incitació a l'odi racial, serà finalment engarjolat o no. Ramírez Heredia va advertir ahir que "el racisme és una malaltia contagiosa" i confia que sigui la justícia la que pari els peus a Varela i companyia.
Al costat de la Unió Romaní van comparèixer ahir representants de SOS Racisme, l'Amical de Mathausen i la Coordinadora de Gais i Lesbianes per moure consciències i reclamar una mobilització social contra el racisme. Ara, quan la decisió judicial ja és imminent després d'anys d'incertesa, aquestes entitats i totes les altres que el 1997 es van aplegar a la plataforma Nazisme mai més confien veure Varela a la presó, tot i que tornen a posar els esforços en actes públics com el d'ahir al Col·legi de Periodistes per mantenir viu el senyal d'alerta. I dijous, segons quina sigui la sentència, no descarten tornar a les mobilitzacions socials, com les que hi va haver a finals dels 90.
Demà no es viurà un acte jurídic qualsevol: es revisarà la que va ser la primera condemna per part d'un tribunal de l'Estat pels delictes de genocidi i incitació a l'odi racial. El jutjat penal número 3 de Barcelona va condemnar Varela a dos anys per genocidi i a tres per discriminació per motius racials. Tot plegat, però, va quedar congelat per un recurs d'apel·lació de l'afectat. Finalment, el Tribunal Constitucional (TC) va resoldre el novembre passat avalar l'article del Codi Penal que es posava en qüestió -el que castiga la negació o justificació del genocidi-, tot i que va eliminar del text la negació.
Això vol dir un nou marc legal amb què s'ha de tornar a jutjar Varela, al qual els Mossos d'Esquadra van intervenir fa més de deu anys milers de llibres, publicacions i vídeos amb continguts xenòfobs i que negaven l'Holocaust. "La línia entre negar i justificar és molt fina", van advertir Heredia i Begonya Sánchez, portaveu de SOS Racisme, a la vegada que van lamentar que les víctimes quedin desprotegides i perilli la pau social.
Un pas endavant i dos enrere
"Els grups que debiliten el sistema democràtic no s'han de poder emparar en la defensa dels drets humans ni de la llibertat d'expressió", va insistir Sánchez. Mentre que la presidenta d'Amical de Mauthausen, Rosa Toran, va subratllar que hi ha el perill de fer un pas endavant i dos enrere, perquè quan tot just s'han començat a fer homenatges a les víctimes ja hi ha la possibilitat de la despenalització. I en el mateix sentit es va posicionar un "preocupat" Antoni Guirado, de la Coordinadora de Gais i Lesbianes: "Conquerim uns drets amb molt d'esforç i ja patim un retrocés que només beneficia els que ataquen les llibertats dels altres".
Al marge del que passi demà, les entitats van demanar als diputats que ratifiquin l'article del Codi Penal perquè no hi hagi més dubtes i reafirmin que la negació del genocidi és delicte".
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 28. Dimecres, 9 de gener del 2008
"Conquerim uns drets amb molt d'esforç i ja patim un retrocés que només beneficia els que ataquen les llibertats dels altres".
http://paper.avui.cat/article/societat/111517/racistes/ni/aigua.html
Tribunals
"Als racistes, ni aigua"
PETICIÓ · Diferents entitats demanen la revisió del Codi Penal perquè la negació del genocidi sigui delicte PENA · L'Audiència revisa demà la sentència de l'ultra Varela
Sònia Pau
Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa, en el moment de ser detingut el 2006
FRANCESC MELCION / ARXIU
"Als racistes, ni aigua". L'expressió és del periodista, jurista i exdiputat Juan de Dios Ramírez Heredia, representant de la Unió Romaní, una de les entitats que demà seran a la vista del recurs d'apel·lació del cas Pedro Varela. La secció tercera de l'Audiència de Barcelona ha de decidir si Varela, el propietari de la llibreria neonazi Europa, que el 1998 va ser condemnat a cinc anys de presó per incitació a l'odi racial, serà finalment engarjolat o no. Ramírez Heredia va advertir ahir que "el racisme és una malaltia contagiosa" i confia que sigui la justícia la que pari els peus a Varela i companyia.
Al costat de la Unió Romaní van comparèixer ahir representants de SOS Racisme, l'Amical de Mathausen i la Coordinadora de Gais i Lesbianes per moure consciències i reclamar una mobilització social contra el racisme. Ara, quan la decisió judicial ja és imminent després d'anys d'incertesa, aquestes entitats i totes les altres que el 1997 es van aplegar a la plataforma Nazisme mai més confien veure Varela a la presó, tot i que tornen a posar els esforços en actes públics com el d'ahir al Col·legi de Periodistes per mantenir viu el senyal d'alerta. I dijous, segons quina sigui la sentència, no descarten tornar a les mobilitzacions socials, com les que hi va haver a finals dels 90.
Demà no es viurà un acte jurídic qualsevol: es revisarà la que va ser la primera condemna per part d'un tribunal de l'Estat pels delictes de genocidi i incitació a l'odi racial. El jutjat penal número 3 de Barcelona va condemnar Varela a dos anys per genocidi i a tres per discriminació per motius racials. Tot plegat, però, va quedar congelat per un recurs d'apel·lació de l'afectat. Finalment, el Tribunal Constitucional (TC) va resoldre el novembre passat avalar l'article del Codi Penal que es posava en qüestió -el que castiga la negació o justificació del genocidi-, tot i que va eliminar del text la negació.
Això vol dir un nou marc legal amb què s'ha de tornar a jutjar Varela, al qual els Mossos d'Esquadra van intervenir fa més de deu anys milers de llibres, publicacions i vídeos amb continguts xenòfobs i que negaven l'Holocaust. "La línia entre negar i justificar és molt fina", van advertir Heredia i Begonya Sánchez, portaveu de SOS Racisme, a la vegada que van lamentar que les víctimes quedin desprotegides i perilli la pau social.
Un pas endavant i dos enrere
"Els grups que debiliten el sistema democràtic no s'han de poder emparar en la defensa dels drets humans ni de la llibertat d'expressió", va insistir Sánchez. Mentre que la presidenta d'Amical de Mauthausen, Rosa Toran, va subratllar que hi ha el perill de fer un pas endavant i dos enrere, perquè quan tot just s'han començat a fer homenatges a les víctimes ja hi ha la possibilitat de la despenalització. I en el mateix sentit es va posicionar un "preocupat" Antoni Guirado, de la Coordinadora de Gais i Lesbianes: "Conquerim uns drets amb molt d'esforç i ja patim un retrocés que només beneficia els que ataquen les llibertats dels altres".
Al marge del que passi demà, les entitats van demanar als diputats que ratifiquin l'article del Codi Penal perquè no hi hagi més dubtes i reafirmin que la negació del genocidi és delicte".
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 28. Dimecres, 9 de gener del 2008
