Tweet
Les bodes gais fan de Barcelona la capital del 'turisme matrimonial'
BARCELONA
Rodolfo és italià i Eduardo va néixer a Mèxic. La parella es va empadronar a Barcelona el març del 2007 i ja són matrimoni. Segons els documents de tots dos el seu domicili és en una localitat mexicana. És un exemple d'un fenomen que s'està produint a la capital catalana: el turisme matrimonial per a homosexuals. Cada setmana se celebra al Registre Civil de Barcelona, com a mitjana, una cerimònia d'aquesta classe, en què els dos contraents són del mateix sexe, estrangers i viatgen expressament a Catalunya per dir-se el "sí, ho vull". Als seus països aquests casaments no estan legalitzats i, per tant, al tornar al seu lloc real de residència tot és paper mullat, però per ells estan casats per llei. Això sí, únicament per la llei espanyola.
"Cada dia arriben a Barcelona més parelles homosexuals estrangeres, tant homes com dones. És una pràctica en alça, potser perquè Barcelona és una ciutat oberta i tolerant. Per celebrar la boda, només cal un certificat literal de la partida de naixement i que els contraents estiguin empadronats a Espanya. I el passaport", explica la jutge del Registre Civil María del Mar Ortega.
TRÀMIT SENZILL
Empadronar-se en un municipi no és un tràmit complicat, ja que només s'ha d'acreditar d'alguna forma que vius al domicili on dius que resideixes. És a dir, aquest tràmit es pot fer presentant un rebut de la llum on consti el nom o simplement que el titular de la vivenda confirmi que aquesta persona resideix a la casa. Segons les fonts consultades, les parelles homosexuals que viatgen a Barcelona amb l'únic motiu de casar-se demanen el favor a algun amic o conegut, lloguen durant un període curt de temps un pis o viuen uns mesos a Espanya per deixar constància de la seva residència. Així, aconsegueixen empadronar-s'hi. Amb el tràmit resolt, la resta és fàcil: la parella únicament ha d'anar al Registre Civil o a un ajuntament i expressar el seu desig de contraure matrimoni.
En els documents de Benjamin, un publicitari italià de 29 anys que va arribar a Espanya el 2006, i en el de la seva parella, Tiago, un estudiant brasiler de 26 anys empadronat fa dos mesos, figura com a residència un pis a Madrid. No obstant, fa pocs dies es van casar a Barcelona. Al ser preguntats, Benjamin va dir que s'havia traslladat a Catalunya per raons laborals, però després se li va escapar potser el motiu real del seu viatge a Barcelona: "És que hi ha molta llista d'espera a Madrid". A la cerimònia hi van assistir només els dos padrins i una amiga.
PRÀCTICA LEGAL
L'alemany Helmut i el bolivià Juan es van empadronar a Barcelona el març del 2006 i el seu expedient es va iniciar el febrer passat. Són matrimoni des del març. Dades similars són les de dos italians que van celebrar les seves núpcies abans de l'estiu. Els experts indiquen que aquests casos podrien entrar en els supòsits de turisme matrimonial. "És una pràctica legal i les parelles no fan res irregular, però als seus països no serveix per a res perquè el matrimoni homosexual no està legalitzat", puntualitzen.
A Barcelona també es va celebrar fa uns mesos un casament entre dues dones argentines que van venir expressament perquè se'ls declarés matrimoni. Així es va fer i així van sortir del Registre Civil amb el seu llibre de família a la mà. Si es quedessin a Espanya tindrien els mateixos drets que les parelles heterosexuals. A la tornada a la seva Argentina natal, res. La parella va expressar el seu motiu: "Ens estimem". Raons sentimentals són les que mouen aquestes persones a celebrar el casament. Són el que tècnicament es denominen matrimonis claudicants (aquí serveixen i en altres països, no). Però tant si serveixen com si no, ells es consideren casats.
