Tweet
Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol. Ed. La Campana 2005.
L’últim llibre de Sánchez Piñol és el bestseller actual escrit en llengua catalana. Traduit a diversos idiomes, confirma com a un excel·lent autor de novela fantàstica a l’escriptor, segons ha dit la crítica especialitzada. Després de la sorpresa que va constituir la seva primera obra, “La pell freda”, tocant un tema que no estava d’actualitat, en aquesta reincideix en el gènere fantàstic (aquí hi hauríem d’introduir matissos, potser “semi_fantàstic”?) pel que la sorpresa temàtica deixa de ser-ho, encara que n’hi ha moltes més.
L’argument enganxa, encara que a la meitat del relat l’acció es fa una mica reiterativa, el que pot provocar desfalliments en la lectura, però val la pena donar crèdit a l’autor i arribar al desenllaç-sorpresa final, molt inesperat. El conjunt de l’obra et deixa un regust agredolç, però el que és innegable és que el relat és molt original i té la força suficient per poder romandre a la memòria de lector durant molt de temps
L’últim llibre de Sánchez Piñol és el bestseller actual escrit en llengua catalana. Traduit a diversos idiomes, confirma com a un excel·lent autor de novela fantàstica a l’escriptor, segons ha dit la crítica especialitzada. Després de la sorpresa que va constituir la seva primera obra, “La pell freda”, tocant un tema que no estava d’actualitat, en aquesta reincideix en el gènere fantàstic (aquí hi hauríem d’introduir matissos, potser “semi_fantàstic”?) pel que la sorpresa temàtica deixa de ser-ho, encara que n’hi ha moltes més.
L’argument enganxa, encara que a la meitat del relat l’acció es fa una mica reiterativa, el que pot provocar desfalliments en la lectura, però val la pena donar crèdit a l’autor i arribar al desenllaç-sorpresa final, molt inesperat. El conjunt de l’obra et deixa un regust agredolç, però el que és innegable és que el relat és molt original i té la força suficient per poder romandre a la memòria de lector durant molt de temps
