Tweet
Tinc un amic que un bon dia va decidir participar en un concurs fotogràfic organitzat per un petit poblet. La idea no estava malament: una sortida pel cap de setmana, passejar-se pels carrerons entranyables d’aquell poblet vestit de festa major, gaudir de l’ambient i captar la millor fotografia per presentar al concurs.
Dit i fet! Va arribar el dia, i allà se’n va anar.
Tot era llum, colors i festa. Hi havien molts instants per captar; tot un sobrestímul sensorial! El dit no parava de disparar. Finalment va arribar l’hora d’anar despedint-se d’aquell poblet. I amb un cert enyorament dels instants viscuts, va marxar cap al seu cotxe, fent una última mirada al campanar. Llavors, de cop, va descobrir un vellet sentat, banyat per l’última llum daurada del dia. La fotografia perfecta!! va pensar.
-Li faria res que li fes una fotografia pel concurs del poble?-
-Cap problema, jove, fes totes les fotos que vulguis-
El meu amic va aconseguir fer una gran foto que finalment va guanyar el primer premi de la localitat.
Un dia va rebre una trucada.
-Diguim?-
- Li truquem del Jutjat nº666….- va començar a dir la veu a l’altre cantó.
La trucada era per comunicar-li que havia estat denunciat per usurpar els drets d’imatge d’un home que ha vist publicada la seva fotografia a la revista editada per l’Ajuntament.
Al meu amic se li reclamaven 6000 euros pel trasbals que se li havia produït al pobre vellet.
-Però si el premi era de 200€!!!!!. Ja li donaré tota la quantitat del premi, però no li puc donar pas 6000€!- va comentar el meu amic.
De res no va servir. Finalment, va haver de contractar un advocat i anar als jutjats a celebrar la vista. Per sort aquesta història no té un final tant dramàtic: no va ser necessari fer el judici, ja que van arribar a un acord.
Tot plegat li va costar 3000€ + minuta d’avocat.
La il·lusió de guanyar aquell premi fotogràfic va desaparèixer per sempre.
Moraleja: Quan vulguis ensenyar la fotografia d’algú, fora de les quatre parets de casa teva, més val que tinguis una cessió del drets d’imatge per escrit!
-continuarà-
Dit i fet! Va arribar el dia, i allà se’n va anar.
Tot era llum, colors i festa. Hi havien molts instants per captar; tot un sobrestímul sensorial! El dit no parava de disparar. Finalment va arribar l’hora d’anar despedint-se d’aquell poblet. I amb un cert enyorament dels instants viscuts, va marxar cap al seu cotxe, fent una última mirada al campanar. Llavors, de cop, va descobrir un vellet sentat, banyat per l’última llum daurada del dia. La fotografia perfecta!! va pensar.
-Li faria res que li fes una fotografia pel concurs del poble?-
-Cap problema, jove, fes totes les fotos que vulguis-
El meu amic va aconseguir fer una gran foto que finalment va guanyar el primer premi de la localitat.
Un dia va rebre una trucada.
-Diguim?-
- Li truquem del Jutjat nº666….- va començar a dir la veu a l’altre cantó.
La trucada era per comunicar-li que havia estat denunciat per usurpar els drets d’imatge d’un home que ha vist publicada la seva fotografia a la revista editada per l’Ajuntament.
Al meu amic se li reclamaven 6000 euros pel trasbals que se li havia produït al pobre vellet.
-Però si el premi era de 200€!!!!!. Ja li donaré tota la quantitat del premi, però no li puc donar pas 6000€!- va comentar el meu amic.
De res no va servir. Finalment, va haver de contractar un advocat i anar als jutjats a celebrar la vista. Per sort aquesta història no té un final tant dramàtic: no va ser necessari fer el judici, ja que van arribar a un acord.
Tot plegat li va costar 3000€ + minuta d’avocat.
La il·lusió de guanyar aquell premi fotogràfic va desaparèixer per sempre.
Moraleja: Quan vulguis ensenyar la fotografia d’algú, fora de les quatre parets de casa teva, més val que tinguis una cessió del drets d’imatge per escrit!
-continuarà-
Comentario