- • Homosexuals de tot el món s'empadronen al municipi per poder contraure matrimoni
- • El Registre Civil casa cada setmana de mitjana una parella estrangera d'aquestes característiques
BARCELONA
Rodolfo és italià i Eduardo va néixer a Mèxic. La parella es va empadronar a Barcelona el març del 2007 i ja són matrimoni. Segons els documents de tots dos el seu domicili és en una localitat mexicana. És un exemple d'un fenomen que s'està produint a la capital catalana: el turisme matrimonial per a homosexuals. Cada setmana se celebra al Registre Civil de Barcelona, com a mitjana, una cerimònia d'aquesta classe, en què els dos contraents són del mateix sexe, estrangers i viatgen expressament a Catalunya per dir-se el "sí, ho vull". Als seus països aquests casaments no estan legalitzats i, per tant, al tornar al seu lloc real de residència tot és paper mullat, però per ells estan casats per llei. Això sí, únicament per la llei espanyola.
"Cada dia arriben a Barcelona més parelles homosexuals estrangeres, tant homes com dones. És una pràctica en alça, potser perquè Barcelona és una ciutat oberta i tolerant. Per celebrar la boda, només cal un certificat literal de la partida de naixement i que els contraents estiguin empadronats a Espanya. I el passaport", explica la jutge del Registre Civil María del Mar Ortega.
TRÀMIT SENZILL
Empadronar-se en un municipi no és un tràmit complicat, ja que només s'ha d'acreditar d'alguna forma que vius al domicili on dius que resideixes. És a dir, aquest tràmit es pot fer presentant un rebut de la llum on consti el nom o simplement que el titular de la vivenda confirmi que aquesta persona resideix a la casa. Segons les fonts consultades, les parelles homosexuals que viatgen a Barcelona amb l'únic motiu de casar-se demanen el favor a algun amic o conegut, lloguen durant un període curt de temps un pis o viuen uns mesos a Espanya per deixar constància de la seva residència. Així, aconsegueixen empadronar-s'hi. Amb el tràmit resolt, la resta és fàcil: la parella únicament ha d'anar al Registre Civil o a un ajuntament i expressar el seu desig de contraure matrimoni.
En els documents de Benjamin, un publicitari italià de 29 anys que va arribar a Espanya el 2006, i en el de la seva parella, Tiago, un estudiant brasiler de 26 anys empadronat fa dos mesos, figura com a residència un pis a Madrid. No obstant, fa pocs dies es van casar a Barcelona. Al ser preguntats, Benjamin va dir que s'havia traslladat a Catalunya per raons laborals, però després se li va escapar potser el motiu real del seu viatge a Barcelona: "És que hi ha molta llista d'espera a Madrid". A la cerimònia hi van assistir només els dos padrins i una amiga.
PRÀCTICA LEGAL
L'alemany Helmut i el bolivià Juan es van empadronar a Barcelona el març del 2006 i el seu expedient es va iniciar el febrer passat. Són matrimoni des del març. Dades similars són les de dos italians que van celebrar les seves núpcies abans de l'estiu. Els experts indiquen que aquests casos podrien entrar en els supòsits de turisme matrimonial. "És una pràctica legal i les parelles no fan res irregular, però als seus països no serveix per a res perquè el matrimoni homosexual no està legalitzat", puntualitzen.
A Barcelona també es va celebrar fa uns mesos un casament entre dues dones argentines que van venir expressament perquè se'ls declarés matrimoni. Així es va fer i així van sortir del Registre Civil amb el seu llibre de família a la mà. Si es quedessin a Espanya tindrien els mateixos drets que les parelles heterosexuals. A la tornada a la seva Argentina natal, res. La parella va expressar el seu motiu: "Ens estimem". Raons sentimentals són les que mouen aquestes persones a celebrar el casament. Són el que tècnicament es denominen matrimonis claudicants (aquí serveixen i en altres països, no). Però tant si serveixen com si no, ells es consideren casats.
